Mustafà Badreddine
.jpg)  | |
| Nom original | (ar) مصطفى بدر الدين |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 6 abril 1961 Ghobeiry (Líban) (en)  |
| Mort | c. 13 maig 2016 (55 anys) Damasc (Síria) |
| Causa de mort | homicidi |
| Religió | Xiïsme |
| Activitat | |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra del Líban de 1982, Guerra civil siriana i Guerra del Líban de 2006 |
Mustafà Badreddine Amin (àrab: مصطفى بدر الدين أمين, Muṣṭafà Badr ad-Dīn Amīn; Ghobeiry, 6 d'abril de 1961 - Damasc, 13 de maig de 2016) va ser un líder militar libanès de Hezbol·là. Va dirigir les operacions a Síria.
Conegut amb el nom de guerra Dhu-l-Faqar (àrab: ذو الفقار, Ḏū l-Faqār), en referència a la llegendària espasa de l'imam Alí,[1] va ser detingut a Kuwait després dels atacs contra les ambaixades nord-americana i francesa. Va escapar durant la invasió de Kuwait per part de les tropes de Saddam Hussein el 1990 i va trobar refugi a l'ambaixada iraniana abans de tornar al Líban.[2][3]
Acusat pel Tribunal Especial per al Líban de ser el cervell principal de l'atac contra el primer ministre Rafic Hariri, va ser objecte d'una ordre de detenció internacional. En resposta, Hezbol·là va anunciar que el protegiria contra qualsevol detenció.
Mustafà Badreddine va ser assassinat el maig de 2016 a prop de l'aeroport de Damasc durant la Guerra Civil de Síria, en circumstàncies poc clares.
Biografia
[modifica]Badreddine va néixer el 6 d'abril de 1961 a Ghobeiry, un municipi del districte de Baabda del Líban.[1][4] Els seus pares eren Amin Badreddine i Fatima Jezeini, originaris del sud del Líban.[5]
Hezbol·là
[modifica]Fins al 1982, Badreddine, com el seu cosí Imad Mughniyeh, va formar part de la Força 17 de Fatah (guàrdia del president), i més tard, tots dos es van unir a Hezbol·là. Badreddine va ser un dels fabricants de bombes de Hezbol·là.[6]
Badreddine també va ser membre del Consell de la Shura per a Hezbol·là[7] i el cap de la unitat d'operacions a l'estranger, la branca d'operacions externes de Hezbol·là.[4][8] El seu ajudant en aquest càrrec va ser Abdul Hadi Hammade, que anteriorment va comandar la posició secreta 71 d'Hezbol·là. Abans del seu nomenament en aquest càrrec l'any 2009, en substitució d'Imad Mughniyah,[9][10] Badreddine va exercir com a comandant del braç militar d'Hezbol·là[11] i assessor del secretari general d'Hezbol·là, Hassan Nasral·là. El nomenament de Badreddine com a cap de l'operació a l'estranger no va ser recolzat pel secretari general adjunt d'Hezbol·là, Naim Qassem.[12] També va ser el cap d'intel·ligència de Nasral·là.[13]
El mitjà d'informació libanès Ya Libnan va informar que havia estat darrere del bombardeig de la caserna del Cos de Marines dels EUA al Líban el 1983, amb la mort de 241 marines.[14]
Després de l'inici de la Guerra Civil de Síria el 2011, Badreddine hi va anar com a un dels comandants d'Hezbol·là per defensar el govern de Baixar al-Àssad. Es va unir a la guerra el 2013[15] i es va unir amb els grups de l'oposició d'Alep.
Badreddine va estar darrere de l'exitosa emboscada d'Al-Otaiba que va matar entre 175 i 200 combatents antigovernamentals.
Mort
[modifica]El 13 de maig de 2016, es va informar que Badreddine havia estat assassinat a causa d'una explosió a prop de l'aeroport internacional de Damasc. La causa i el moment de la mort no eren clares.[16][17] En el funeral, Nasral·là, secretari general d'Hezbol·là, va declarar que es buscarien els autors.[18] El seu cadàver va ser portat a Ghobeiry, Beirut, on va ser enterrat al cementiri de Rawdat Shahidayn el 13 de maig.[16]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Obituary: Hezbollah military commander Mustafa Badreddine» (en anglès). BBC, 14-05-2024. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «Qui était Moustapha Badreddine, commandant du Hezbollah tué en Syrie ?» (en francès). France 24, 13-05-2016. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «Mort de Mustafa Badreddine : «Un coup dur symbolique porté au Hezbollah»» (en francès). Le Figaro, 13-05-2016. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ 4,0 4,1 «Mustafa Badreddine, Salim Ayyash, Hassan Aneissy, Assad Sabra among Accused in Hariri Arrest Warrants» (en anglès). Nahalnet, 30-06-2011. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «Mustafa Amine Badreddine» (en anglès). Tribunal Especial pel Líban. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «Negotiate with Iran?» (en anglès). National Review Online, 08-12-2006. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «Mustafa Badr al-Din» (en anglès). All Voices, 2012. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «Hezbollah: Portrait of a Terrorist Organization» (en anglès). The Meir Amit Intelligence and Terrorism Information Center, 18-12-2012. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «https://web.archive.org/web/20110928014615/http://www.charlesglass.net/archives/2011/07/for_lebanon_the.html» (en anglès). The National, 02-07-2011. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «Hizballah and the Qods Force in Iran's Shadow War with the West» (en anglès). washingtoninstitute.org, 29-01-2013. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «Hezbollah: Background and Issues for Congress» (en anglès). UNHCR, 08-10-2010. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «Who's Breathing Down Hezbollah Leader's Neck?» (en anglès). Haaretz, 25-02-2013. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «Was Murdered Intelligence Chief a Hero or Double Agent?» (en anglès). Der Spiegel, 05-11-2012. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «Mustafa Badreddine is main Hezbollah suspect in Hariri’s murder» (en anglès). Ya Libnan, 30-06-2011. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «Who Killed Mustafa Badreddine?» (en anglès). Iran News Update, 09-03-2017. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ 16,0 16,1 «Hezbollah commander Mustafa Badreddin killed in Syria» (en anglès). Al-Jazeera, 13-05-2016. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «Top Hezbollah commander in Syria killed by Israel, Lebanese TV says» (en anglès). The Times of Israel, 13-05-2016. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «Mustafa Badreddine, Hezbollah Military Commander, Is Killed in Syria» (en anglès). The New York Times, 13-05-2016. [Consulta: 24 setembre 2024].