Vés al contingut

Nacionalistes i Conservadors d'Estònia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióNacionalistes i Conservadors d'Estònia
Dades
Nom curtERK Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaconservadorisme nacionalista Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticadreta Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicapolitical party (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Història
Separat dePartit Popular Conservador d'Estònia Modifica el valor a Wikidata
Creació29 juny 2024
Governança corporativa
PresidènciaHenn Põlluaas Modifica el valor a Wikidata

Els Nacionalistes i Conservadors d'Estònia (en estonià: Eesti Rahvuslased ja Konservatiivid, ERK) són un partit polític de dretes d'Estònia fundat al 2024 a partir d'una escissió del Partit Popular Conservador d'Estònia.[1]

Història

[modifica]

Després de la baixada de suports a les eleccions legislatives de 2023, a l'EKRE es va suscitar un intens debat sobre si pacificar la retòrica del partit perquè resultés més moderada i adequada com a soci potencial de coalició de govern.[2] Aviat es van formar dues visions oposades entorn la qüestió, els líders Martin Helme i Mart Helme amb el suport de nombrosos diputats es van oposar a la proposta, mentre que els parlamentaris Jaak Valge, Henn Põlluaas i l'eurodiputat Jaak Madison li van donar suport tàcitament. També ho va fer el futur candidat a les primàries d'EKRE Silver Kuusik, que plantejava millorar la democràcia interna del partit.[3][4]

El 9 de juny de 2024, el dia de les eleccions al Parlament Europeu de 2024 a Estònia i una setmana abans de les primàries a EKRE, Martin Helme va acusar Valge i Põlluaas d'un intent de cop d'estat dins del partit durant el seu programa de ràdio setmanal,[5] malgrat després va desestimar l'afirmació i va dir que "és perfectament natural que hi hagi més d'un candidat a la direcció".[6]

Durant la nit electoral, Põlluaas i Madison van confirmar l'acusació de l'ex-membre de l'EKRE, Peeter Ernits, en que "la junta del partit va escoltar un discurs de Mart Helme en què va anunciar que Rússia estava fent una guerra santa a Ucraïna i que li donava suport".[6] Dos dies després, aquesta informació va ser citada entre altres qüestions per a l'expulsió de Põlluaas, Valge i Kuusik del partit, acusats de danyar la reputació d'EKRE.[7] Com a conseqüència, van abandonar el partit Jaak Madison, seguit dels diputats Alar Laneman, Leo Kunnas i Ants Frosch.[8][9][10]

El 16 de juny de 2024, els membres expulsats de l'EKRE Helle Kullerkupp, Silver Kuusik, els diputats Henn Põlluaas, Jaak Valge, així com l'eurodiputat Jaak Madison, l'antic diputat Ruuben Kaalep i d'altres dissidents van anunciar la seva intenció de formar Nacionalistes i Conservadors d'Estònia.[11] Tanmateix, al desembre del mateix any Põlluaas, Ernits i Frosch van abandonar el partit, citant conflictes interns i insatisfacció amb la direcció del partit, inclosa la manca de democràcia interna.[12] Així, mantindrien només un diputat d'ERK al Riigikogu.

Referències

[modifica]
  1. ↑ ERR. «EKRE-st lahkunud poliitikud otsustasid luua erakonna ERK» (en estonià), 16-06-2024. [Consulta: 9 febrer 2025].
  2. ↑ ERR. «Helme: vaidlus peavoolustumisest on meil käinud alates riigikogu valimistest» (en estonià), 10-06-2024. [Consulta: 9 febrer 2025].
  3. ↑ «Ühe mehe hullumise lugu. Kuidas Martin Helme EKRE õhku lasi» (en estonià). [Consulta: 9 febrer 2025].
  4. ↑ «Martin Helme sai konkurendi. EKRE juhiks pürgiv Silver Kuusik: mind toetavad inimesed, kes parteis kõrgetel kohtadel» (en estonià). [Consulta: 9 febrer 2025].
  5. ↑ ERR. «Martin Helme: EKRE-s tahetakse teha võimupööret» (en estonià), 09-06-2024. [Consulta: 9 febrer 2025].
  6. ↑ 6,0 6,1 ERR, Aleksander Krjukov |. «Põlluaas: peame tegema kõik, et saada valitsusse» (en estonià), 10-06-2024. [Consulta: 9 febrer 2025].
  7. ↑ ERR. «EKRE juhatus viskas Põlluaasa, Valge ja Kuusiku erakonnast välja» (en estonià), 11-06-2024. [Consulta: 9 febrer 2025].
  8. ↑ ERR. «Madison: minu teekond EKRE-s on lõppemas» (en estonià), 11-06-2024. [Consulta: 9 febrer 2025].
  9. ↑ ERR. «Alar Laneman lahkus EKRE-st ja Leo Kunnas fraktsioonist» (en estonià), 14-06-2024. [Consulta: 9 febrer 2025].
  10. ↑ ««See ei ole hetkeemotsioon»: Ants Frosch astus samuti EKRE ridadest välja» (en estonià), 12-06-2024. [Consulta: 9 febrer 2025].
  11. ↑ ERR. «EKRE-st lahkunud poliitikud otsustasid luua erakonna ERK» (en estonià), 16-06-2024. [Consulta: 9 febrer 2025].
  12. ↑ ERR, ERR |. «Põlluaas and Frosch quit Estonian Nationalists and Conservatives» (en anglès), 16-12-2024. [Consulta: 9 febrer 2025].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nacionalistes_i_Conservadors_d%27Estònia&oldid=34592640»