Vés al contingut

Núcula

Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Núcules)
Fruits del fajol (Fagopyrum esculentum) exemple de núcula
«Núcules» de pi de Corea. Aquest és un exemple de fruits que no són núcules en el significat científic del mot, però que són considerats núcules en l'àmbit gastronòmic.[1]

Una núcula és un tipus de fruit sec indehiscent, monosperm i amb el pericarpi dur i sovint petri.[2] La majoria deriven de pistils amb ovari súper la paret del qual està endurida.[2][3] El nom «núcula» prové del llatí i significa «nou petita».

És un fruit sec simple, que no s'obre quan madura, prové d'un sol carpel o de la preponderància d'un carpel, d'un ovari normalment situat en posició inferior i de pericarpi endurit llenyós o petri. Una cariopsi es considera una mena especial de núcula. Es diferencia dels aquenis en el fet que el pericarpi d'aquests és coriaci.[4]

La núcula és un fruit amb la mateixa estructura biològica que els fruits en nou però de dimensions més reduïdes (de vegades de menys d'un mil·límetre) i que pot adoptar moltes formes segons l'evolució del carpel originari de la flor.

Hi ha exemples de nous en l'ordre de les fagals, com per exemple, les castanyes, els aglans i les avellanes.

Contràriament al que pot semblar, la fruita de la noguera, dita també nou, no es considera botànicament una nou, sinó una drupa.[5]

Els australopitecins, avantpassats dels humans actuals, tenien la dentició especialitzada per a obrir núcules.[6] Altres primats, incloent-hi els humans, han dissenyat eines per a obrir la dura closca de les núcules, d'un trencanous fins a una rudimentària pedra.[7][8]

Definició botànica

[modifica]
Castanyes

En botànica, una núcula és un fruit sec simple amb una llavor (en rares ocasions, dues), en què la paret de l'ovari esdevé molt dura (textura pedrosa o fustosa) a la maduresa, i en què la llavor roman desunida o no fusionada amb la paret de l'ovari. La major part de núcules venen dels pistils amb ovaris "inferiors" (vegeu l'article flor) i són totes "indehiscents" (és a dir, no s'obren a la maduresa).[2] Les núcules autèntiques són produïdes, per exemple, per algunes plantes de l'ordre de les fagals.

Ordre Fagales

Morfologia

[modifica]

Origanum[9]

O. majorana O. virens O. compactum
Mida (mm) 0,9-1,3 × 0,7-0,8 0,5-0,8 × 0,3-0,7 0,8-1,1 × 0,4-0,8
Contorn/
Forma		 Obovat/
lleugerament comprimides		 Obovat-el·líptic/
lleugerament trígones a la base		 Obovat-amplament obovat/
lleugerament trígones a la base
Simetria Dorsiventral Asimètriques Dorsiventral
Contorn del fil (ventral/dorsal) Subcircular/
Subtriangular		 Subtriangular Subtriangular
Color núcula Bru a bru fosc Bru clar a bru fosc Bru clar
Superfície Foveolada Rugulat-Foveolada Rugulat-foveolada
Gruix del pericarpi (μm) 19-38 23-39 18-29
Epicarpi (μm) 6-14 8-15 5-10
Mesocarpi (μm) 2-5 2-4 2-3
Capa en palissada (μm) 8-15 10-16 8-12
Endocarpi (μm) 1-2 1-2 1-2
Testa 3-4 3-4 3-4

Prunella vs Cleonia[10]

P. vulgaris P. laciniata P. hyssopifolia C. lusitanica
Mida (mm) 1,9-2,4 × 0,8-1,2 2,1-3,2 × 0,9-1,7 2,1-3,2 × 0,9-1,4 1,6-2,4 × 1,0-1,8
Contorn/
Forma		 obovat/
lleugerament trígones		 estretament el·líptic-el·líptic/
lleugerament trígones		 estretament el·líptic/
lleugerament trígones		 amplament obovat a circular/
lleugerament trígones
Color bru bru a bru fosc bru rogenc bru clar a bru
Superfície llisa llisa llisa rugulada
Glàndules presents absents absents absents
Mucílag discontinu discontinu discontinu continu
Gruix del mucílag (mm) 0,4-0,5 0,4-0,5 0,3-0,4 1,2-1,5
Gruix del pericarpi (μm) 87-218 87-233 89-237 119-188
Epicarpi (μm) 10-70 15-78 15-80 50-75
Mesocarpi (μm) 41-101 42-105 43-105 39-66
   Regió externa 4-8 2-5 8-15 7-15
   Regió mitjana 25-75 30-80 20-65 22-33
   Regió interna 12-18 10-20 15-25 10-18
Capa en palissada (μm) 30-38 25-38 25-40 25-40
Endocarpi (μm) 4-7 3-10 4-10 3-5

Nutrició

[modifica]
Aquest diagrama mostra les propietats nutricionals de les núcules i les llavors olioses.

