Museu Romàntic Can Llopis
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (ca) Museu Romàntic Can Llopis  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici i museu | |||
| Part de | Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona | |||
| Construcció | 1949 | |||
| Obertura | 1949 | |||
| Construcció | XVIII (1793) | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Neoclassicisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sitges (Garraf) | |||
| Localització | C. Sant Gaudenci, 1. | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 4106-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0001329 | |||
| Id. IPAC | 11985 | |||
| Lloc web | museusdesitges.cat… | |||
    
| ||||
Museu Romàntic Can Llopis és un museu ubicat al centre del municipi de Sitges (Garraf). L'edifici neoclàssic, molt sobri en la decoració exterior, és una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
Descripció
[modifica]Edifici entre mitgeres que fa cantonada entre els carrers de Sant Gaudenci i Sant Josep. La construcció té planta baixa, dos pisos, soterrani i terrat a la catalana i es completa amb jardí i galeria posteriors. L'element més remarcable del conjunt de les façanes és la simplicitat formal i decorativa, i la simetria. Les obertures en general són rectangulars, llevat de les portes, d'arc rebaixat; a la planta baixa són finestres i als dos pisos balcons, tres per planta i per façana. Hi ha un cert predomini de l'horitzontalitat, subratllat per les impostes que separen els pisos i per la cornisa i atenuat pels gerros de terra cuita damunt l'ampit del terrat. La porta principal, on figura la data del 1793 dona pas a un vestíbul- on hi ha la porta d'accés al soterrani- i una escala interior força interessants.[1]
El 1987 Joaquim Budesca s'encarregà de la restauració de les pintures al fresc del Museu. El Museu exhibeix també la col·lecció de nines antigues de l'artista i escriptora Lola Anglada (1892-1984) que reuneix 400 peces de diferents països i èpoques diferents (S.XVII-XIX). El Museu Romàntic va esdevenir un museu amb dues seus, la de Vilanova i la de Sitges, fins al 1995, quan la seva gestió es va separar.
Història
[modifica]Can Llopis fou construïda fora del recinte emmurallat per ordre de Josep Bonaventura Falç i Roger l'any 1793. Fou propietat de la família Llopis fins a 1935, quan el diplomàtic Manuel Llopis de Casades la deixà en testament a la Generalitat de Catalunya juntament amb el mobiliari i altres objectes, a fi d'instal·lar-hi un museu romàntic.[1] Can Llopis va ser testimoni de la història del segle xix a Sitges. Un segle ple de canvis socials, econòmics, culturals i innovacions tecnològiques. Bernardí Llopis i Pujol, nascut el 1822, va ser un representat paradigmàtic d'aquest esplendor. Va impulsar la indústria familiar de la fabricació de la malvasia, aquest vi dolç característic de la vila de Sitges i que en l'actualitat es conrea a les vinyes de l'Hospital, donació de la família Llopis.[2]
El 1935, Manuel Llopis i de Casades cedia en testament la casa a la Generalitat de Catalunya, amb la intenció que la casa dels seus avantpassats es convertís en un museu.[3] El projecte es va demorar a causa de la guerra civil i de les seves conseqüències, i no fou fins al 1949 que s'inaugurava com a museu romàntic, sota la direcció d'Albert del Castillo. És un exemple que permet veure com es vivia en el trànsit del segle xviii al xix.[1] A la dècada del 2010 s'hi duen a terme obres de restauració dirigides per l'arquitecte Albert Casals.[1]
Galeria
[modifica]-
Erard Frères. Arpa. París, 1800-1830 -
Nina de porcellana vestida d'època. França, 1877
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Museu Romàntic Can Llopis». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].
- ↑ Calpena, Enric «El discret encant de la burgesia». Sàpiens [Barcelona], núm. 74, 12-2008, p. 70. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Gou i Vernet, Assumpta. El Museu Romàntic Can Papiol. Guia. Barcelona: Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura, 2001. ISBN 84-7794-804-6.
Enllaços externs
[modifica]