Núria Solé i Ventura
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1901  Barcelona | ||
| Mort | 1994 (92/93 anys) Barcelona | ||
| Formació | Escola Superior dels Bells Oficis (1920–) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | esmaltadora, ceramista | ||
| Professors | Francesc Quer i Selves | ||
| Família | |||
| Pare | Joan Solé i Pla | ||
| Germans | Euda Solé i Ventura | ||
Núria Solé i Ventura (Barcelona 1901 - 1994) va ser una esmaltadora de vidre i ceramista catalana.[1]
Biografia
[modifica]Filla del diputat a les Corts Joan Solé i Pla i d'Àngela Ventura Maymó, cap a 1919 va estudiar dibuix a l'Acadèmia Baixas del carrer del Pi de Barcelona, junt amb la seva germana Euda Solé i Amèrica Cardunets, amb qui formarien una gran amistat. Les tres van ampliar estudis a l'Escola Superior dels Bells Oficis de Barcelona cap al 1920, matriculant-se en l'assignatura d'arts de la terra i esmalt sobre vidre que impartia el ceramista Francesc Quer.
L'any 1921 les tres artistes es van donar a conèixer, com a alumnes de Francesc Quer a les Galeries Laietanes, exposant vidres esmaltats i ceràmica. Aquesta exposició conjunta de les tres dones a les Galeries Laietanes, amb el seu mestre, es va anar repetint cada dos anys com a mínim fins al 1929.[2]
El 1925 les tres van participar a l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives de París, on Amèrica va obtenir una medalla. El mateix any exposaven a l'Ateneu Gironí junt amb Alexandre Cardunets, pare d'Amèrica.
El 1926 les tres amigues, junt amb Alexandre Cardunets, van oferir una exposició de fotografies, dibuixos i vidres esmaltats a l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, amb motiu de la diada de Sant Jaume.[3] L'any següent van participar en l'exposició pro-monument Garreta que es va fer a la Sala Parés.[3] L'abril de 1929 exposaven els seus vidres a la Sala Parés[4] i aquell mateix any van participar en l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
A finals de 1939, acabada la Guerra Civil, les dues germanes es van exiliar, junt amb els pares. Primer van viure a Barranquilla, Colòmbia i després a Veneçuela. Núria Solé va tornar a Barcelona l'any 1948, a temps de salvar de la subhasta les propietats de la família, i la seva germana Euda ho va fer cap al 1957.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte. vol. 2. Museu Nacional d'Art de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999, p. 237. ISBN 84-7826-970-3.
- ↑ Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, LI, 1999, p. 81, cat. 539-543. ISBN 84-7283-444-1.
- ↑ 3,0 3,1 Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, LIX, 2002, p. 146 i 156. ISBN 84-7283-661-4.
- ↑ L'Esquella de la Torratxa, 26-04-1929, p. 259.
- ↑ «Desaparició i reaparició del símbol». Museu d'Història de Catalunya. [Consulta: 3 febrer 2020].