Diversos estudis epidemiològics han revelat que la gent que consumeix núcules amb regularitat són menys propenses a sofrir malalties coronàries.[11] El 1993 s'associà per primer cop la núcula amb la prevenció de les malalties del cor.[12] Assaigs clínics recents han constatat que el consum de diverses núcules, com ametlles i nous, pot reduir les concentracions de colesterol LBD a la sang. Tot i que les núcules contenen diverses substàncies que es creu que tenen efectes cardioprotectors, els científics creuen que el seu perfil d'àcid gras omega 3 és almenys en part responsable de la resposta hipolipidèmica observada en els assaigs clínics.[13] A més de tenir efectes cardioprotectors, les núcules tenen generalment un índex glicèmic (IG) molt baix.[14] Per consegüent, els dietistes-nutricionistes sovint recomanen la inclusió de núcules en les dietes prescrites per a pacients amb problemes de resistència a la insulina com per exemple els afectats de diabetis mellitus de tipus 2.[15]

Un estudi revelà que la gent que menja núcules viu entre dos i tres anys més que la que no.[16] Tanmateix, això es podria deure al fet que la gent que menja núcules tendeix a menjar menys menjar escombraria.[17]

Les núcules contenen àcids grassos essencials, com ara l'àcid linoleic i l'àcid linolènic, i la majoria dels seus greixos són insaturats, inclosos els monoinsaturats. També proporcionen arginina, una substància que ajuda a fer que les parets de les artèries siguin més flexibles i menys propenses a formar trombosis.[18][19]

Gran part de les núcules són una bona font de vitamines E i B₂, i són riques en proteïna, folats, fibra i minerals essencials, com ara magnesi, fòsfor, potassi, coure i seleni.[20]

Les núcules acostumen a ser saludables en la seva forma crua.[21] S'ha descobert que les nous sense torrar tenen el doble d'antioxidants que d'altres núcules.[21] Encara que alguns estudis inicials van suggerir que els antioxidants podrien perllongar l'esperança de vida, en els estudis clínics posteriors no es va detectar cap benefici, i fins i tot suggerien que un suplement excessiu d'antioxidants és perjudicial.[22][23]

Valor nutritiu

[modifica]

Les núcules, a pesar del seu gust agradable, van ser considerades durant molt temps inconvenients per l'alimentació humana, per ser riques en greixos. Tot i això, algunes d'aquestes oleaginoses comporten un gran benefici per a la salut, ja que ajuden a controlar l'anomenat «colesterol dolent» i, en conseqüència, ajuden a protegir el cor.[24]

Quantitat de greix i valor calòric

[modifica]
Fruit Quantitat de greix g/100 g Valor calòric kJ/100 g Valor calòric en kcal/100 g[25][26]
Castanya de cajú[27] 42,2 2377 572
Cacauet (no torrat) 48,1 2337 564
Cacauet (sense sal, torrat) 49,4 2423 585
Avellana (sense tegument) 61,6 2662 644
Coco 36,5 1498 363
Macadàmia 73,0 2896 703
Ametlla (sense tegument) 54,1 2411 583
Nou del Brasil[28] 66,8 2764 670
Pacaner[29] 72,0 2897 703
Festuc[30] (sense tegument) 51,6 2406 581
Nou (sense tegument) 62,5 2738 663

Composició química

[modifica]

Cada 100 grams de núcula contenen:

Al·lèrgies

[modifica]

