Mussa ibn Zurara
| Biografia | |
|---|---|
| Emir | |
 | |
| Família | |
| Fills | Abu-l-Maghrà ibn Mussa ibn Zurara |
Mussa ibn Zurara (àrab: موسى بن زرارة, Mūsà b. Zurāra) fou emir d'Arzen des d'una data desconeguda però vers el 813,[1] amb l'adveniment de la Guerra Civil dels abbàssides. Fou per un temps rebel a l'ostikan d'Armènia, al qual estava sotmès més tard.
L'historiador Tomas Artsruní diu que el 847 la princesa de Bitlis, que era la germana de Bagarat (Bagrat) Bagratuní, va salvar Mussa, que havia estat vençut; d'això els historiadors dedueixen que va enllaçar amb els Bagratuní quan es va casar amb una filla (alguns suposen que més aviat seria una neta) d'Aixot el Gran.
Vers el 850 Mussa ibn Zurara fou encarregat per l'ostikan de recollir el tribut del príncep Bagrat I, el seu suposat parent, però aquest, amb ajut dels Artsruní, va derrotar l'emir a Altzniq (850).
Vers 851/852 va donar un cert suport a Bagrat contra Yússuf ibn Muhàmmad ibn Yússuf al-Marwazí, fill i successor de l'ostikan Abu-Saïd Muhàmmad ibn Marwazí (al qual Mussa havia estat lleial). Això va provocar l'expedició del nou ostikan Bogha al-Kabir (853), en què fou fet presoner i enviat a Samarra.
El va succeir el seu fill Abu-l-Maghrà ibn Mussa.
Referències
[modifica]- ↑ Laurent, Joseph. Marius Canard. L'Arménie entre Byzance et l'Islam depuis la conquête arabe jusqu'en 886 (en anglès). Librairie Bertrand, 1980, p. 392.
Bibliografia
[modifica]- Al-Baladhuri, Ahmad ibn Jabir. The Origins of the Islamic State, Part I. Nova York: Universitat de Colúmbia, 1916.
- Al-Tabari, Abu Ja'far Muhammad ibn Jarir. The History of al-Ṭabarī, Volume XXXIV: Incipient Decline.. Albany, NY: State University of New York Press, 1989. ISBN 0-88706-874-X.
- Ter-Ghevondyan, Aram. The Arab emirates in Bagratid Armenia. Lisboa: Fundació Calouste Gulbenkian, 1976.
- Al-Ya'qubi, Ahmad ibn Abu Ya'qub. Historiae, Vol. 2. Leiden: E. J. Brill, 1883.