Vés al contingut

Nabat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióNabat
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1979, Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
GènerePunk rock Modifica el valor a Wikidata


Facebook: NABAT-Official-1570434869870437 Youtube: UCNSdbfjGIonRwpOul5vyjgg Bandcamp: nabatofficial Musicbrainz: 9bdb376f-2cec-4032-b46b-76f2fad90218 Songkick: 408413 Discogs: 594619 Modifica el valor a Wikidata

Nabat és un grup skinhead de música oi! italià format a Bolonya l'any 1979 de tendència anarquista.[1][2][3]

Història

[modifica]

El 1981 van gravar el seu primer EP en casset compartit amb Rip Off. Es van separar per primera vegada l'any 1987 després d'un període de crisi a l'escena skinhead italiana de la qual van ser els principals promotors a través dels concerts organitzats per ells i el seu propi segell C.A.S. Records. Després de la separació, el guitarrista Stiv es va unir al grup Skrewdriver del Regne Unit.

Després de la mort del seu mànager Tiziano Ansaldi, també editor de la revista skinhead Working Class Kids, van tornar als escenaris el 1995 per a fer una sèrie de concerts benèfics per a la mare d'Ansaldi i, finalment, es van dissoldre el 1998.[4]

L'any 2010, el retorn del guitarrista Riccardo Pedrini (entretant convertit en escriptor i membre del col·lectiu Wu Ming sota el pseudònim de «Wu Ming 5») va fer pensar en la reconstrucció del grup original.

L'any 2013, després de 17 anys d'absència dels estudis de gravació, van gravar un EP homònim publicat per Ansaldi Records en vinil de 7", amb tres cançons inèdites gravades als estudis West Link de Pisa amb Alessandro Paolucci i Alessandro Sportelli. El 2014 es va estrenar una treball compartit amb el grup oi! romà Colonna Infame Skinhead que conté dos temes, un inèdit i l'altre contingut en l'EP anterior.

El 2018 es va publicar el seu tercer àlbum Banda randagia, editat per C.A.S. Records i Ansaldi Records, que conté 11 cançons inèdites.[5] El 2020 es publicà un disc compartit titulat Resta ribelle, produït pel segell de Viterbo Tufo Records, amb el grup de punk hardcore romà No More Lies i portada del dibuixant Zerocalcare.[6]

Discografia

[modifica]

Àlbums d'estudi

[modifica]
  • 1985 – Un altro giorno di gloria[7]
  • 1996 – Nati per niente
  • 2018 – Banda randagia[8]
  • 1981 – Scenderemo nelle strade
  • 1984 – Laida Bologna
  • 2013 – Nabat EP

Compartits

[modifica]
  • 1981 – Nabat/Rip Off
  • 2014 – Ti sei fermato ad ascoltare???
  • 2020 – Resta ribelle

Recopilacions

[modifica]
  • 2000 – Nabat Early Years
  • 2007 – Archivio Vol. 1
  • 2009 – Archivio Vol. 2

Directes

[modifica]
  • 1994 – Live alla Morara

Referències

[modifica]
  1. Vice Magazine. «Una lunga chiacchierata con Steno dei Nabat», 01-11-2009.[Enllaç no actiu]
  2. «Nabat History». [Consulta: 13 abril 2023].
  3. «I Nabat Celebrano 40 Anni Con Un 7 Pollici E La Discografia In Digitale» (en italià), 24-12-2020. [Consulta: 13 abril 2023].
  4. «City Of The Dead - Intervista ai Nabat», 14-09-2005. Arxivat de l'original el 2005-09-14. [Consulta: 13 abril 2023].
  5. «Nabat - Banda Randagia :: Le recensioni di OndaRock» (en italià).
  6. «Split Nabat / No More Lies : Resta Ribelle» (en anglès britànic), 24-04-2020. [Consulta: 13 abril 2023].
  7. «Nabat» (en anglès). Maximum Rocknroll. [Consulta: 13 abril 2023].
  8. «Review: Nabat - Banda Randagia» (en anglès britànic), 11-10-2018. [Consulta: 13 abril 2023].

Bibliografia

[modifica]
  • A.A.V.V.. Enciclopedia del rock italiano. Arcana Editore. ISBN 8879660225.  pg. 511
  • Luca Frazzi. Le guide pratiche di RUMORE - Punk italiano parte prima. Mamma dammi la benza. Apache edizioni. 
  • Luca Frazzi. Le guide pratiche di Rumore - Punk italiano parte seconda. Hardcore, gli anni furiosi (1982-1990). Apache Edizioni. 
  • Diego Nozza. Hardcore. Introduzione al punk italiano degli anni ottanta. Edizioni crac. ISBN 978-88-97389-02-6. 
  • Marco Philopat. Lumi di punk: la scena italiana raccontata dai protagonisti. Agenzia X.