Nagaya Shinshiroku
長屋紳士録  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Fitxa | |
| Direcció | Yasujirō Ozu |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Tatsuo Hamada (en)  |
| Guió | Yasujirō Ozu |
| Música | Ichirō Saitō |
| Fotografia | Yūharu Atsuta (en) |
| Muntatge | Yoshi Sugihara (en) |
| Productora | Shochiku |
| Distribuïdor | Shochiku |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Japó |
| Estrena | 1947 |
| Durada | 72 min |
| Idioma original | japonès |
| Color | en blanc i negre |
| Format | format acadèmic |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Tòquio |
       
| |
Nagaya shinshiroku (長屋紳士録, Història de veïnat) és una pel·lícula japonesa escrita i dirigida per Yasujirō Ozu el 1947. Va ser la primer pel·lícula d'Ozu després de la Segona Guerra Mundial.[1]
Argument
[modifica]Un home troba un nen orfe en un poble devastat per la guerra i el porta momentàniament amb ell, els dies següents intenta trobar una família a la qual confiar-lo però ningú pot acceptar aquesta responsabilitat. La vídua Tané, de mal tarannà, és l'única que pot tenir cura del nen i accepta a contracor. La relació entre ambdós no millora fins que el nen desapareix de casa, en aquell moment Tané s'adona que en el fons l'estimava.
Repartiment
[modifica]
- Chōko Iida: Tané anomenada "Kayan", la vídua
- Hōhi Aoki: Kohei, el nen
- Eitarō Ozawa: el pare del nen
- Mitsuko Yoshikawa: Kikuko, amic de Tané
- Reikichi Kawamura: Tamekichi, l'artista veí
- Hideko Mimura: Yukiko, la filla de Tamekichi
- Takeshi Sakamoto: Kawayoshi, un veí
- Chishū Ryū: Tashiro, l'endeví
- Eiko Takamatsu: Tom
- Yoshino Tani: una mare
- Taiji Tonoyama: el fotògraf
- Seiji Nishimura: un veí
Recepció
[modifica]Nagaya Shinshiroku té un 100% d'aprovació a Rotten Tomatoes.[2] Dave Kehr va argumentar que "Ozu desvia l'empenta sentimental del material agafant-ho tot a través del seu punt de vista passiu i profundament acceptant."[3] Tim Purtell d' Entertainment Weekly va assignar a la pel·lícula una "B" i va escriure que, tot i que és lent, el treball "recompensa la paciència amb un sentiment ric que mai no és boig."[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Récit d'un propriétaire» (en francès). Centre national du cinéma et de l'image animée. [Consulta: 2 gener 2022].
- ↑ «Record of a Tenement Gentleman (1947)». Rotten Tomatoes. [Consulta: 30 gener 2017].
- ↑ Kehr, Dave «Record of a Tenement Gentleman». Chicago Reader [Consulta: 30 gener 2017].
- ↑ Purtell, Tim «Record of a Tenement Gentleman». Entertainment Weekly, 25-08-1995 [Consulta: 30 gener 2017].
