Nada Dimić
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 6 setembre 1923  Divoselo (Regne de Iugoslàvia) | ||
| Mort | 17 març 1942 (18 anys) Stara Gradiška (Estat independent de Croàcia) | ||
| Causa de mort | mort no natural, febre tifoide | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | partisana | ||
| Partit | Lliga de Comunistes de Iugoslàvia (1940–) | ||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Front Iugoslau | ||
| Premis | |||
| |||
Nada Dimić (en serbi: Нада Димић) (Divoselo, 6 de setembre de 1923 - Stara Gradiška, 17 de març de 1942) va ser una partisana croata d'ètnia sèrbia, militant dels Partisans durant la Segona Guerra Mundial i proclamada Heroïna del Poble de Iugoslàvia.
Nascuda a Divoselo prop de Gospić, Regne de Serbis, Croats i Eslovens (la Croàcia actual) en una família d'ètnia sèrbia. Va acabar quatre graus de l'escola primària a Gospić, i després es va traslladar a Zemun per a cursar quatre graus de secundària i un any a l'acadèmia d'economia. El 1938 es va unir a la Joventut Comunista, i el 1940 al Partit Comunista de Iugoslàvia.[1]
El juny de 1941, quan les potències de l'Eix van envair Iugoslàvia, es va unir al 1r Destacament Partisà de Sisak,[2] la primera unitat de partisans de Croàcia. El mateix any, la policia Ústaixa la va arrestar a Sisak, però quan la van traslladar a la presó de Zagreb, es va empassar un verí per evitar l'interrogatori. La metzina no la va matar i, poc després, una cèl·lula de Zagreb del Partit la va rescatar i la va transferir a les zones controlades pels partisans de Kordun.[1]
Quan es va recuperar de l'enverinament, va anar a Karlovac on va treballar com a agent encoberta dels partisans. Finalment, els feixistes italians la van capturar i, el 3 de desembre de 1941, la van lliurar a la policia controlada pels feixistes croats de l'Ústaixa, que després la van torturar. Ella es va negar a donar-los cap informació i el febrer de 1942 va ser enviada al camp de concentració de Stara Gradiška. Un mes després hi va ser assassinada, als 18 anys.[1]
Llegat
[modifica]El 7 de juliol de 1951, després de la guerra, va rebre pòstumament el títol d'Heroïna del Poble de Iugoslàvia. Una fàbrica tèxtil (ara desapareguda) de Zagreb va rebre el seu nom.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Narodni heroji Jugoslavije» (pdf) p. 101–102, 1975. Arxivat de l'original el 2011-07-28.
- ↑ Tétreault, 1994, p. 241.
Bibliografia
[modifica]- Tétreault, Mary Ann. Women and revolution in Africa, Asia, and the New World (en anglès). University of South Carolina Press, 1994. ISBN 1-57003-016-2. OCLC 30818340.