Museu Miho
Museu Miho | ||||
---|---|---|---|---|
Epònim | Mihoko Koyama (en) | |||
Dades | ||||
Tipus | Museu d'art | |||
Arquitecte | Ieoh Ming Pei | |||
Empresa constructora | Shimizu Corporation | |||
Enginyer estructural | Leslie E. Robertson Associates (en) | |||
Construcció | 1997 | |||
Obertura | novembre 1997 | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Kōka (Japó) | |||
Localització | 滋賀県甲賀市信楽町田代桃谷300 | |||
| ||||
Activitat | ||||
Religió | Shinji Shumeikai (en) | |||
Fundador | Mihoko Koyama (en) | |||
Lloc web | miho.jp | |||
El Museu Miho es troba al sud-est de Kyoto, Japó, prop de la ciutat de Shigaraki, a la Prefectura de Shiga . Aquest museu va ser el somni de Mihoko Koyama (de qui pren el nom), la propietària de l'empresa tèxtil Toyobo i una de les dones més acabalades del Japó.[1] L'any 1970 Koyama fundà el moviment espiritual Shinji Shumeikai que actualment té uns 300.000 membres a tot el món.[2] A la dècada de 1990 Koyama encarregà que el museu es construís prop del temple Shumei de les Muntanyes Shiga.
Col·lecció
[modifica]El museu Miho hostatja la col·lecció privada d'antiguitats asiàtiques i occidentals de Mihoko Koyama, comprades per l'organització Shumei els anys anteriors a l'obertura del museu el 1997. Disposa d'unes 2.000 peces de les quals unes 250 s'exposen a la vegada.[3] Entre els objectes n'hi ha uns 1.250 pertanyents a l'Imperi Aquemènida.[4] Alguns estudiosos han dit que aquests objectes dormen part del Tresor de l'Oxus.[5]
Arquitectura
[modifica]Mihoko Koyama i la seva filla, Hiroko Koyama, encarregaren a l'arquitecte I. M. Pei el disseny del Musu Miho.[6] Aproximadament les tres quartes parts dels 17.400 m2 es troben sota terra escavades en una muntanya rocosa.[7]
Notes
[modifica]- ↑ «Luck, trickery and treasure in Koka City». , 08-03-2009 [Consulta: 26 agost 2014].
- ↑ «Encyclopedia of Shinto».
- ↑ Reif, Rita «ARTS/ARTIFACTS; A Japanese Vision of the Ancient World». The New York Times, 16-08-1998 [Consulta: 13 agost 2010].
- ↑ Curtis, John «The Oxus Treasure in the British Museum». Ancient Civilizations from Scythia to Siberia, 10, 3, 01-09-2004, pàg. 334. DOI: 10.1163/1570057042596397 [Consulta: 27 agost 2014].
- ↑ Southampton, Kathy Judelson; Pichikyan, I.R. «Rebirth of the Oxus Treasure: Second Part of the Oxus Treasure From the Miho Museum Collection». Ancient Civilizations from Scythia to Siberia, 4, 4, 01-01-1998, pàg. 306–383 [308–309]. DOI: 10.1163/157005797X00126 [Consulta: 27 agost 2014].
- ↑ Baker, Kenneth «Miho Lets Art Speak For Itself». The San Francisco Chronicle, 18-11-2007.
- ↑ Rosenblatt, Arthur. Building type basics for museums. John Wiley and Sons, 2001, p. 32. ISBN 0-471-34915-1.
Enllaços externs
[modifica]- Miho Museum
- Miho Museum Facebook
- Shumei Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.