Mustafa Abdülhalik Renda

Mustafa Abdülhalik Renda
	;
Biografia
Naixement	29 novembre 1881 ; Ioànnina (Grècia)
Mort	1r novembre 1957 (75 anys); Kadıköy (Turquia)
Sepultura	Cebeci Asri Cemetery (en)
Ministre del Tresor i Finances
	25 desembre 1930 – 3 febrer 1934
Minister of National Defence (en)
	1r novembre 1927 – 25 desembre 1930
Ministre del Tresor i Finances
	13 juliol 1926 – 1r novembre 1927
Ministre del Tresor i Finances
	22 novembre 1924 – 3 març 1925
Ministre des finances de Turquie (fr)
	22 novembre 1924 – 3 març 1925 ; ← Recep Peker (en) – Hasan Saka (mul) → ; Membre del gabinet: 3rd government of Turkey (en)
Ministre des finances de Turquie (fr)
	6 març 1924 – 21 maig 1924 ; ← Mustafa Abdülhalik Renda – Recep Peker (en) → ; Membre del gabinet: 2nd government of Turkey (en)
Ministre des finances de Turquie (fr)
	2 gener 1924 – 6 març 1924 ; ← Hasan Fehmi (en) – Mustafa Abdülhalik Renda → ; Membre del gabinet: 1st government of Turkey (en)
Ministre del Tresor i Finances
	2 gener 1924 – 21 maig 1924
Beglerbegi d'Alep
Diputat a la Gran Assemblea Nacional de Turquia
Dades personals
Formació	Vefa Lisesi
Activitat
Ocupació	polític, militar
Partit	Partit Republicà del Poble
	Signatura

Mustafa Abdülhalik Renda (29 de novembre de 1881 – 1 d'octubre de 1957) fou un funcionari i polític turc otomà.

Biografia

Abdülhalik Renda nasqué com a Mustafa Abdülhalik a Ioànnina, al vilayet de Janina de l'Imperi Otomà. De 1902 a 1918, va exercir en diversos pobles i ciutats de l'Imperi Otomà com a governador de districte i governador de província. El 1918, es va exiliar durant sis mesos a Malta. Després del seu retorn, va ser nomenat subsecretari del Ministeri d'Economia i després al Ministeri de l'Interior. Es va convertir en governador de Konya, abans de ser nomenat com a primer governador d'Esmirna després que les forces turques recapturessin la ciutat després de la retirada de les tropes gregues.

A partir de 1923, va ser diputat per Sivas durant cinc legislatures consecutivess. Mustafa Abdulhalik ocupà el càrrec de Ministre d'Hisenda i ministre de Defensa en diversos governs entre 1923-1935, i més tard, de 1946 a 1948. Després de la Llei de cognoms de 1934, que exigia que tots els ciutadans turcs adoptessin un cognom, va assumir el cognom "Renda". Va ser elegit president de la Gran Assemblea Nacional de Turquia l'1 de març de 1935, i va servir-hi fins al 5 d'agost de 1946. Fou President de Turquia en funcions durant un dia, després de la mort d'Atatürk al novembre de 1938.

Abdülhalik Renda va morir l'1 d'octubre del 1957 a Erenköy, districte de Kadıköy, Istanbul. Fou sebollit al Cementiri Cebeci Asri d'Ankara.^[1]

Genocidi armeni

Durant el genocidi armeni, Abdülhalik Renda va ser el responsable de les deportacions i posterior assassinat dels armenis del vilayet de Bitlis.^[2]^[3]^[4]^[5]^[6] El 1916, Renda esdevingué governador d'Alep, on va tenir un paper decisiu en les deportacions d'armenis per a la seva mort a Deir al-Zor.^[3]^[5] Rossler, el cònsol alemany a Alep, va ser citat dient que Renda "treballa amb gran energia per a la destrucció dels armenis".^[5]^[7]^[8] El general Vehip Paixà, comandant del Tercer Exèrcit, va esmentar Renda en el seu testimoni davant la Comissió Mazhar, tot dient que es vantava d'haver cremat vives milers de persones vives a la província de Muş.^[8]^[9]

