Vés al contingut

Museu Municipal de l'Estampació de Premià de Mar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióMuseu Municipal de l'Estampació de Premià de Mar
(ca) Museu de l'Estampació de Premià de Mar Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusmuseu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1983
Activitat
Visitants anuals7.433 (2008)
Governança corporativa
Gerent/directorMarta Prevosti Monclús
Part deXarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona
Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Altres
Transport públicEstació de Premià de Mar
(R1 de Renfe)
Línia Barcelona-Premià-Mataró de Sarbus

Lloc webmuseuestampacio.pdm.cat Modifica el valor a Wikidata
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Fàbrica del Gas
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Construcció1884 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
LocalitzacióJoan XXIII, 2-8 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 29′ N, 2° 21′ E / 41.49°N,2.35°E / 41.49; 2.35
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC8890 Modifica el valor a Wikidata
Antiga Fàbrica del Gas

El Museu Municipal de l'Estampació de Premià de Mar, també conegut com el MEP,[1] està emplaçat a l'antiga Fàbrica de Gas. Forma part del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC)[2] i de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. Exposa mostres i objectes relacionats amb l'estampació de tèxitl. S'hi explica l'evolució de les tècniques a través del temps, així com el paper d'aquest ofici com a motor d'industrialització de Catalunya.[3] A més de les col·leccions i arxius, també s'hi ha creat un obrador on s'ensenyen les tècniques de l'estampació i es recuperen les tècniques tradicionals de l'ofici.[4]

Des de 2002 la seu es troba a l'antiga Fàbrica de gas.[5] Abans es trobava a l'antiga masia de Can Manent.

Història

[modifica]

Tot el Maresme ha estat una zona on el tèxtil i l'estampació s'han desenvolupat amb força. Especialment durant el segle xx, Premià de Mar mantenia una important activitat en el camp de l'estampació, on destaca la fàbrica Lyon Barcelona SA, que va introduir el sistema d'estampació a la lionesa a Espanya, i durant la major part del segle passat fou la més important de l'Estat.[6] Com a conseqüència, molts premianencs van treballar de manera directa o indirecta en el sector, des de dissenyadors d'estampats, a dibuixants que preparaven les separacions de color, fins a gravadors que realitzaven les pantalles o els corrons.[7]

Els estatuts del museu es van aprovar el 30 d'octubre de 1979. Però no seria fins al 1983[8] que el museu es constituiria formalment com a tal, promogut per l'entitat Associació d'Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar (AECC).[9] Aquell mateix any, va entrar a formar part de la Xarxa de Museus Locals i Comarcals de la Diputació de Barcelona, i es va vincular també a la Xarxa de Museus de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. L'antiga masia de Can Manent, al Camí Ral, es va reformar per acollir el museu i la biblioteca municipal.[10]

A mesura que la col·lecció es va ampliar, era menester més espai. Una de les naus de l'antiga Fàbrica del Gas es va començar a fer servir com a reserva.[11] El 1991 l'ajuntament havia comprat la Fàbrica de Gas i de 1999 a 2002 la va remodelar en espai museal, en un projecte dissenyat per l'arquitecte Rafael de Cáceres.[11] El 14 d'abril de 2002 es van inaugurar les noves instal·lacions, que inclouen el museu i les dependències de Promoció Econòmica de l'Ajuntament. És l'única fàbrica de gas d'hulla que resta dempeus a Catalunya.[11]

Porta d'accés

El febrer de 2011, el museu va signar un acord amb el Museu d'Arenys de Mar i el Consorci del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, per a coordinar les adquisicions i per a col·laborar en l'àmbit de la formació, recerca i documentació.[12]

Exposicions

[modifica]