Les núcules són aliments al·lergògens.[32][33] Les nous, els cacauets, les castanyes i les ametlles són alguns dels fruits amb més potencial al·lergogen. Aquestes al·lèrgies estan augmentant en paral·lel amb l'augment al consum per la població dels fruits secs que s'ajusten a la composició de moltes receptes per a la indústria de l'alimentació.[34] Als països desenvolupats, la incidència de les al·lèrgies als fruits secs varia de 6,5 fins a 30%.[35]

Ús

[modifica]

Les nous eren una part important de la dieta humana fa 780.000 anys incloent l'ametlla silvestre, Euryale ferox, glans, pistatxo i castanya d'aigua. Els humans prehistòrics varen desenvolupar una sèrie d'eines per obrir nous durant el període Plistocè[36] Aesculus californica, va ser la menja dels nadius americans de Califòrnia durant els períodes de fam una vegada eliminats els components tòxics.

La nou és una drupa el pericarpi de la qual no és comestible.

La part carnosa al voltant de la closca deixa anar un suc que taca, utilitzat en la tinció: la closca de nou. Avui en dia, l'extret de cassel tendeix a substituir la closca de nou a causa del seu cost més baix i les seves bones característiques. L'extret de cassel sovint és anomenat "closca de nou".

Les nous fresques o seques es poden consumir directament com a fruits secs. Es poden obrir per mitjà d'un trencanous. La carn de nou verda s'utilitza en la gastronomia (decoració d'amanides) i la pastisseria (coques i pastissos), o per preparar confitura de nou. Les nous també estan a la composició de diversos productes: el pa de nous, el formatge de nous, la mel amb nous, la confiteria, la xarcuteria, els licors, els aperitius, etc.

S'extreu oli de nou per pressió; el rendiment del premsatge a l'antiga és d'un 50%, és a dir, que per cada 40 quilograms de nous sense closca s'obtenen uns vint litres d'oli. Es tracta d'un oli de qualitat, amb un gust de nou molt marcat i amb propietats nutritives interessants (molts àcids grassos omega-3 i pocs àcids grassos omega-6). Tanmateix, és un oli onerós i que es posa ranci molt ràpidament si se l'exposa a la llum o la calor, degut a l'elevada proporció d'àcids grassos no saturats que el componen. És per aquest motiu que l'oli de nou no es pot fer servir com a oli de cocció o per fregir.

Addicionalment, existeixen estudis sobre l'efecte insecticida de certes núcules. En un d'aquests estudis,[37] es va avaluar l'efecte insecticida de tres extractes de la planta endèmica de Xile, Lepechinia chamaedryoides (Balb.) Epling (extracte polar, exsudat reïnós i oli essencial), sobre larves del dípter Drosophila melanogaster Meigen, amb la finalitat de determinar quin o quins d'aquests extractes posseeixen activitat biològica insecticida. L'assaig es va realitzar sobre la base d'un disseny experimental completament aleatori, amb 15 tractaments i tres repeticions, que va considerar l'estudi de variables de mortalitat i de concentració letal 50% (CL50) i 90% (CL90), i observació d'organismes mitjançant lupa, microscòpia òptica i microscòpia electrònica de transmissió. Es va registrar una mortalitat superior al 90% en quatre concentracions avaluades de l'oli essencial. En el cas de l'extracte polar i l'exsudat reïnós no hi va haver diferències significatives entre les diferents concentracions avaluades, respecte al control, on es van presentar valors de mortalitat inferiors a un 23%. La concentració letal 50% (CL50) de l'oli essencial fou de 0,46% v/v i la concentració letal 90% (CL90) de 0,77% v/v. Es van observar canvis en la [[Morfologia (biologia]|morfologia]] externa i interna de les larves en el tercer estat. Externament, es va observar un enfosquiment de la cutícula i un augment de volum de l'organisme. Internament, es va observar una fragmentació de les glàndules salivals, a més de diferències en els tubs de Malpighi i discs imaginals en relació al grup control. A nivel cel·lular, també es van presentar canvis, entre ells, variacions en l'aspecte d'orgànuls com el reticle endoplasmàtic rugós, mitocondris i aparell de Golgi.

Ús terapèutic

[modifica]

En el passat, les núcules han estat molt utilitzades pel tractament d'èczemes crònics i l'artritis úrica. L'oli de nou té una funció protectora contra els rajos solars gràcies a la presència de juglona (C10H₆O₃).

