Micena de les pinyes
Mycena seynii | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Fungi |
Classe | Agaricomycetes |
Ordre | Agaricales |
Família | Mycenaceae |
Gènere | Mycena |
Espècie | Mycena seynii Quél., 1877 |
La micena de les pinyes (Mycena seynii) és una micena humícola, una espècie de bolet pertanyent a l'ordre dels agaricals.
Descripció
[modifica]- El barret fa 1-3 cm de diàmetre, convex de jove, després plano-convex i finalment deprimit, de color bru a bru-gris, amb tonalitats rosades o lilacines, no sempre presents. Superfície llisa o lleugerament pruïnosa, estriada.
- Làmines adnates, de color blanquinós a gris pàl·lid, amb l'aresta sencera i de color bru més o menys fosc.
- El peu fa 2-5 x 0,1-0,3 cm, cilíndric, allargat, generalment corbat, fibrilós, freqüentment sinuós, de color bru-gris pàl·lid, blanquinós, o una mica lilaci vora l'àpex. Acaba en un petit bulb proveït de pilositat. Superfície llisa.
- Carn prima, escassa, fràgil, de poca consistència i de color blanquinós o més pàl·lida que el barret.
- La seua olor és entre afruitada i de rave, mentre que el sabor és d'acord amb la mateixa olor que desprèn.
- Color de l'esporada blanc.
- Espores d'el·lipsoïdals a cilíndriques, llises, de 10-14 x 6-8 micròmetres.[1][2][3]
Hàbitat
[modifica]És una espècie que acostuma a viure en grups[4] sobre pinyes mortes (com ara, del pi blanc -Pinus halepensis- o del pinastre -Pinus pinaster preferentment)[5] en àrees de clima mediterrani. Es tracta d'un bolet poc comú, el qual fructifica sobretot a la tardor-hivern, tot i que no és descartable la seua aparició en altres èpoques de l'any.[1][3]
Distribució geogràfica
[modifica]Confusions amb altres espècies
[modifica]És una espècie inclosa en la secció Rubromarginatae, la qual es caracteritza sobretot per l'aspecte relativament robust del basidioma (en relació amb altres bolets del gènere Mycena), pel barret generalment una mica higròfan, i per l'aresta de les làmines, acolorida. Altres espècies properes, incloses en la mateixa secció, tenen l'aresta de color diferent, com Mycena rubromarginata i Mycena capillaripes, bru-vermell viu; Mycena olivaceomarginata, bru-oliva; Mycena purpureofusca, violaci fosc. Cap d'aquestes quatre espècies viu sobre pinyes de coníferes. Sobre pinyes mortes, s'hi poden trobar espècies de Strobilurus o Baeospora, però tenen un aspecte col·libioide i un color molt diferents del de Mycena seynesii.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Gerhardt, Ewald; Vila, Jordi; i Llimona, Xavier, 2000: Bolets dels Països Catalans i d'Europa. Manual d'identificació. Ediciones Omega, S.A, Barcelona. Pàg. 504. ISBN 84-282-1121-3.
- ↑ asturnatura.com (castellà)
- ↑ 3,0 3,1 Fungipedia Arxivat 2011-12-09 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Micología cantábrica (castellà)
- ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
- ↑ GBIF (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Bon, M., 1988. Guía de campo de los hongos de Europa. Ed. Omega, Barcelona.
- Llamas B. & Terrón A., 2003. Atlas fotográfico de los hongos de la P. Ibérica. Ed. Celarayn. Lleó.
- Moreno, G.; García Manjón, J.L.; Zuzaga, A., 1986. La guía de los hongos de la península Ibèrica. Vols. 1 i 2. Ed. Incafo, Madrid.
- Pacioni, G., 1982. Guía de hongos. Ed. Grijalbo. Barcelona.
- R. A. Maas Geesteranus, 1992: Mycenas of the Northern Hemisphere. 2 Bände, Sciences. Els Països Baixos. ISBN 0-444-85757-5.
Enllaços externs
[modifica]- Mushroom Observer (anglès)