Nadala dels infants que no tenen casa
Primera pàgina de la partitura manuscrita | |
Forma musical | cançó Lied |
---|---|
Intèrpret | Claude Debussy |
Compositor | Claude Debussy |
Lletra de | Claude Debussy |
Llengua | castellà |
Gènere | nadala |
Instrumentació | veu i piano |
Nadala dels infants que no tenen ja casa (Noël des enfants qui n'ont plus de maison) és una nadala, per a veu i piano,[1] composta el desembre de 1915 per Claude Debussy, autor del text i de la música. La partitura es va publicar l'any següent a París per Auguste Durand.
La cançó escrita en plena Primera Guerra Mundial, és una condemna de l'Ocupació de França per Alemanya. Aquesta peça patriòtica fou l'última cançó composta per Debussy.[2]
Història
[modifica]Claude Debussy, malalt d'un càncer, durant aquest període componia molt poc, però va decidir escriure aquesta cançó els dies previs a una operació quirúrgica prevista per al 7 de desembre de 1915.
Text
[modifica]El text és un prec dels infants francesos, dels orfes i dels que no tenen casa, que demanen al nen Jesús que els vengi (a ells i als nens belgues, polonesos, serbis) infligint un càstig sever als invasors alemanys fent que Jesús no els visiti per Nadal. Per a aquest Nadal, no demanen joguines, sinó el pa per sobreviure i que França guanyi la guerra
Nous n'avons plus de maisons!
Les ennemis ont tout pris, tout pris, tout pris, Jusqu'à notre petit lit! Ils ont brûlé l'école et notre maître aussi, Ils ont brûlé l'église et monsieur Jésus-Christ, Et le vieux pauvre qui n'a pas pu s'en aller! Nous n'avons plus de maisons! Les ennemis ont tout pris, tout pris, tout pris, Jusqu'à notre petit lit! Bien sûr! Papa est à la guerre, Pauvre maman est morte! Avant d'avoir vu tout ça. Qu'est-ce que l'on va faire ? Noël, petit Noël, n'allez pas chez eux, n'allez plus jamais chez eux, punissez-les ! Vengez les enfants de France ! Les petits Belges, les petits Serbes, et les petits Polonais aussi ! Si nous en oublions, pardonnez-nous. Noël! Noël! surtout, pas de joujoux, Tâchez de nous redonner le pain quotidien. Nous n'avons plus de maisons! Les ennemis ont tout pris, tout pris, tout pris. Jusqu'à notre petit lit! Ils ont brûlé l'école et notre maître aussi, Ils ont brûlé l'église et monsieur Jésus-Christ, Et le vieux pauvre qui n'a pas pu s'en aller ! Noël! Écoutez-nous, nous n'avons plus de petits sabots ! Mais donnez la victoire aux enfants de France.
|
Ja no tenim cases!
Els enemics ens ho han pres tot, Fins i tot el nostre llitet! Han cremat l'escola i al nostre mestre també, han cremat l'església i el nostre senyor Jesucrist, i al pobre vell que no va poder fugir! Ja no tenim cases! Els enemics ens ho han pres tot, Fins i tot el nostre llitet! I tant! el pare és a la guerra, la pobra mare és morta abans d'haver-ho vist Què farem? Nadal, petit Nadal, no vagis a casa seva, no vagis mai a casa seva, castiga'ls! Venja als infants de França! Als petits belgues, els petits serbis, i també als petits polonesos! Si ens n'oblidem, perdonan's Nadal! Nadal! sobretot, res de joguines Procura donar-nos el pa de cada dia. Ja no tenim cases! Els enemics ens ho han pres tot, Fins i tot el nostre llitet! Han cremat l'escola i al nostre mestre també, han cremat l'església i el nostre senyor Jesucrist, i al pobre vell que no va poder fugir! Nadal! Escolta'ns, no tenim esclops! Però dona la victòria als infants de França. |
---|
Referències
[modifica]- ↑ Composition description
- ↑ «Mathias Charton». Arxivat de l'original el 2015-12-22. [Consulta: 12 gener 2020].