Ús de la closca

[modifica]

La closca de les núcules no sempre es descarta. Com a curiositat, Lluís XI de França, per por de ser degollat quan era afaitat, feia que li apliquessin closques de nous prèviament escalfades. Els forners l'utilitzen, un cop reduïda a pols, en la part inferior dels forns a llenya per a evitar que el pa s'hi agafi durant la cocció. En l'actualitat, hom utilitza la closca de les nous en la composició dels fangs que s'utilitzen per a confeccionar les plaques isolants de les naus espacials de la NASA, cosa que redueix la fricció i el sobreescalfament. També serveix per a confeccionar taulers d'aglomerat. Quan es redueix a una pols molt fina, també serveix com a abrasiu per polir peces en la indústria aeronàutica. Addicionalment, la closca de la nou es pot fer servir per a fumar ruscs, o per a encendre una foguera.

Aspecte econòmic

[modifica]

La producció mundial de núcules (de l'any 2004, font: FAO) s'eleva a 1.566 milions de tones.

Els quatre primers països representen dos terços del total:

Evolució de la producció mundial de núcules en milers de tones[38]
País 2000 2001 2002 2003 2004 2005
Xina 309 252 343 393 436 499
Estats Units 216 276 255 295 294 321
Iran 130 168 178 150 168 150
Turquia 116 116 120 130 126 150
Món 1.267,01 1.299,72 1.395,20 1.533,53 1.566,41 1.728,86

Altres fruits secs

[modifica]

Tot i algunes semblances, i que col·loquialment s'agrupen sota la denominació genèrica de "fruits secs", els següents fruits no són núcules:

Fruit Nom llatí Família
Ametlla Amygdalus communis Rosaceae Ametlla
Xufa Cyperus esculentus Cyperaceae Xufa
Anacard Anacardium occidentale Anacardiaceae Anacard
Festuc Pistacia Anacardiaceae Festuc
Castanya d'aigua Trapa natans Trapaceae Castanya d'aigua
Cacauet Arachis hypogaea Fabaceae Cacauet
Fenigrec Trigonella foenum-graecum Fabaceae Fenigrec
Nou del Brasil Bertholletia excelsa Lecythidaceae Nou del Brasil
Macadàmia Macadamia integrifolia Proteaceae Macadàmia
Gevuina Gevuina avellana Proteaceae Gevuina
Pili Canarium ovatum Burseraceae Pili
Pachira aquatica Pachira aquatica Malvaceae Pachira aquatica
Ametlla de l'Índia Terminalia catappa Combretaceae Ametlla de l'Índia
Mongongo Ricinodendron rautanenii Euphorbiaceae Mongongo
Coco Cocos nucifera Arecaceae Coco
Coco de mar Lodoicea maldivica Arecaceae Coco de mar
Pi de Sibèria Pinus sibirica Pinaceae Pi de Sibèria
Pinyons Pinus pinea Pinaceae Pinyons

