Pi de Corea
Pinus koraiensis  | |
|---|---|
 Morton Arboretum Acc. 748-56*2 | |
| Dades | |
| Font de | oli de llavors del pi de Corea |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 42373 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Pinaceae |
| Gènere | Pinus |
| Espècie | Pinus koraiensis Siebold i Zucc., 1842 |
.svg){kind=icon}
El pi de Corea (Pinus koraiensis) és una espècie de conífera de la família Pinaceae originària de l'est d'Àsia: Corea, Manxúria, Extrem orient rus i centre del Japó. Al nord de la seva àrea de distribució creix fins altituds moderades (típicament d'uns 600 a 900 m), mentre que més al sud pot arribar a 2000-2600 m.
Característiques
[modifica]El pi coreà arriba a fer 40-50 m d'alt. Les seves fulles són aciculars i disposades en grups de cinc fulles. Les pinyes fan 8-17 cm de llargada i són verdes o porpres quan són madures. Els pinyons fan de 14 a 18 mm de llargada.
El pi de Corea difereix del pi de Sibèria, amb el que està estretament relacionat, pel fet de tenir les pinyes més grosses i les fulles més llargues.
Usos
[modifica]Els seus pinyons comestibles són, a escala internacional, els més comercialitzats. El seu oli de pinyó conté un d'àcid pinolènic (àcid octadecatrienoic cis–5–cis–9–cis–12).[1]
Es fa servir com a arbre ornamental en parcs i grans jardins en llocs de clima fred com l'est del Canadà i estats del nord-est dels Estats Units, tolera glaçades de fins -50 °C.
Referències
[modifica]- ↑ Imbs, Nevshupova, and Pham: "Triacylglycerol Composition of Pinus koraiensis Seed Oil" JAOCS 75(7)865—870. 1998, AOCS Press.
- Conifer Specialist Group (1998). Pinus koraiensis. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 5 maig 2006 (en anglès).
