NGC 265
Aparença
NGC 265 | |
---|---|
Tipus | cúmul estel·lar, cúmul de galàxies, galàxia, font astronòmica de ràdio i estrella que presenta línies d'emissió |
Descobert per | John Herschel |
Data de descobriment | 11 abril 1834 |
Cos pare | petit Núvol de Magalhães |
Constel·lació | Tucà |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Magnitud aparent (V) | 12,17 (banda V)[1] |
Ascensió recta (α) | 0h 47m 11.4s[2] |
Declinació (δ) | -74° 31' 23.016''[2] |
Catàlegs astronòmics | |
NGC | 265 |
NGC 265 (New General Catalogue) ESO 29-14 (European Southern Observatory Catalog) [MA93] 163 (A new catalogue of H-alpha emission-line stars and small nebulae in the Small Magellanic Cloud (en) ) [FJW97] SMC B0045-7347 (A radio continuum study of the Magellanic Clouds. V. Catalogues of radio sources in the Small Magellanic Cloud at 1.42, 2.45, 4.75, 4.85 and 8.55 GHz (en) ) OGLE-CL SMC 39 (The Optical Gravitational Lensing Experiment. The OGLE-III catalog of variable stars. I. Classical Cepheids in the Large Magellanic Cloud (en) ) |
L'NGC 265 és un cúmul obert en el Petit Núvol de Magalhães,[3] que està ubicat en la constel·lació del Tucà.
Referències
[modifica]- ↑ Marc Rafelski «The star clusters of the Small Magellanic Cloud: age distribution». Astronomical Journal, 2005, pàg. 2701–2713. DOI: 10.1086/424938.
- ↑ 2,0 2,1 «A new catalogue of H-alpha emission-line stars and small nebulae in the Small Magellanic Cloud». Astronomy and Astrophysics, 1993, pàg. 451–593.
- ↑ «NASA - Astronomy Picture of the Day». [Consulta: 17 abril 2007].