Vés al contingut

NGC 4889

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicNGC 4889
Tipusgalàxia cD, font astronòmica de ràdio i font astrofísica de rajos X Modifica el valor a Wikidata
Tipus morfològicE
E4[1] Modifica el valor a Wikidata
Descobert perWilliam Herschel Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment11 abril 1785 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCabellera de Berenice Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra104,71 Mpc [2]
104,71 Mpc [3] Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament cap al roig0,021665
0,0215[4] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)11,3 (banda V)[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial6.446 km/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)13h 0m 8.097s[6] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)27° 58' 37.29''[6] Modifica el valor a Wikidata
Part decúmul de Coma, Supercúmul de Coma, [CHM2007] HDC 745, [CHM2007] LDC 926, [T2015] nest 100001 i [TSK2008] 2493 Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC4889 Modifica el valor a Wikidata

NGC 4889, també coneguda com a Caldwell 35, és una galàxia el·líptica supergegant[7] de classe 4, la més brillant dins del Cúmul de Coma i un objecte de Caldwell en la constel·lació de Coma Berenices. Brilla amb una magnitud de +11,4. Les seves coordenades celestes són RA 13h00.1m, DEC +27° 59′. Està localitzada prop d'estrella de la classe G Beta Comae Berenices, la galàxia NGC 4874 (també en el Cúmul de Coma[7]), i el Pol Nord Galàctic. Es troba a aproximadament 308 milions d'anys llum de distància. El grup principal està retrocedint a aproximadament 7.000 quilòmetres per segon,[8] mentre que NGC 4889 s'està retrocedint a 6495 quilòmetres per segon.

A partir de desembre de 2011, NGC 4889 alberga el forat negre directament observat més gran fins a la data, amb una massa estimada en 21 mil milions de masses solars (millor aproximació; el rang possible de masses és de 6-37 mil milions de masses solars).[9]

Referències

[modifica]
  1. Ralf Bender «Depleted galaxy cores and dynamical black hole masses» (en anglès). Astronomical Journal, 2013, pàg. 160. DOI: 10.1088/0004-6256/146/6/160.
  2. Po-Feng Wu «Cosmicflows-2: the data» (en anglès). Astronomical Journal, 4, 05-09-2013, pàg. 86. DOI: 10.1088/0004-6256/146/4/86.
  3. 3,0 3,1 R. Brent Tully «Cosmicflows-3» (en anglès). Astronomical Journal, 2, 03-08-2016, pàg. 50. DOI: 10.3847/0004-6256/152/2/50.
  4. Ignasi Pérez-Ràfols «The ninth data release of the Sloan Digital Sky Survey: first spectroscopic data from the SDSS-III baryon oscillation spectroscopic survey» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, 19-11-2012, pàg. 21. DOI: 10.1088/0067-0049/203/2/21.
  5. Stefano Andreon «Morphology of galaxies in the Coma cluster region down to M_B_ = -14.25. I. A catalog of 473 members» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2008, pàg. 923–928. DOI: 10.1051/0004-6361:200810283.
  6. 6,0 6,1 Thomas H. Jarrett «The Two Micron All Sky Survey (2MASS)» (en anglès). Astronomical Journal, 2, 2-2006, pàg. 1163–1183. DOI: 10.1086/498708.
  7. 7,0 7,1 Jacobsen, Den. «Abell 1656, NGC 4889, NGC 4874» (en anglès). astrophoto.net, 2006. Arxivat de l'original el 2008-11-18. [Consulta: 10 desembre 2011].
  8. Block, Adam. «Best of AOP: Coma Cluster (NGC 4889 and NGC 4874)» (en anglès). NOAO - AOP, 22-02-2003. Arxivat de l'original el 2008-10-22. [Consulta: 10 desembre 2011].
  9. McConnell, Nicholas J. «Two ten-billion-solar-mass black holes at the centres of giant elliptical galaxies» (en anglès). Nature, 08-12-2011. [Consulta: 10 desembre 2011].

Enllaços externs

[modifica]
  • Descoberts els dos forats negres més grans que es coneixen
  • SEDS – NGC 4889 (anglès)
  • Simbad – NGC 4889 (anglès)
  • VizieR – NGC 4889 (anglès)