Vés al contingut

Nacido en Siria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaNacido en Siria
Fitxa
DireccióHernán Zin Modifica el valor a Wikidata
GuióHernán Zin i José Ortuño Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJean-Pierre Ensuque i Gabriel Yared Modifica el valor a Wikidata
FotografiaHernán Zin Modifica el valor a Wikidata
ProductoraContramedia Films
La Claqueta PC
Final Cut for Real
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena6 novembre 2016 Modifica el valor a Wikidata
Durada86 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà
àrab Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost500.000 € Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata
Temarefugiats de la guerra civil siriana Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt5356680 FilmAffinity: 874222 Rottentomatoes: m/born_in_syria Letterboxd: born-in-syria TMDB.org: 438592
Facebook: nacidoensiria Modifica el valor a Wikidata

Nacido en Siria és una pel·lícula documental del 2016 dirigida per Hernán Zin, qui també es coautor del guió amb José F. Ortuño, i en el que narra l'èxode provocat per la guerra civil siriana des del punt de vista de set nens.[1] Compta amb la producció de Contramedia i Movistar, i la participació de Canal Sur i La Claqueta.[2]

Sinopsi

[modifica]

Des que comencés la guerra civil siriana uns quatre milions de sirians han hagut d'abandonar el país fugint de la violència. Més de la meitat d'ells són nens. El documental narra el perible de set d'aquests nens que viuen aquest calvari: Hamude, Jihan, Gaseem, Mohammed, Marwan, Arasulí i Kais. S'han d'enfrontar als abusos de les màfies, les inclemències de la mar quan fugen en pastera, la incertesa sobre un futur al qual la gran majoria s'enfronta a penes amb el que porten posat, el seu confinament en camps de refugiats en condicions d'amuntegament i insalubritat, o acampats en estacions de trens, o en cases d'acolliment en el millor dels casos. I en arribar al seu destí descobreixen que és només el començament d'una nova odissea: la de la integració en una terra nova i, en molts casos, hostil. El major èxode de refugiats des de la Segona Guerra Mundial vist a un metre i mig d'altura a través de set històries de guerra, sofriment i desesperació… però també de superació, innocència, valor i esperança.

Producció

[modifica]

Zin va tenir la idea de rodar la pel·lícula quan estava rodant un documental sobre la caça d'elefants a Àfrica i va veure en la televisió les imatges d'Alan Kurdi, el nen sirià ofegat en una platja turca. "L'endemà ja estava a Hongria, amb la càmera". D'antuvi volia seguir 20 història, però finalment la va limitar a set.[3]

Crítiques

[modifica]
« "El director confronta els testimoniatges dels seus petits protagonistes, (...) a les declaracions de diferents polítics; la veritat inqüestionable enfront d'una ficció vergonyant pretesament carregada de vanes raons. (...) Puntuació: ★★★★ (sobre 5)" »
— Alberto Bermejo: Diari El Mundo.
« "Si cal retreure alguna cosa és la brillantor de les imatges. Gairebé poden semblar belles. (...) Zin no va deixant anar missatges, ni falta que fa (...) cal ser de suro perquè no t'afecti. (...) Puntuació: ★★★★ (sobre 5)" »
— Federico Marín Bellón: Diari ABC[4]
« "L'autor ha moderat el seu preciosisme i modula, desordenadament (...), la seva aposta per seguir el drama en la pell i la veu dels nens. (...) Puntuació: ★★★ (sobre 5)" »
— Carlos Marañón: Cinemanía[5]
« "Una crida oportuna i potent a la consciència." »
— Jonathan Holland: The Hollywood Reporter[6]

Nominacions i premis

[modifica]

Fou nominada a la Medalla del CEC al millor documental[7] i al Goya a la millor pel·lícula documental.[8] Va rebre un dels Premis Iris del Jurat[9] i el Premi Platino al millor documental.[10] Als XXII Premis Cinematogràfics José María Forqué fou guardonat com a millor documental.[11]

Referències

[modifica]