Núria Amat i Noguera
«Núria Amat» redirigeix aquí. Si cerqueu la fotògrafa catalana, vegeu «Núria Amat Garcia». |
(2014) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ca) Nuria Amat Noguera 1950 (73/74 anys) Barcelona |
Formació | Universitat de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona - filosofia i lletres, ciències de la comunicació |
Activitat | |
Ocupació | escriptora, poetessa |
Membre de | |
Gènere | Narració, poesia, assaig i periodisme d'opinió |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Parella | Jordi Garcés i Brusés |
Germans | Frederic Amat i Noguera |
Parents | Josep Espasa i Anguera, besavi Gay Mercader, cosí germà |
Premis | |
Lloc web | nuriaamat.com |
Núria Amat i Noguera (Barcelona, 1950) és una escriptora catalana en llengua castellana i catalana. És bibliotecària, llicenciada en Filologia hispànica per la Universitat de Barcelona i doctora en Ciències de la informació. Ha estat professora de l'Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona.[1]
Ha viscut llargues temporades a Colòmbia, Mèxic, Berlín, París i als Estats Units. Com a escriptora ha combinat gèneres com novel·la, assaig, poesia, conte o teatre. També col·labora regularment amb diversos mitjans de premsa.
La major part de la seva producció literària és en castellà, en què destaquen obres com Narciso y armonía, Todos somos Kafka, Viajar es muy difícil i El país del alma. Amb la novel·la Reina de América guanyà el Premi Ciutat de Barcelona l'any 2002. En català ha escrit l'obra de teatre Pat's Room (1997) i la novel·la Amor i guerra, premiada amb el Ramon Llull l'any 2011.[2]
Controvèrsies
[modifica]Núria Amat ha estat crítica amb la política lingüística a Catalunya. Es va adherir al manifest del Foro Babel i va criticar l'Institut Ramon Llull pel desistiment a convidar també escriptors en castellà que resideixen a Catalunya a la Fira del Llibre de Frankfurt l'any 2007.[3] En un article a El País i en una entrevista a TV3 va arribar a comparar la política lingüística de Catalunya amb la dels nazis.[3] Posteriorment ha anat matisant les declaracions, assegurant que la Fira de Frankfurt va ser un èxit, acceptant que la immersió lingüística és positiva i animant a altres escriptors que vulguin fer el pas de canviar de llengua.[4][5]
El 2002, l'escriptora va ser condemnada per plagi de diversos autors, sense citar-los, en l'obra La documentación y sus tecnologías, publicada per l'editorial Pirámide,[6] que va haver d'ésser retirada del mercat.
Obres
[modifica]Narrativa
[modifica]- Narciso y Armonía, 1982
- El ladrón de libros, 1988
- Amor Breve, 1990
- Monstruos, 1991
- Todos somos Kafka, 1993
- Viajar es muy difícil, 1995
- La intimidad, 1997
- El país del alma, 1999
- El siglo de las mujeres, 2000
- Reina de América, 2001
- Deja que la vida llueva sobre mí, 2007
- Amor i guerra, 2011
Poesia
[modifica]- Pan de boda, 1979
- Amor infiel, 2004
- Poemas impuros, 2008
Assaig
[modifica]- De la información al saber, 1990
- El libro mudo, 1994
- Letra herida, 1998
- Juan Rulfo, 2003
Teatre
[modifica]- Pat's Room, estrena a la Sala Beckett de Barcelona, 1997
Premis
[modifica]- 2002 Premi Ciutat de Barcelona per Reina de América
- 2011 Premi Ramon Llull per Amor i guerra
Referències
[modifica]- ↑ Biografia a Escritoras.com (castellà)
- ↑ «Núria Amat guanya el Premi Ramon Llull 2011». El món, 08-09-2015. [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ 3,0 3,1 Alós, Ernest. «Nuria Amat guanya el Premi Ramon Llull amb una novel·la sobre l'assassí de Trotsky». El Periódico de Catalunya, 03-02-2011. [Consulta: 15 març 2011].
- ↑ «El premi literari més ben dotat del país, per una furibunda anticatalana». Directe!cat, 04-02-2011 [Consulta: 22 febrer 2012].
- ↑ «Núria Amat guanya el Premi Ramon Llull amb la seva primera novel·la escrita en català». VilaWeb, 03-02-2011 [Consulta: 22 febrer 2012].
- ↑ Baiget, Tomàs. «Caso Núria Amat: Sentencia sobre vulneración de derechos de autor». Baiget.blogspot.fr, 18-02-2015. Arxivat de l'original el 2014-09-03. [Consulta: 9 febrer 2014].
Enllaços externs
[modifica]- Núria Amat i Noguera - Lloc web oficial (castellà)
- Amat, Nuria «El circo patriótico». El País, 16-10-2007 [Consulta: 22 febrer 2012].
- Persones vives
- Escriptors barcelonins contemporanis en castellà
- Bibliotecaris barcelonins professionals
- Novel·listes barcelonins contemporanis en català
- Novel·listes barcelonins contemporanis en castellà
- Poetes barcelonins contemporanis en castellà
- Premis Ramon Llull de novel·la
- Professors de l'Escola de Bibliotecàries
- Alumnes de la Universitat Autònoma de Barcelona
- Guanyadors del Premi Ciutat de Barcelona
- Bibliotecaris catalans del sud contemporanis
- Documentalistes catalans del sud contemporanis
- Poetes catalans del sud contemporanis en castellà
- Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona