Museu diocesà sorrentí-estabià
(it) Museo diocesano sorrentino-stabiese  | |
 | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | museu diocesà museu religiós museu arqueològic museu privat |
| Història | |
| Creació | 2008 |
| Fundador | Felice Cece |
| Activitat | |
| Visitants anuals | 3.000 (2018) |
| Nombre de voluntaris | 2 (2018) |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Treballadors | 0 (2021) |
| Altres | |
| Número de telèfon | +39-081-871-4501 |
| Lloc web | diocesisorrentocmare.it… |
Localització geogràfica  | |
El Museu diocesà sorrentí-estabià és un museu arqueològic, situat a Castellammare di Stabia i anomenat així perquè va ser creat per instàncies de l'arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia juntament amb un equip d'arqueòlegs.
Història i estructura
[modifica]El museu es va inaugurar el juny de 2008[1] a instàncies de l'arquebisbe de l'arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia, Felice Cece, als locals de l'antiga església de l'Oratori, abandonada durant anys i accessible només després d'una acurada i llarga restauració. Aviat va obtenir un èxit moderat de públic, sumant més de 2.000 visites en pocs mesos.
-
L'entrada a l'església de l'Oratori, que acull el recinte del museu
Malgrat les seves reduïdes dimensions, el museu acull nombroses troballes arqueològiques que es remunten a l'època romana, procedents de les excavacions arqueològiques realitzades a l'anomenada Area Christianorum,[2] és a dir, una zona sota la Cocatedral de la Santíssima Maria Assunta i Sant Catello de Castellammare di Stabia, descoberta durant la construcció de la capella de Sant Catello a finals del segle xix. Es tracta principalment de restes d'una necròpolis però també de fragments de carrers, cases i antigues botigues. Abans de l'obertura del museu, les troballes es guardaven a l'interior de l'Antiquarium stabiano, que també recullia les procedents de les excavacions arqueològiques d'Estàbia al turó de Varano, però tancades al públic durant molt de temps a l'espera d'una millor ubicació.
Entre les troballes, làpides, columnes (com el famós mil·liari col·locat a Stabiae, a la carretera que unia Nuceria Alfaterna i Sorrentum, immediatament després de l'erupció del Vesuvi del 79), capitells i sarcòfags (com el de Caio Longinio), així com un gran nombrosos mobles diversos, inclòs un fermall de llibre fet d'os que representa una abraçada entre sant Pere i sant Pau. A més de les restes de l'època romana, també d'altres que es remunten a l'època renaixentista o provenen de la tercera catedral de Castellammare di Stabia o de l'antiga església de San Francesco, a més d'una petita estatueta de terracota que representa a San Biagio i que es troba a l'homònima cova.[1] A més, uns forats a l'interior del terra, coberts per plaques de vidre, permeten observar la cripta sota l'antiga església, mentre que a la part principal es projecten imatges que representen la zona d'excavació de l'Àrea Christianorum de la catedral, actualment inaccessible.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Libero Ricercatore visita il museo diocesano sorrentino-stabiese» (en italià). Libero Ricercatore. Arxivat de l'original el 2008-09-26. [Consulta: 4 març 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «Descrizione museo diocesano sorrentino-stabiese» (en italià). Comune di Castellammare di Stabia. Arxivat de l'original el 2010-04-06. [Consulta: 4 març 2022].
Enllaços externs
[modifica]- «Pàgina oficial de la comune di Castellammare di Stabia» (en italià).
- «Pàgina oficial de l'arxidiòcesi de Sorrento-Castellammare di Stabia» (en italià). Arxivat de l'original el 2010-07-08. [Consulta: 4 març 2022].