Notes

↑ «TBMM Eski Başkanlarından Renda'nın Mezarı Yeniden Düzenlendi» (en turc). Türkiye Büyük Millet Meclisi-Meclis Haber, 28-02-2006. [Consulta: 15 desembre 2010].
↑ Ungor, Ugur. Confiscation and Destruction: The Young Turk Seizure of Armenian Property. Continuum International Publishing, 2011, p. 7. ISBN 1441130551. «Mentre alguns governadors moderats, com ara Celal Bey a Konya, Hasan Mazhar Bey a Ankara i Rahmi Bey a İzmir/Esmirna, retardaren i obstaculitzaren la destrucció, altres – incloent Mustafa Abdülhalik Renda a Bitlis, Cemal Azmi Bey a Trabzon/Trebisonda, i el Dr Mehmed Reshid a Diyarbekir – l'acceleraren i intensificaren.»
↑ ^3,0 ^3,1 Acemoglu, Murat «Prof. Mete Tuncay's Honest Assessment of the Armenian Genocide Exposes Prof. Halil Berktay's Weaknesses and Shortcomings». Armenian Reporter, 27-01-2001, p. 3. «En diversos moments, el ministre de Finances i posterior president de l'Assemblea Nacional de la República de Turquia, Mustafà Abdulhalik Renda, cunyat de Talat, era governador de Bitlis quan es van cometre els crims més horribles contra els armenis, com cremar-los vius per milers, especialment els armenis de Muş i vall de Muş. Va repetir aquests crims novament com a governador d'Alep el 1916.»
↑ «Chronology of the Armenian Genocide -- 1915 (April-June)». Armenian National Institute.
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 Akcam, Taner. From empire to republic : Turkish nationalism and the Armenian genocide. 2. impr.. Londres: Zed Books, 2005, p. 239–40. ISBN 1842775278.
↑ Gerwarth, edited by Robert; Horne, John. War in peace : paramilitary violence in Europe after the Great War. Oxford: Oxford Univ. Press, 2013, p. 172. ISBN 019968605X.
↑ A.A. Turkei 183, vol. 41, A4215, 9 de febrer de 1916
↑ ^8,0 ^8,1 Akcam, Taner. A shameful act: the Armenian genocide and the question of Turkish responsibility. 1st Holt pbk.. Nova York, NY: Metropolitan Books/Holt, 2007, p. 363. ISBN 9780805086652.
↑ A.A. Turkei 158, vol. 48, A34435 octubre de 1917

Referències

Biyografi.info - Biografia de Mustafa Abdülhalik Renda (turc)

[1] «TBMM Eski Başkanlarından Renda'nın Mezarı Yeniden Düzenlendi» (en turc). Türkiye Büyük Millet Meclisi-Meclis Haber, 28-02-2006. [Consulta: 15 desembre 2010].

[2] Ungor, Ugur. Confiscation and Destruction: The Young Turk Seizure of Armenian Property. Continuum International Publishing, 2011, p. 7. ISBN 1441130551. «Mentre alguns governadors moderats, com ara Celal Bey a Konya, Hasan Mazhar Bey a Ankara i Rahmi Bey a İzmir/Esmirna, retardaren i obstaculitzaren la destrucció, altres – incloent Mustafa Abdülhalik Renda a Bitlis, Cemal Azmi Bey a Trabzon/Trebisonda, i el Dr Mehmed Reshid a Diyarbekir – l'acceleraren i intensificaren.»

[acemoglu-3] 3,0 ^3,1 Acemoglu, Murat «Prof. Mete Tuncay's Honest Assessment of the Armenian Genocide Exposes Prof. Halil Berktay's Weaknesses and Shortcomings». Armenian Reporter, 27-01-2001, p. 3. «En diversos moments, el ministre de Finances i posterior president de l'Assemblea Nacional de la República de Turquia, Mustafà Abdulhalik Renda, cunyat de Talat, era governador de Bitlis quan es van cometre els crims més horribles contra els armenis, com cremar-los vius per milers, especialment els armenis de Muş i vall de Muş. Va repetir aquests crims novament com a governador d'Alep el 1916.»

[4] «Chronology of the Armenian Genocide -- 1915 (April-June)». Armenian National Institute.

[akcamrepublic-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 Akcam, Taner. From empire to republic : Turkish nationalism and the Armenian genocide. 2. impr.. Londres: Zed Books, 2005, p. 239–40. ISBN 1842775278.

[6] Gerwarth, edited by Robert; Horne, John. War in peace : paramilitary violence in Europe after the Great War. Oxford: Oxford Univ. Press, 2013, p. 172. ISBN 019968605X.

[7] A.A. Turkei 183, vol. 41, A4215, 9 de febrer de 1916

[Akcam-8] 8,0 ^8,1 Akcam, Taner. A shameful act: the Armenian genocide and the question of Turkish responsibility. 1st Holt pbk.. Nova York, NY: Metropolitan Books/Holt, 2007, p. 363. ISBN 9780805086652.

[9] A.A. Turkei 158, vol. 48, A34435 octubre de 1917

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]