Vés al contingut

Nàutic Almatà

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretNàutic Almatà
Imatge
Entrada
Tipuscampament Modifica el valor a Wikidata
Localització
ComarcaAlt Empordà
MunicipiCastelló d'Empúries
Map
 42° 12′ 19″ N, 3° 06′ 22″ E / 42.20522°N,3.10622°E / 42.20522; 3.10622
Característiques
Altitud0,8[1]
Material22 hectàrees
Lloc webalmata.com… Modifica el valor a Wikidata

Nàutic Almatà és un càmping i un paratge del terme municipal de Castelló d'Empúries a la comarca de l'Alt Empordà, integrat dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà a Catalunya. El nom prové del Mas del Matar (o del Matà)[2] a tocar del càmping que a la seva creació el 1971 va inspirar el nom de l'equipament. Aviat, després de la transició, la recerca d'un equilibri entre interessos econòmics i interessos ecologics i paisagístics va quedar el tema d'un debat, protestes i querelles, encara no acabat, tot i que un projecte gigantesc de crear un llarg «Port Llevant» que hauria urbanitzat tota la zona sembla definitivament abandonat.[3][4]

A peu, s'hi pot accedir pel sender de gran recorregut GR 92 que el travessa.[5] En vehicle s'hi accedeix a través de la carretera GIV-6216, entre el quilòmetre 11 i el 12. Aquest accés també permet arribar al Mas del Matar (o del Matà)[2]

Història

[modifica]

El Nàutic Almatà es va construir a l'albor de la promoció a nivell internacional de la Costa Brava com a destinació turística.[6] Originàriament els límits del càmping eren el rec de Cap de Terme, el rec Sirvent, el rec del Molí i els Arrossars del Matar al costat de la Bassa del Matar. Posteriorment es va expandir fins a tocar la platja de Can Comes, entre l'estany La Llarga i el canal de la Llauna en la seva confluència amb el riu Fluvià, que delimita en aquest punt amb el terme municipal de Sant Pere Pescador.[7]

La història del Nàutic Almatà ha estat marcada des dels seus inicis pel fenomen de les transformacions urbanes desenvolupades en el seu entorn més proper, i per la reacció suscitada entre grups ecologistes que pretenien preservar els aiguamolls empordanesos. El 1964 va ser promoguda la construcció d'una marina residencial (Empuriabrava) prop de la desembocadura del riu Muga, a imatge de la que uns anys abans s'havia construït a la propera Santa Margarida (Roses). Finalment el projecte va ser aprovat per l'Ajuntament de Castelló d'Empúries el 1967 després de vèncer moltes resistències, i quan ja s'havien construït els canals i els carrers sense permisos municipals. Quatre anys després, el 1971 es va iniciar la construcció del Nàutic Almatà prop de la desembocadura del riu Fluvià. El 1976, davant l'èxit del model Empuriabrava, es va desenvolupar un projecte semblant, que pretenia ocupar tota la zona de les Llaunes, entre els rius Muga i Fluvià, amb el propòsit de convertir tota aquesta àrea en una altra gran marina residencial que va ser batejada Port Llevant, i que hauria significat de facto la desaparició del càmping. El projecte no va arribar a materialitzar-se a causa de la mobilització de grups ecologistes com ara el Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos (GDAE) que va aconseguir conscienciar a amplis sectors de la societat civil mitjançant ocupacions, mobilitzacions, exposicions divulgatives i campanyes de recollida de signatures. El 1981 la Generalitat va suspendre el Pla general urbanístic de Castelló d'Empúries que regulaba Port Llevant i va expropiar els terrenys que van ser declarats Paratge Natural d'Interès Nacional el 1983, i Parc Natural el 1985.

