Vés al contingut

Museu d'Art Contemporani de Teheran

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Museu d'Art Contemporani de Teheran
Modifica el valor a Wikidata
Imatge de l'entrada
Modifica el valor a Wikidata
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(fa) موزه هنرهای معاصر تهران Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMuseu d'Art Contemporani Modifica el valor a Wikidata
Part deLaleh Park (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteKamran Diba Modifica el valor a Wikidata
Construcció1967 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1977 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura Pahlevi Modifica el valor a Wikidata
Materialformigó i pedra Modifica el valor a Wikidata
Superfície5.000 m²
parcel·la: 16.000 m² Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaDistrict 6 (Iran) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióKargar Street (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 35° 42′ 41″ N, 51° 23′ 26″ E / 35.7114°N,51.3906°E / 35.7114; 51.3906
Patrimoni nacional de l'Iran
Data1r febrer 2003
Identificador7068
Activitat
FundadorFarah Pahlaví Modifica el valor a Wikidata
Lloc webtmoca.com Modifica el valor a Wikidata
Jardí d'Escultures, prop del museu

El Museu d'Art Contemporani de Teheran (en persa: موزه هنرهای معاصر تهران), també conegut com TMoCA, es troba entre els museus d'art més grans de Teheran i l'Iran. Compta amb col·leccions de més de 3.000 ítems que inclouen pintures, gravats, dibuixos i escultures europees i americanes de nivell mundial dels segles XIX i XX. TMoCA també té una de les col·leccions més grans d' art modern i contemporani iranià.

El museu va ser inaugurat per l'emperadriu Farah Pahlavi el 1977, només dos anys abans de la Revolució de 1979.[1] Es considera que TMoCA té les col·leccions més valuoses d'obres mestres occidentals modernes fora d'Europa i Amèrica del Nord.[2]

Antecedents

[modifica]

Segons Farah Pahlavi, l'antiga emperadriu de l'Iran, la idea d'aquest Museu va ser en una conversa amb l'artista Iran Darroudi durant una galeria que es va obrir als anys setanta i Darroudi va dir que desitjava que hi hagués un lloc on mostrar els treballs de manera més permanent.[3] El museu del Museu d'Art Contemporani de Teheran havia de ser un lloc per mostrar artistes iranians contemporanis i moderns al costat d'altres artistes internacionals que feien treballs similars.

El museu va ser dissenyat per l'arquitecte iranià i cosí de la reina, Kamran Diba, que va emprar elements de l'arquitectura tradicional persa.[4] Es va construir al costat del parc Laleh, Teheran, i es va inaugurar el 1977.[5] L'edifici en si es pot considerar com un exemple d'art contemporani, a l'estil d'un museu subterrani Guggenheim de Nova York. La major part de la zona del museu es troba sota terra amb una passarel·la circular que gira en espiral cap avall amb galeries que es ramifiquen cap a l'exterior.[6] Als jardins del museu es poden trobar escultures occidentals d'artistes com Ernst, Giacometti, Magritte i Moore.

La selecció artística es va fer amb Farah Pahlavi i el pressupost va ser de la National Iranian Oil Company.[3] Pahlavi va conèixer personalment molts dels artistes que van formar part de la col·lecció del museu, inclosos els artistes occidentals Marc Chagall, Salvador Dalí, Henry Moore, Paul Jenkins i Arnaldo Pomodoro. Algunes persones que van participar en el procés de selecció artística van ser les nord-americanes, Donna Stein i David Galloway, i Kamran Diba, l'arquitecte i director del museu, i Karimpasha Bahadori, que era el cap de gabinet del gabinet.[7]

Després de la Revolució iraniana el 1979, l'art occidental es va guardar a la volta dels museus fins al 1999, quan es va celebrar la primera exposició post-revolució d'art occidental que mostrava artistes com David Hockney, Roy Lichtenstein, Robert Rauschenberg i Andy Warhol.[6] Ara es mostren peces de la col·lecció d'art occidental durant unes setmanes cada any, però a causa del caràcter conservador actual de l'establiment iranià, la majoria de les peces no es mostraran mai.

Es considera que té la col·lecció d'art modern occidental més valuosa fora d'Europa i els Estats Units, una col·lecció en gran part reunida pels comissaris fundadors David Galloway i Donna Stein sota el patrocini de Farah Pahlavi.[8][9] Es diu que hi ha aproximadament 2.500 milions de lliures d'art modern al museu.[10] El museu acull un programa giratori d'exposicions i de tant en tant organitza exposicions d'artistes locals.

Política

[modifica]

El 1977, l'emperadriu de l'Iran, Farah Pahlavi, va comprar cares obres d'art occidentals per tal d'obrir aquest museu d'art contemporani. Això va ser un acte controvertit, perquè les desigualtats socials i econòmiques del país augmentaven i el govern de l'època actuava com a dictadura i no tolerava els adversaris en augment, pocs anys després va tenir lloc la Revolució iraniana. Algunes peces d'art no van sobreviure a la revolució, inclosa una estàtua pública de Bahman Mohasses considerada no islàmica i una pintura de Warhol del 1977, un retrat de Farah Pahlavi.[3]

El crític d'art de Le Monde, André Fermigier, va escriure el 1977 un article titulat "Un museu per a qui i per a què?", "Qüestionant el vincle entre un nen iranià i un Picasso o un Pollock".[11] I Farah Pahlavi va respondre a aquesta crítica i va assenyalar que els iranians poden entendre l'art modern, que no tots els iranians vivien en pobles remots i que aquest tema de l'art modern no s'assembla al que havia existit a França.