Referències

[modifica]
  1. ↑ [ВЕРХОВЦЕВ, Е. П. «Качества орехов кедра сибирского, способы определения качеств и условия хранения орехов» (PDF) (en rus). [Consulta: 22 juny 2013].[Enllaç no actiu]
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Núcula». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ de Bolòs, Oriol. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. Barcelona: Pòrtic, 2005, p. 1206. ISBN 9788473068574. 
  4. ↑ DDAA. La Gran Enciclopèdia en català. 14. Barcelona: Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5442-3. 
  5. ↑ «Nou». Optimot. [Consulta: 22 juny 2013].[Enllaç no actiu]
  6. ↑ Callaway, Ewen. «Early humans evolved to crack a nutty problem» (en anglès). New Scientist. New Scientist, 02-02-2009. [Consulta: 22 juny 2013].
  7. ↑ Brahic, Catherine. «Nut-cracking monkeys find the right tool for the job» (en anglès). New Scientist, 15-01-2009. [Consulta: 22 juny 2013].
  8. ↑ Haslam, Michael; Hernandez-Aguilar, Adriana; Ling, Victoria; Carvalho, Susana; de la Torre, Ignacio; DeStefano, April; Du, Andrew; Hardy, Bruce; Harris, Jack; Marchant, Linda; Matsuzawa, Tetsuro; McGrew, William; Mercader, Julio; Mora, Rafael; Petraglia, Michael; Roche, Hélène; Visalberghi, Elisabetta; Warren, Rebecca «Primate archaeology» (abstracte) (en anglès). Nature, 460, 2009, pàg. 339-344. DOI: 10.1038/nature08188 [Consulta: 22 juny 2013].
  9. ↑ Martín Mosquero, M.Ángeles; Rocío Juan, Julio Pastor. «Morfología y anatomía de núculas de Origanum L. (Lamiaceae) del suroeste de España». Anales de Biología, 27. Universidad de Sevilla, Departamento de Biología Vegetal y Ecología, 05-04-2005.
  10. ↑ Martín Mosquero, M.Ángeles; Rocío Juan, Julio Pastor. «Observaciones micromorfológicas y anatómicas en núculas de Prunella L. y Cleonia L. (Lamiaceae) del suroeste de España». Acta Botánica Malacitana. Universidad de Sevilla, Departamento de Biología Vegetal y Ecología, 01-03-2004.
  11. ↑ Kelly, J. H.; Sabaté, J «Nuts and coronary heart disease: an epidemiological perspective» (PDF) (en anglès). British Journal of Nutrition, vol. 96, 2006, pàg. S61-S67. Arxivat de l'original el 2014-07-17 [Consulta: 22 juny 2013].
  12. ↑ Sabaté, J; Fraser, GE; Burke, K; Knutsen, SF; Linsted, KD «Effects of walnuts on serum lipid levels and blood pressure in normal men» (PDF) (en anglès). N Engl J Med, 328, 1993, pàg. 603-607 [Consulta: 22 juny 2013].
  13. ↑ Rajaram, Sujatha; Hasso Haddad, Ella; Mejia, Alfredo; Sabaté, Joan «Walnuts and fatty fish influence different serum lipid fractions in normal to mildly hyperlipidemic individuals: a randomized controlled study» (en anglès). The American Journal of Clinical Nutrition. American Society for Nutrition, vol. 89, núm.5, maig 2009. DOI: 10.3945/ajcn.2009.26736S [Consulta: 22 juny 2013].
  14. ↑ Mendosa, David. «Revised International Table of Glycemic Index (GI) and Glycemic Load (GL) Values» (en anglès), desembre 2008. [Consulta: 22 juny 2013].
  15. ↑ Josse, Andrea R.; =Kendall, Cyril W.C.; Augustin, Livia S.A.; Ellis, Peter R.; Jenkins, David J.A. «Almonds and postprandial glycemia—a dose-response study» (en anglès). Metabolism - Clinical and Experimental, 56, 3, març 2007, pàg. 400–404. DOI: 10.1016/j.metabol.2006.10.024. PMID: 11434797 [Consulta: 22 juny 2013].
  16. ↑ Fraser, GE; =Shavlik, DJ «Ten years of life: Is it a matter of choice?» (en anglès). Archives of internal medicine, vol. 161, núm. 13, 09-07-2001, pp. 1645-52. PMID: 11434797 [Consulta: 22 juny 2013].
  17. ↑ Potter, Ned. «The Places Where People Live Longest» (en anglès). ABC News, 10-04-2008. [Consulta: 22 juny 2013].
  18. ↑ «Eating Nuts: A Healthy Way to Lower Cholesterol» (en anglès). CholesterolAdvice.net. [Consulta: 22 juny 2013].
  19. ↑ «Eating nuts promotes cardiovascular health» (en anglès). Harvard Health Publications. Boston, Massachusetts: Harvard Medical School, 01-05-2005.