Un altre projecte, Fluvià Nàutic, va prosperar encara que parcialment. S'havia projectat entre la desembocadura del riu Fluvia i el rec Sirvent on es van arribar a construir alguns canals, un petit port esportiu, i l'estructura del primer hotel del complex. Les obres que s'havien iniciat a principis dels anys 1980, van quedar abandonades perquè l'empresa que les executava, era una filial de l'expropiada Rumasa. El 2001 VLV, una empresa de Navarra que havia adquirit els terrenys recuperats pels seus antics amos després del fracàs de Fluvià Nàutic, va decidir reprendre l'antic projecte.[8] Els ecologistes van recuperar l'esperit de les campanyes que als anys 1970 van iniciar en defensa dels Aiguamolls i a conseqüència de la pressió popular, van aconseguir que es requalifiqués aquesta zona com no urbanitzable, i que s'integrés al Parc Natural. El 2005 es va demolir l'estructura que en el seu moment es va aixecar a Fluvià Nàutic.[9] Per poder consolidar aquest nou espai i unir-ho a la Reserva de les Llaunes, es va especular amb la possibilitat de traslladar el Nàutic Almatà a una altra zona,[10] àdhuc tractant-se d'una actuació de difícil execució. Des de 2010, l'activitat del Nàutic Almatà va quedar regulada (en el seu emplaçament original) pell Pla Especial de Protecció dels Aiguamolls de l'Empordà com a zona d'acampada dins la Reserva Natural. El 2012 encara no s'ha restaurat l'antic espai on es va projectar el complex Fluvià Nautic.[11][12]

Àrea navegable

[modifica]

La canalització i l'amplària del Rec Sirvent, plenament integrat amb el Nàutic Almatà en el seu tram inferior i abans de la seva connexió amb el riu Fluvià, facilita el trànsit d'embarcacions de mida petita i la sortida directa al mar des dels embarcadors i amarradors disponibles dins de les instal·lacions del càmping. Com a conseqüència de l'impacte que aquesta activitat i les derivades de l'ús del riu des de Sant Pere Pescador, podria ocasionar en aquesta zona d'alt valor ecològic, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), el novembre de 2005 va establir els criteris d'ordenació i regulació dels usos recreatius i la protecció del medi físic en la part deltaica del riu Fluvià.[13]

Al maig del 2010 l'ajuntament de Sant Pere Pescador, publicava el Pla d'Usos del riu Fluvià dins del seu àmbit municipal, establint una classificació de l'espai fluvial en funció de la dinàmica hidrològica, de les característiques dels marges del riu, i de la vegetació, a aquest efecte de determinar els usos admesos a cada zona, i a l'espera de la Planificació de l'Espai Fluvial (PEF) del Fluvià, en curs de realització per part de l'ACA i encara no finalitzat en aquesta data. El Pla d'Usos estableix els tipus d'embarcació admesos a cada zona i els punts d'abalisament. En la zona del rec Sirvent i la seva confluència amb el Fluvià al costat del Nàutic Almatà i fins a la seva bifurcació amb el rec de Cap de Terme fitat per balises, es permet l'ús d'embarcacions de rem i de motor.[14]

Espai protegit

[modifica]

En tres etapes el 1983[15] i el 1985[16][17] es va establir un marc legislatiu per preservar i millorar aquest ecosistema natural únic, i per fer-ho compatible amb el desenvolupament econòmic de la zona, sense el qual el primer no tindria validesa. Així, el Nàutic Almatà va quedar completament immers a la zona de protecció declarada paratge natural d'interès nacional (Polígon II) adjacent a la Reserva Integral II.

