Vés al contingut

Museu d'Art de Filadèlfia

Infotaula d'organitzacióMuseu d'Art de Filadèlfia
Philadelphia Museum of Art

Façana del Museu d'Art de Filadèlfia
Dades
Tipusmuseu d'art
organització sense ànim de lucre Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació 501(c)(3) Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1876
FundadorAnna H. Wilstach i William P. Wilstach (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment significatiu
2021 reclamació de restitució de l'obra d'art Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deDigital Library Federation
PA Museums (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ÀmbitMuseu d'art
Visitants anuals639.810 (2013)[1]
MovimentImpressionisme i avantguardisme Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Gerent/directorTimothy Rub (2009–) Modifica el valor a Wikidata
Filial
Propietari de
Format per
Indicador econòmic
Ingressos totals115 M$ (2016) Modifica el valor a Wikidata
Actius totals1.180 M$ (2022) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+1 (215) 763-8100 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwww.philamuseum.org

Facebook: philamuseum X: philamuseum Instagram: philamuseum Threads: philamuseum Youtube: UCSOneOTI4K5xZbV5sucaGrQ Pinterest: philamuseum TikTok: philaartmuseum Modifica el valor a Wikidata

El Museu d'Art de Filadèlfia (en anglès Philadelphia Museum of Art) és el major museu d'art de Filadèlfia. El museu posseeix objectes d'èpoques diverses, procedents d'Europa, d'Amèrica i d'Àsia, i és visitat per 600.000 persones a l'any aproximadament (2013).[1] L'art del segle xx és ben representat amb obres de Marcel Duchamp, Constantin Brancusi i Pablo Picasso.

El primer edifici del museu, d'estil Neogrec va obrir el 1877 a la Benjamin Franklin Parkway, una avinguda cèlebre del centre de la ciutat. Altres edificis han obert d'aleshores ençà, com el Rodin Museum situat a la vora, que conté la segona col·lecció de Rodin del món, i el Perelman Building, que va obrir el 2007 davant l'edifici original.

El museu és propietari de l'obra del pintor gòtic català Bernat Martorell, Mare de Déu envoltada de les virtuts cardinals, que podria ser la pintura que corona el Retaule de sant Jordi que Martorell va fer per a la capella del Palau de la Generalitat que actualment està desmembrat entre l'Institut d'Art de Chicago, que en conserva la taula central, Sant Jordi matant el drac, i el Museu del Louvre, que custodia les quatre taules laterals amb escenes del martiri del sant.[2]

Col·leccions

[modifica]

Les col·leccions del museu són molt variades. Les tradicions locals de Pennsilvània o, més àmpliament, dels Estats Units, hi són ben representades. Tanmateix, el museu disposa igualment d'una col·lecció d'art asiàtic i d'obres europees diverses. Com a la majoria dels museus d'art, els quadres mantenen un lloc de tria, però no són de cap manera només els objectes presents. Les col·leccions són particularment riques en l'àmbit de la indumentària i en el de l'armament.

Gràcies una donació de la família Arensberg, grans col·leccionistes, el museu disposa de col·leccions d'art del segle XX i posseeix així la més important col·lecció d'obres de Marcel Duchamp al món.

Algunes obres

[modifica]
Rubens, Prometeu encadenat, 1611-1612

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Visitor Figure 2013. Top 100 Art Museum Attendance». The Art Newspaper, 256, 4-2014, p. 15 [Consulta: 22 desembre 2015].
  2. 2,0 2,1 Ribas Tur, Antoni «L'última peça del trencaclosques del 'Retaule de sant Jordi'». Diari Ara, 10-04-2012 [Consulta: 22 desembre 2015].

Enllaços externs

[modifica]