Vés al contingut

Museu de Melilla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióMuseu de Melilla
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusmuseu
atracció turística Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Lloc webmuseomelilla.es Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El Museu de Melilla és un museu[1] de la ciutat espanyola de Melilla situat en l'antic Almacén de las Peñuelas, en el Primer Recinte Fortificat de Melilla La Vella.[2]

Història

[modifica]

A principis del segle xx  Rafael Fernández de Castro va començar a recopilar les peces i el material resultant de les excavacions del Turó de Sant Lorenzo a la Casa Salama, seu de la Junta d'Arbitris, encara que no va ser considerat oficialment un museu, perquè no va haver-hi catalogació ni exposició al públic.[3][4][5]

Anys més tard apareix el Museu Municipal en el soterrani del templet de música del Parc Hernández, obert al públic i traslladat, no era adequada la seva ubicació, en els anys 50 al Baluard de la Concepció Alta, en un museu històric amb dues seccions, Arqueologia i Documentació, a més de fons militars i emblemes heràldics.[6][7][8][9]

Allí romanen fins a 1987, quan es muden a la Torre de la Vela i d'allí, als Almacén de las Peñuelas, on roman des de 2011, sent l'11 de setembre de 2018 una secció dedicada al poble gitano.[10][11][12][13][14][15][16]

Seccions

[modifica]

Museu Etnogràfic de les Cultures Sefardita, Berber i Gitana

[modifica]

Es troba en la planta baixa, destacant la recreació de la Sinagoga Or Zaruah i la col·lecció de Joies berbers[17][18]

Museu d'Arqueologia i Història

[modifica]

Es troba en l'alta, comptant amb ceràmiques del Zafrín, monedes cartagineses, la recreació d'un enterrament mauro, un tesorillo musulmà, una maqueta gegant de la Melilla La Vella, còpia de la de León Gil de Palacios, busts d'Alfons XIII i La República, així com multitud de plans.[19][20][21][22][23][24][25]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «MUSEO DE ARQUEOLOGÍA E HISTORIA» (en castellà). http://directoriomuseos.mcu.es. [Consulta: 28 novembre 2018].
  2. ↑ Melilla, Ciudad Autónoma de. «Ciudad Autónoma de Melilla - Historia del Museo» (en castellà). www.melilla.es. [Consulta: 28 novembre 2018].
  3. ↑ Aragón Gómez, Manuel «El Museo de Arqueología de Melilla. Cien años después (1915-2015)». Boletín del Museo Arqueológico Nacional [Consulta: 16 maig 2018].
  4. ↑ Gozalbes Cravioro, Enrique «Economía de la ciudad antigua de Rusadir». Aldaba: revista del Centro Asociado a la UNED de Melilla, 9, 1987, pàg. 97-120.
  5. ↑ Gutierréz González, Rocío «Russadir. Visión actualizada». Espacio, Tiempo y forma. Revista de la facultad de geografía e historia, 1997, pàg. 387-402.
  6. ↑ Mir Berlanga, Francisco. «Distribución urbana de los hallazgos». A: Melilla. Floresta de pequeñas historias, 1983, p. 15-19. 
  7. ↑ Sáez Cazorla, Jesús Miguel «Atlas arqueológico de Melilla». Trápana. Revista de la AEM, 2, 1988, pàg. 20-28.
  8. ↑ Saro Gandarillos, Francisco «Melilla cien años de hallazgos arqueológicos». Aldaba, revista del Centro Asociado de la UNED de Melilla, 1, octubre-noviembre 1983, pàg. 77-84.
  9. ↑ Posac Mon, Carlos «Las perspectivas arqueológicas de Melilla». Aldaba, revista del Centro Asociado de la UNED de Melilla, 9, 1987, pàg. 121-126.
  10. ↑ «Museos». http://www.melillamonumental.org. Arxivat de l'original el 16 de julio de 2018. [Consulta: 22 enero 2018].
  11. ↑ «Museo Histórico Militar». http://www.melillaturismo.com. Arxivat de l'original el 27 de octubre de 2017. [Consulta: 7 octubre 2017].
  12. ↑ Fernández Uriel, Pilar; Bravo Nieto, Antonio; Bellver Garrido, Juan; Aragón Gómez, Manuel; Sáez Cazorla, Jesús Miguel «Diez años de Arqueología en Melilla». Akros. La revista del Museo, 6, 2007, pàg. 7-18.
  13. ↑ «Museos de Melilla: Arqueológico, Histórico y Etnográfico – Imandra Project» (en anglès americà). imandraproject.com. [Consulta: 25 juliol 2018].
  14. ↑ «Museo de Historia, Arqueología y Etnografía de la Ciudad de Melilla en La Ventana del Arte». www.laventanadelarte.es. [Consulta: 25 juliol 2018].
  15. ↑ «Almacenes de las Peñuelas, Melilla» (en castellà). www.conmishijos.com. Arxivat de l'original el 25 de julio de 2018. [Consulta: 25 juliol 2018].
  16. ↑ www.area25.es, Area25 IT -. «Museo de Arqueología e Historia». InSpain. [Consulta: 25 juliol 2018].
  17. ↑ ; Gutiérrez «De la colección al museo. Fondos bereberes». Revista Akros, 11, 2012, pàg. 60-65. ISSN: 1579-0959 [Consulta: 3 agost 2017].
  18. ↑ Barrio, Claudio «Las joyas bereberes elaboradas en Melilla». Revista Akros, 2, 2003, pàg. 23-28. ISSN: 1579-0959 [Consulta: 3 agost 2017].
  19. ↑ Moratinos Bernardi, Paloma «Estudio iconográfico de las piezas del Museo de Arqueología e Historia de Melilla». Revista Akros, 7, 2008, pàg. 63-70. ISSN: 1579-0959 [Consulta: 3 agost 2017].
  20. ↑ Domínguez Llosá, Santiago «Constantino Domínguez Sánchez, Semblanza del ideólogo del Museo de Melilla». Revista Akros, 9, 2010, pàg. 8-12. ISSN: 1579-0959 [Consulta: 3 agost 2017].
  21. ↑ ; Guillén Santoro «Proyecto museográfico. Aproximación al proyecto museográfico de los museos de Melilla (Almacenes de las Peñuelas)». Revista Akros, 11, 2012, pàg. 60-65. ISSN: 1579-0959 [Consulta: 3 agost 2017].
  22. ↑ Gutiérrez González, Rocío; Sáez Cazorla, Jesús Miguel «Museo de Arqueología e Historia de Melilla». Revista de Museología, 39, 2007. ISSN: 1134-0576 [Consulta: 19 octubre 2017].
  23. ↑ Lechado Granados, Mª del Cramen; Melero Pascual; Cabanillas Gutierréz; Amar Salat; Atencia Andreu. MELILLA GUÍA TURÍSTICA. Galland Books, 2015, p. 75. ISBN 978-84-16200-16-0. 
  24. ↑ Bravo Nieto, Antonio. Guía de Melilla. León: EDITORIAL EVERGRAFICAS S.L., 2002, p. 69. ISBN 84-241-9300-8. 
  25. ↑ Fernández Uriel, Pilar «La moneda de Rusaddir». .» Akros. La revista del Museo, 6, pàg. 7-18 [Consulta: 25 juny 2018].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Museu_de_Melilla&oldid=34019088»