Vés al contingut

Nadie Inquietó Más - Narciso Ibáñez Menta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaNadie Inquietó Más - Narciso Ibáñez Menta
Fitxa
DireccióGustavo Leonel Mendoza Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióGustavo Leonel Mendoza Modifica el valor a Wikidata
GuióGustavo Leonel Mendoza Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLuis Venosa
FotografiaEdgardo Monteagudo
ProductoraInstitut Nacional de Cinema i Arts Audiovisuals Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena2009 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre i en color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0496047 FilmAffinity: 841991 Letterboxd: nadie-inquieto-mas TMDB.org: 690381 Modifica el valor a Wikidata

Nadie Inquietó Más - Narciso Ibáñez Menta és una pel·lícula documental argentina dirigida per Gustavo Leonel Mendoza sobre el seu propi guió que es va estrenar en 2009. El film tracta sobre la trajectòria de l'actor i director hispano-argentí Narciso Ibáñez Menta i va obtenir el premi al millor film iberoamericà al IX Festival Buenos Aires Rojo Sangre.[1]

Declaracions del director

[modifica]

El director del film va declarar que li va portar un any arribar a l'estructura de la pel·lícula, per a la qual comptava amb 130 hores de material d'arxiu i entrevistes, volum que feia molt difícil construir el film. El seu propòsit era apartar-se del típic documental: neix tal dia, té la seva primera obra, mor. Volia mostrar-ho com un nen actor prodigi que porta endavant una obra de teatre dels seus pares amb la qual recorre tothom, fins que la seva vida fa un gir, vol deixar de ser Narcisín, i convertir-se en un monstre. Això ho porta a fer teatre, ràdio, i després cinema i televisió. Sempre estudiant i veient l'estructura aristotèlica: presentació, desenvolupament, clímax i desenllaç. En tota la pel·lícula està això. Després ve la seqüència Hombre del miedo, que seria la raó per la qual es fa la pel·lícula. I finalment es mostra l'homenatge.[2]

Repartiment

[modifica]

Comentaris

[modifica]

Salvador Sáinz va opinar sobre el film:

« ”El documental, molt ben documentat…presenta fragments de les seves antigues pel·lícules que veiem en molt mal estat….Tal vegada hi ha algunes llacunes com les pel·lícules que va rodar a Espanya, per exemple s'oblida Pasto de fieras que va rodar a les ordres d'Amando de Ossorio…. Les pel·lícules que va rodar amb l'argentí León Klimovsky, una altra persona que mereix ser reivindicada, al qual els crítics van moldre a bastonades...En definitiva un documental benvingut …que m'ha portat bells records no sols d'un dels meus millors amics en el món de l'espectacle sinó la biografia d'un dels nostres grans actors al qual la desídia tan espanyola sembla voler enfonsar en l'oblit.[3] »

Referències

[modifica]
  1. PREMIOS - los ganadores del BARS 2008
  2. Preestrenos del cine argentino 2009, en Bs. Aires. Diálogo con Cynthia García Calvo, Cinestel, portal de noticias del cine catalán. Acceso 4-4-2013
  3. Nadie inquietó más (2009). Acceso 4-4-2013

Enllaços externs

[modifica]