  20. ↑ Kris-Etherton, PM; Yu-Poth, S; Sabaté, J; Ratcliffe, HE; Zhao, G; Etherton, TD «Nuts and their bioactive constituents: effects on serum lipids and other factors that affect disease risk.». The American journal of clinical nutrition, 70, 3 Suppl, 1999 Sep, pàg. 504S-511S. PMID: 10479223.
  21. ↑ 21,0 21,1 «Walnuts are the healthiest nut, say scientists». BBC News, 27-03-2011 [Consulta: 28 març 2011]. (anglès)
  22. ↑ Baillie, JK; =Thompson, AA; Irving, JB; Bates, MG; Sutherland, AI; Macnee, W; Maxwell, SR; Webb, DJ «Oral antioxidant supplementation does not prevent acute mountain sickness: double blind, randomized placebo-controlled trial.». QJM : monthly journal of the Association of Physicians, 102, 5, 2009 May, pàg. 341-8. DOI: 10.1093/qjmed/hcp026. PMID: 19273551.
  23. ↑ Bjelakovic, G; =Nikolova, D; Gluud, LL; Simonetti, RG; Gluud, C «Mortality in randomized trials of antioxidant supplements for primary and secondary prevention: systematic review and meta-analysis.». JAMA : the journal of the American Medical Association, 297, 8, 28-02-2007, pàg. 842-57. DOI: 10.1001/jama.297.8.842. PMID: 17327526.
  24. ↑ Gonçalves, Fabiana. «Sementes do bem» (en portuguès). Revista Dieta já!, Editora Escala. Arxivat de l'original el 2015-05-09. [Consulta: 3 març 2012].
  25. ↑ Lebensmitteltabelle für die Praxis : der kleine Souci-Fachmann-Kraut (en alemany). 4a edició. Stuttgart: Wiss. Verl.-Ges., 2009. ISBN 978-3-8047-2541-6. 
  26. ↑ 26,0 26,1 Hu, Frank B. «Micronutrient Information Center» (en anglès). Institut Linus Pauling de la Universitat Estatal d'Oregon. [Consulta: 3 març 2012].
  27. ↑ de S. Agostini-Costa, Tânia; Vieira, Roberto F.; Naves, Ronaldo V. «Caju, identidade tropical que exala saúde» (en portuguès). Embrapa, 29-12-2009. Arxivat de l'original el 2012-08-12. [Consulta: 3 març 2012].
  28. ↑ Mori, Scott A. «The Brazil Nut Industry --- Past, Present, and Future» (en anglès). The New York Botanical Garden. [Consulta: 3 març 2012].
  29. ↑ Peterson, J. K. «Pecan, Carya illinoensis (Wangenh.) K. Koch» (en anglès). Northeastern Area State and Private Forestry (S&PF). Arxivat de l'original el 16 de març 2012. [Consulta: 3 març 2012].
  30. ↑ «Pistache» (en portuguès), 24-02-2006. Arxivat de l'original el 6 de maig 2015. [Consulta: 3 març 2012].
  31. ↑ Bertolussi, Patrícia. «Sementes Oleaginosas» (en portuguès). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 3 març 2012].
  32. ↑ Аллергены окружающей среды (en rus)
  33. ↑ «Common Food Allergens» (en anglès). Food Allergy & Anaphylaxis Network. [Consulta: 24 juny 2007].
  34. ↑ Pastorello, Elide A. «Lipid transfer protein and vicilin are important walnut allergens in patients not allergic to pollen» (en francès). Journal of Allergy and Clinical Immunology, Volum 114, 2003, pp 908-914. Issue 4.
  35. ↑ Moneret-Vautrin, D.-A. «Épidémiologie de l'allergie alimentaire» (en francès). Revue Française d'Allergologie et d'Immunologie Clinique, Vol. 48, núm.3, 2008, pàg. 171-178.
  36. ↑ «Remains of seven types of edible nuts and nutcrackers found at 780,000-year-old archaeological site» (en anglès). Scienceblog.com, 01-02-2002. Arxivat de l'original el 2013-04-28. [Consulta: 13 setembre 2010].
  37. ↑ Suazo, Gonzalo; Fidelina González, Angélica Urbina, Edgar Pastene, Katia Sáez, Humberto Serri, Ruth Chávez. «Actividad insecticida del aceite esencial de Lepechinia chamaedryoides (Balb.) Epling en Drosophila melanogaster». Gayana Botánica, 2012. DOI: 10.4067. [Consulta: 22 juny 2013].
  38. ↑ [Dades mundials de la FAO [1] Arxivat 2007-11-07 a Wayback Machine. (anglès)

Bibliografia

[modifica]
  • Reinhard Lieberei, Christoph Reisdorff: Nutzpflanzenkunde - begründet von Wolfgang Franke. 7a edició, Thieme-Verlag, 2007; ISBN 978-3-13-530407-6 (en alemany)
  • Werner Rauh: Morphologie der Nutzpflanzen. 2a edició, Quelle & Meyer-Verlag, 1950 (en alemany)

Enllaços externs

[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Núcula&oldid=33713652»