Vés al contingut

Núria Salán Ballesteros

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNúria Salán Ballesteros

(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 juny 1963 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Presidenta Societat Catalana de Tecnologia
2016 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Politècnica de Catalunya - Doctora en Ciència dels materials i Enginyeria metal·lúrgica (1995–2000)
Universitat de Barcelona - enginyeria química (–1990) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócientífica de materials, divulgadora científica, metal·lúrgica, química Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Politècnica de Catalunya (1992–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Núria Salán Ballesteros (Barcelona, 1963) és una enginyera química catalana, doctora en ciència dels materials i enginyeria metal·lúrgica, professora de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l'actual presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia (SCT), la filial tècnica de l'Institut d'Estudis Catalans.[1][2]

Biografia

[modifica]

Tot i haver nascut a Barcelona, ha viscut a Sant Boi de Llobregat tota la seva vida. Va estudiar Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona (UB), especialitzant-se en metal·lúrgia.[3]

Acabada la llicenciatura, va començar la seva etapa d'investigació a la UPC. Poc després es va incorporar a la docència a l'Escola de Mines de Manresa, impartint assignatures de Tecnologia de materials. L'any 1997 s'incorpora al Campus de la UPC a Terrassa com a professora del departament de Ciència dels materials i Enginyeria metal·lúrgica, i és sotsdirectora de Promoció institucional i estudiantat de l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) des de 2015. És membre de la Societat Catalana de Tecnologia, on la seva Assemblea General la va triar com a presidenta l'any 2016, i tornaria a ser reelegida per al càrrec l'any 2018.[4][5]

Entre els anys 1995 i 2000 va desenvolupar la seva tesi doctoral en Ciència de materials i enginyeria metal·lúrgica a la UPC, titulada Evolución microestructural de aceros inoxidables austeno-ferríticos sometidos a tratamientos térmicos y termomecánicos.[6]

Com a investigadora, ha participat en més de 25 projectes de recerca, col·laborant amb empreses o organismes nacionals i internacionals, té dues patents,[7][8] i ha publicat més de 50 articles de recerca en l'àmbit dels acers inoxidables, metall dur, recobriments tècnics, etc.[9] En Innovació Docent, va ser impulsora i Coordinadora Acadèmica del projecte RIMA (Recerca i Innovació de Metodologies d'Aprenentatge), de l'ICE de la UPC, que agrupava col·lectius temàtics vinculats al desenvolupament i implantació de competències genèriques en estudis tècnics, o metodologies de treball i/o aprenentatge.[10] Ha participat en nombrosos projectes d'innovació docent, dels quals sis han rebut el reconeixement de la UPC (Premi UPC a la Qualitat en Docència Universitària, modalitat "Premi a la Iniciativa Docent"),[11] i en quatre ocasions han estat guardonats amb la Distinció Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya[12] per projectes relacionats aprenentatge amb recursos multimèdia o el projecte Inspire3.[13][14][15]

També ha participat activament en la promoció de la dona en les carreres tècniques. L'any 2000 va ser secretària del I Congreso Nacional de las Mujeres y la Ingeniería a Terrassa. També ha col·laborat a totes les edicions del Programa Dona de la UPC per apropar els estudis tecnològics a les estudiants de secundària, i també va impulsar la creació, des del curs 2013-2014, del programa de mentoria M2m per a alumnes d'enginyeria.[16]

El juny de 2011 va ser nomenada Coordinadora Acadèmica del Programa de Gènere de la UPC,[17] des d'on es van impulsar i implementar els successius Plans d'Igualtat d'Oportunitats de la UPC. L'any 2019, va ser impulsora com a Comitè Organitzador del WSCITECH19 (Congrés de les Dones, la Ciència i la Tecnologia) que es va celebrar els dies 6 i 7 de març a Terrassa.[18] Al 2021 també va formar part del Comitè Organitzador del Congrés WSCITECH21, celebrat a Terrassa els dies 25 i 26 de març.[19]

L'any 2017 va rebre el Premio "Mujer y Tecnología" de la Fundación Orange, per la seva tasca divulgadora i apropadora de la tecnologia a la societat en general i a les dones i noies en particular.[20] Des de 2021 és la presentadora del programa L'enginy (in)VISIBLE a FibracatTV, un programa de divulgació en clau femenina que ens presenta la vida de dones i els seus descobriments o aportacions, que han canviat la història i han fet progressar a la humanitat. Ha col·laborat en totes les edicions del projecte Aquí STEAM de la UPC. El 2021 va rebre el premi Gaudí Gresol a la Notorietat i l'Excel·lència.[21]

Obra publicada

[modifica]

A més a més de la seva tasca docent i d'investigació, Núria Salán ha publicat o col·laborat en diversos llibres tècnics:

  • Guía de actividades docentes para la formación en integración e igualdad de oportunidades por razón de discapacidad en las enseñanzas técnicas: accesibilidad universal y diseño para todos, UPC, 2010
  • Guia per a l'avaluació de les competències en els laboratoris de ciències i tecnologia, AQU, 2009
  • Tecnologia del Proceso y Transformación de Materiales, Edicions UPC, 2005
  • Fractura de los materiales, Edicions UPC, 2002
  • Materiales en Ingeniería: Problemas Resueltos, Edicions UPC, 2002.