L'any 1992 La Unió Europea va edictar la directiva relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre que va conduir a la creació de la Xarxa Natura 2000 i els Llocs d'Importància Comunitària. L'any 2006 el Govern de la Generalitat va definir la proposta de la xarxa Natura 2000 per a Catalunya.[18] Els Aiguamolls van ser reconegudes com a Espai d'Importància Comunitària va ser designats Zona d'especial protecció per a les aus i Zona Especial de Conservació. Finalment al novembre de 2010 es va aprovar el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del paisatge dels Aiguamolls de l'Empordà. Aquí es definien els aspectes globals i estratègics d'ordenació d'aquest espai protegit mitjançant el qual es distribueix tota la superfície del Parc Natural, i per primera vegada es regula l'àmbit d'actuació de les zones d'acampada.[19] Es va establir la zonificació de l'espai en el seu àmbit terrestre, mitjançant la qual el Nàutic Almatà va quedar integrat dins de la Reserva Natural II (Les Llaunes). En aquesta zona d'especial protecció, es va disposar una regulació específica del litoral a la platja de Can Comes que impedeix cada any l'accés a la mateixa entre l'1 d'abril i el 30 de juny (període de nidificació d'aus), just en el límit del Nàutic Almatà amb la Reserva Natural Integral II, i fins a la desembocadura del riu Muga, prop de la urbanització d'Empuriabrava.[20]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Altitud presa del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Nàutic Almatà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Gosálbez i Noguera, Joaquim. Els sistemes naturals dels aiguamolls de l'Empordà. 13. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1994, p. 121 ss. (Treballs de la Institució Catalana d'Historia Natural). ISBN 9788472832459. 
  4. ↑ «Entrevista a M. Rosa Font i Massot». La Gola, 35, 1-2011, pàg. 8. «Sí que penso que vàrem aconseguir aturar el que havia de ser aquesta urbanització de Port Llevant, i aquest tros és el que ara és el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empor- dà, i en aquest sentit sí que em sembla un avenç.»
  5. ↑ Lara, Sergi. «Ruta 8». A: La Costa Brava a peu. 20 itineraris. Núm.91. Cossetània Edicions (Col·lecció Azimut). ISBN 978-84-9791-280-8. 
  6. ↑ Jiménez, Sole; Prat, Llorenç «El turismo en Cataluña: evolución histórica y retos de futuro1» (pdf) (en castellà). Pasos, revista de turismo y patrimonio cultural [Universidad de La Laguna], vol.4, núm.2, 2006, pàg. 153-174.
  7. ↑ «El Nàutic Almatà i el seu entorn segons el Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000». Institut Cartogràfic de Catalunya.
  8. ↑ Vilà, Carme «El Fluvià Nàutic no és urbanitzable segons el Tribunal Suprem». Empordà Info, 26-01-2013.
  9. ↑ «Enderroquen amb una voladura controlada l'edifici Fluvià Nàutic, de Sant Pere Pescador». TV3 Notícies, 23-02-2005.
  10. ↑ Anuari territorial de Catalunya 2003. Institut d'Estudis Catalans, 2004, p. 305. ISBN 9788472837461. 
  11. ↑ Romagosa i Casals, Francesc. Els Aiguamolls de l'Empordà: un paisatge en transformació (Tesi doctoraleditorial = Universitat Autònoma de Barcelona), Juliol de 2007, p. 142,189,288. 
  12. ↑ Llausàs i Pascual, Albert. Natura i cultura en l'evolució del paisatge de closes a l'Alt Empordà (1957-2001) (Tesi doctoral). Universitat de Girona. Institut de Medi Ambient, març de 2008, p. 135, 192. ISBN 978-84-691-5577-6. 
  13. ↑ Regulació dels usos recreatius en la part deltaica del riu Fluvià i del rec Sirvent. Agència Catalana de l'Aigua. Novembre de 2005.
  14. ↑ Pla d'usos del riu Fluvià i del rec Sirvent (pdf). Ajuntament de Sant Pere Pescador, maig de 2010. 
  15. ↑ Llei 21/1983 de 28 d'octubre de Declaració de paratge natural d'interès nacional de reserves integrals, zoològiques i botàniques dels Aiguamolls de l'Empordà
  16. ↑ Decret 231/1985 de 15 de juliol de Concreció topogràfica dels limits dels Aiguamolls de l'Empordà
  17. ↑ Llei 12/1985 de 13 de juny, D'espais naturals (on els paratges naturals d'interès nacional i les reserves integrals, van passar a classificar-se com parc natural i reserves naturals)
  18. ↑ «Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i s'aprova la proposta de llocs d'importància comunitària (LIC). (Correcció d'errades en el DOGC núm. 4940, pàg. 26450, de 3.8.2007)» (pdf). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 4735, 03-07-2007, pàg. 41915-41990.[Enllaç no actiu]
  19. ↑ Acord GOV/112/2006 i 2006, art.38.
  20. ↑ Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Aiguamolls de l'Empordà. Memòria d'ordenació i normes (vol.I)[Enllaç no actiu]. Annexos informatius (vol.II)[Enllaç no actiu]. Plànol d'ordenació. Sector càmping Nàutic Almatà[Enllaç no actiu]. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Medi Natural. Novembre de 2010.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nàutic_Almatà&oldid=34022134»