Per a la tardor del 2016 es va planejar una exposició itinerant a Berlín (Alemanya), que consistia en una gira de tres mesos de seixanta obres d'art, mig occidental i mig iranià. L'espectacle havia de durar tres mesos a Berlín i després viatjaria al Museu Maxxi d'Arts del Segle XXI de Roma per exhibir-lo de març a agost.[12] No obstant això, el pla és va ajornar indefinidament perquè les autoritats iranianes no han pogut permetre que les pintures marxessin del país, observant també que després de la revolució que aquestes pintures encara no s'han mostrat a l'Iran.[13][14]

La comissària de la col·lecció, Donna Stein, va escriure unes memòries, The Empress and I: How an Ancient Empire Collected, Rejected and Rediscovered Modern Art (2021), perquè sentia que no se li atribuïa adequadament el seu paper a l'hora de tenir cura d'aquesta col·lecció.[7]

Col·lecció permanent

[modifica]
Natura morta amb gerro en forma de cap i xilografia japonesa de Paul Gauguin
Noia Lautrec amb lovelock de Henri de Toulouse-Lautrec
A la porta de l'eternitat de Vincent van Gogh, litografia, 1882, Museu d'Art Contemporani de Teheran.

Aquesta és una llista d'artistes que apareixen a la col·lecció permanent del Museu d'Art Contemporani de Teheran:

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Tehran Museum of Contemporary Art: The Crown Jewel». The Harpers Bazaar Arabia.
  2. ↑ «Iran Has Been Hiding One of the World's Great Collections of Modern Art». Bloomberg.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Dehghan, Saeed Kamali. «Former queen of Iran on assembling Tehran's art collection» (en anglès). the Guardian, 01-08-2012. [Consulta: 16 juny 2018].
  4. ↑ 4,0 4,1 Dehghan, Saeed Kamali. «Tehran exhibition reveals city's hidden Warhol and Hockney treasures». the Guardian, 01-08-2012. [Consulta: 27 setembre 2015].
  5. ↑ Kaur, Raminder. Arts and Aesthetics in a Globalizing World. Bloomsbury Publishing, 2015, p. 304. ISBN 9780857855473. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «The Greatest Museum Never Known». Bloomberg Businessweek, 23-11-2015, p. 50–55.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Hired by the Empress of Art at Tehran's Hidden Museum» (en anglès). , 29-03-2021 [Consulta: 7 abril 2021].
  8. ↑ Dehghan, Saeed Kamali. "Former queen of Iran on assembling Tehran's art collection." The Guardian. 1 agost 2012: Print.
  9. ↑ Iran Keeps Picassos in basement. LA Times. Kim Murphy. 19 setembre 2007.
  10. ↑ «The art no one sees: Tehran's basement masterpieces» (en anglès), 29-10-2007. [Consulta: 16 maig 2021].
  11. ↑ «Seeing Warhol in Tehran? The Saga of Iran's Modern Art Museum». [Consulta: 26 març 2017].
  12. ↑ Nayeri, Farah «Berlin Cancels Rare Show of Modern Art from Tehran Museum». The New York Times, 28-12-2016 [Consulta: 26 març 2017].
  13. ↑ Dehghan, Kate Connolly Saeed Kamali «Iran pulls the plug on Tehran art exhibition in Berlin» (en anglès). The Guardian, 25-11-2016 [Consulta: 26 març 2017].
  14. ↑ Ayed, Nahlah «Why 99% of visiting foreign dignitaries ask to see inside a vault in Iran» (en anglès). CBC News, 07-03-2017 [Consulta: 16 juny 2018].
  15. ↑ «Paul Gauguin». Arxivat de l'original el 25 de novembre 2015. [Consulta: 6 octubre 2015].
  16. ↑ Olsen, Kelly. «Jackson Pollock's Splashes of Paint From Iran». WSJ, 02-05-2012. [Consulta: 27 setembre 2015].
  17. ↑ "At Eternity's Gate", vggallery.com. Last Retrieved 19 octubre 2011.
  18. ↑ Kim Murphy. «Picasso is hiding in Iran». Los Angeles Times, 19-09-2007. Arxivat de l'original el 26 de setembre 2015. [Consulta: 28 setembre 2015].
  19. ↑ «موزه هنرهای معاصر تهران :: باغ مجسمه(آلبرتو جاکومتی زن ایستاده)», 04-02-2013. Arxivat de l'original el 2013-02-04. [Consulta: 16 maig 2021].
  20. ↑ Alberto Giacometti, Walking Man 1 Arxivat 2011-10-16 a Wayback Machine., tmoca.com.
  21. ↑ Max Ernst, Capricorn Arxivat 2011-10-16 a Wayback Machine., tmoca.com.
  22. ↑ René Magritte, The Therapeutae Arxivat 2011-03-21 a Wayback Machine., tmoca.com.
  23. ↑ «Masterpiece Basement». The New York Times – Breaking News, World News & Multimedia, 02-12-2007. [Consulta: 27 setembre 2015].
  24. ↑ Henry Moore, Two–Pieces Reclining Figure Arxivat 2011-03-21 a Wayback Machine., tmoca.com.
  25. ↑ Henry Moore, Three–Pieces Reclining Figure Arxivat 2011-03-21 a Wayback Machine., tmoca.com.
  26. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 11 desembre 2014. [Consulta: 10 desembre 2014].
  27. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 16 maig 2021].
  28. ↑ Parviz Tanavoli, Sanctified 1 Arxivat 2011-10-16 a Wayback Machine., tmoca.com.
  29. ↑ Union, Ajax. «Exclusive: Secret Iranian Art Collection Features Work from Iconic Israeli Artist Yaacov Agam». Algemeiner.com, 05-08-2012. [Consulta: 6 octubre 2015].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Museu_d%27Art_Contemporani_de_Teheran&oldid=34082849»