A partir del 2011 va començar a publicar també fora de l'àmbit científic amb El curs de gestió de l'estrès, que seria guardonat amb el primer premi del Concurs de Relats Breus de Sant Joan Despí, l'any 2011[22] (valorat per la seva qualitat, per l'ús del llenguatge no sexista i la no utilització d'estereotips),[23] i amb El sabàtic, guanyador del mateix premi l'any 2013.[24] L'any 2012 va publicar la novel·la Quedem divendres?.[25]

Ha traduït l'obra Des de la meva realitat, de Joan Massip (traducció del castellà al català), i al castellà el llibre de William D. Callister, Jr. Ciencia e Ingenieria de Materiales, juntament amb Pere Molera Solà.[26]

Ha col·laborat amb Joan Massip en l'elaboració de l'obra Pequeñas historias para ti, i també en la redacció del llibre de Guillem Gómez titulat Francesc Calvet, el pagès que va triomfar al Barça.[cal citació]

[modifica]

Núria Salán apareix al llibre Gegants (amb denominació d'origen santboiana), d'Amadeu Alemany, amb Marc Gasol, Juan Carlos Pérez Rojo, Manel Esteller, Dolo Beltrán i Albert Malo, entre d'altres santboians.[27]

L'any 2023, na Núria Salán es converteix en el Capgròs de l'any de Terrassa. Aquest és un dels reconeixements més estimat i important de la ciutat, ja que no el concedeix cap institució sinó que és escollit per votació popular. És un dels misteris més ben guardat i que crea més expectació, i no es descobreix fins al divendres de la Festa Major en l'acte que dona inici a les festes de la ciutat de Terrassa.[28]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Núria Salán, elegida nova presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia». Enginyers Industrials de Catalunya. Fulls dels Enginyers, 02-02-2016. [Consulta: 18 febrer 2019].
  2. ↑ «25 científiques que has de conèixer». Núvol. Meritxell Farreny, 05-02-2019. [Consulta: 18 febrer 2019].
  3. ↑ Pastor, Paloma H. «Núria Salán. Passió per la Metal·lúrgia» (PDF). Dones, 48, 2018, pàg. 52 [Consulta: 6 maig 2020].[Enllaç no actiu]
  4. ↑ «Núria Salán será la nueva presidenta de la Sociedad Catalana de Tecnología». La Vanguardia. Redacció, 01-02-2016. [Consulta: 19 febrer 2019].
  5. ↑ «Núria Salán, reelegida presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia». ESEIAAT. [Consulta: 19 febrer 2019].
  6. ↑ Tesi doctoral
  7. ↑ «Llavero Publicitario Musical» (en castellà). [Consulta: 6 maig 2020].
  8. ↑ «Sistema, procedimiento de infusión de resina por vacío y pieza obtenida» (en castellà). UPC, 2016. [Consulta: 6 maig 2020].
  9. ↑ arxius, UPC Servei de Biblioteques, Publicacions i. «FUTUR. Portal de la Producció Científica dels Investigadors de la UPC.». [Consulta: 20 setembre 2019].
  10. ↑ admin. «Recerca i Innovació en Metodologies d'Aprenentatge. RIMA — UPC. Universitat Politècnica de Catalunya». [Consulta: 20 setembre 2019].
  11. ↑ ana.luz.saco. «Edicions anys 1998 a 2018 — Consell Social — UPC. Universitat Politècnica de Catalunya». [Consulta: 20 setembre 2019].
  12. ↑ «Distincions Jaume Vicens Vives». Arxivat de l'original el 2020-02-14. [Consulta: 20 setembre 2019].
  13. ↑ Generalitat de Catalunya «Concessió de les distincions Jaume Vicens Vives a la qualitat docentuniversitària». DOGC, 02-08-2016.
  14. ↑ «El programa INSPIRE de l'ESEIAAT, guardonat per la Generalitat amb la distinció Vicens Vives a la qualitat docent universitària». Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa, 2016. [Consulta: 4 març 2019].
  15. ↑ «Maria Núria Salán Ballesteros». Institut Català de les Dones. Cercador d'Expertes. [Consulta: 19 febrer 2019].
  16. ↑ silvia.ecua. «Workshop M2m: Suma i Segueix — Igualtat a la UPC — UPC. Universitat Politècnica de Catalunya». [Consulta: 4 març 2019].
  17. ↑ «Núria Salan: "Les iaies són les millors ambaixadores de la captació del talent femení"». El segre. Lorena Metaute, 17-04-2018. [Consulta: 19 febrer 2019].
  18. ↑ «Congrés WSCITECH19». Ajuntament de Terrassa. [Consulta: 27 gener 2022].
  19. ↑ «Congrés WSCITECH21». Ajuntament de Terrassa. [Consulta: 27 gener 2022].
  20. ↑ «Segundo Premio Mujer y Tecnología Fundación Orange» (en castellà), 07-03-2017. [Consulta: 20 setembre 2019].
  21. ↑ «La Fundació Gresol premia la excelencia contra la pandemia» (en castellà), 15-07-2021. [Consulta: 15 setembre 2021].
  22. ↑ Núria Salán Ballesteros de Sant Boi del Llobregat guanyadora del Premi de Relats Breus per a Dones de Sant Joan Despí a Dones en xarxa, 12/7/2011
  23. ↑ El curs de gestió de l'estrès. Relació de guardonats 2011 (UPC)
  24. ↑ El sabàtic, Premi de Relats Breus per a Dones de Sant Joan Despí Arxivat 2019-09-20 a Wayback Machine. a Dones Despí
  25. ↑ «Núria Salán Ballesteros». OmniaBooks. [Consulta: 20 setembre 2019].
  26. ↑ Ciencia e Ingenieria de Materiales a Editorial Reverté (castellà)
  27. ↑ Gegants amb denominació d'origen santboiana Arxivat 2019-09-20 a Wayback Machine. a Sant Boi Notícies, 14/4/2012
  28. ↑ «I el Capgrós de l’Any de Terrassa 2023 és… Núria Salán!», 30-06-2023. [Consulta: 1r juliol 2023].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Núria_Salán_Ballesteros&oldid=34168291»