El museu mostra les etapes de l'estampació a Catalunya. Aquesta activitat, iniciada amb força en el segle xviii, amb les indianes,[7] és d'una importància cabdal per entendre el procés d'industrialització del país. La gran concentració de fàbriques a Barcelona, i l'extensió de l'activitat per molts punts de Catalunya, va crear uns potencial tècnic i econòmic sobre el qual es va poder emprendre l'aventura de les fàbriques tèxtils del segle xix.[13][7]

  • Exposició permanent: Objectes, gravats, dissenys i imatges diverses que expliquen l'evolució tecnològica i artística de la decoració de teixits amb sistemes d'estampació des del segle xviii fins a l'actualitat.[14]
  • Exposicions temporals:[15] Per exemple l'exposició de l'any 2021 SPICA 2030, de l'enginyer Robert Pous, que mostrava quines serien les característiques d'una ciutat costanera mediterrània en un futur pròxim seguint els Objectius de Desenvolupament Sostenible.[16]

Publicacions

[modifica]
  • Butlletí de Socis de L'AECC (Associació d'Estudis Científics i Culturals), El Museu, monogràfic Les nostres arrels, així com alguns llibres i fulletons que poden servir per a conèixer el fons i les activitats de l'AECC.

Reconeixement

[modifica]
  • 2016 Distintiu Sistema Integral de Qualitat Turística en Destins (Sicted)[17]

Referències

[modifica]
  1. «Nova etapa al Museu de l’Estampació de Premià de Mar que passa a anomenar-se per les seves sigles, MEP». Premià Notícies.
  2. «Museu Municipal de l'Estampació de Premià de Mar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 97. ISBN 84-393-5437-1. 
  4. Calpena, Enric «Catalunya, capital mundial d'Indianes». Sàpiens, núm. 61, 11-2007, pàg. 63. ISSN: 1695-2014.
  5. G.A. «El Museu de Premià rep un 40% més de visites». Avui, 10-02-2009.
  6. Montlló Bolart, Jordi. «Fàbrica Lió; Can Puiggròs; Lyon-Barcelona, SA. Premià de Mar». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona, 22-04-2010. [Consulta: 24 març 2024].
  7. 7,0 7,1 7,2 Sánchez, Alex «Les indianes i els orígens de la Barcelona industrial, 1736-1847». Datatèxtil, núm. 28, 2013, pàg. 28.
  8. «Museu de l’Estampació de Premià de Mar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. Codes Luna, Miquel-Àngel; Fernández Rubio, Jordi. «Museu de l'Estampació de Premià de Mar |». Espais | diderot! Art i accions artístiques. [Consulta: 24 març 2024].
  10. «Patrimoni arquitectònic». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 març 2024].
  11. 11,0 11,1 11,2 Insa, Núria Segura «L'herència industrial - 14 des 2015». El Punt Avui. Maresme, 24-03-2024, pàg. 20 [Consulta: 24 març 2024].
  12. «El Museu d'Arenys de Mar treballarà conjuntament amb el Museu de l'Estampació de Premia de Mar i el Consorci del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa». Vilaweb, 20-02-2011 [Consulta: 20 febrer 2011].
  13. Iglesias, Eulalia «El tèxtil com a patrimoni». Time Out Cultura [Barcelona], 196, 02-12-2011, p. 105. ISSN 2014-010X.
  14. «Museu de l’Estampació». Patrimoni cultura Premià de Mar. Ajuntament de Premià de Mar. [Consulta: 24 març 2024].
  15. Carrasco Vázquez, Aitana. «El Museu de l’Estampació torna a obrir amb noves activitats i exposicions». El Pilar Report, 10-11-2020. Arxivat de l'original el 9 de febrer 2021. [Consulta: 9 febrer 2021].
  16. «El Museu de l'Estampació presenta a partir de dissabte l'exposició temporal SPICA 2030». Ajuntament de Premià de Mar-. [Consulta: 9 febrer 2021].
  17. «El Museu de l'Estampació rep el distintiu Sicted». El Punt Avui. Maresme, 08-06-2016, pàg. 27.

Enllaços externs

[modifica]