Nagoya
名古屋市 (ja) | |||||
Tipus | ciutat designada, capital de prefectura del Japó, ciutat del Japó, ciutat portuària, megaciutat i ciutat per a congressos internacionals i turisme | ||||
---|---|---|---|---|---|
Himne | Nagoya City Anthem (en) (28 febrer 1910) | ||||
Símbol oficial | Camforer (arbre) Lilium (flor) | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Japó | ||||
Prefectura | prefectura d'Aichi | ||||
Capital de | |||||
Capital | Naka-ku (en) | ||||
Conté la subdivisió | Atsuta-ku Chikusa-ku (en) Higashi-ku (en) Kita-ku (en) Meito-ku (en) Midori-ku (en) Minami-ku (en) Minato-ku (en) Mizuho-ku (en) Moriyama-ku (en) Naka-ku (en) Nakagawa-ku (en) Nakamura-ku Nishi-ku (en) Showa-ku (en) Tenpaku-ku (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 2.326.844 (2021) (7.128,16 hab./km²) | ||||
Malnom | 中京 | ||||
Llengua utilitzada | Nagoya dialect (en) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 326,43 km² | ||||
Banyat per | badia d'Ise, Port of Nagoya (en) , Shōnai River (en) , Tenpaku River (en) i Nikkō River (en) | ||||
Punt més alt | Mount Togoku (en) (198,29 m) | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | Atsuta (en) , Ōsu (en) , Yobitsugi, Aichi (en) , Chikusa (en) , Yawata (en) , Ōsu (en) , Kasadera (en) , Arako (en) , Naka (en) , Tokiwa (en) , Higashiyama (en) , Gokiso (en) , Biwajima (en) , Shimizu (en) , Sugi (en) , Rokugō (en) , Kinjō (en) , Tenpaku (en) , Shōnai (en) , Shimonoisshiki (en) , Shōnai (en) , Shimonoisshiki (en) , Hagino (en) , Itaka (en) , Tenpaku (en) , Nan'yo (en) , Tomida (en) , Yamada (en) , Kusunoki (en) , Moriyama (en) , Narumi (en) , Ōdaka (en) i Arimatsu (en) | ||||
Creació | 1r octubre 1889 | ||||
Esdeveniment clau
| |||||
Organització política | |||||
Òrgan executiu | Ajuntament de Nagoya | ||||
Òrgan legislatiu | ple de l'Ajuntament de Nagoya , (Escó: 75) | ||||
• Alcalde | Takashi Kawamura (2009–) | ||||
Membre de | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 460-8508 | ||||
Fus horari | |||||
Domini de primer nivell | .nagoya | ||||
Prefix telefònic | 52 | ||||
Flor | Lilium | ||||
Arbre | Cinnamomum camphora | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | Poona Los Angeles (1959–) Ciutat de Mèxic (1978–) Nanquín (1978–) Sydney (1980–) Toyota (1986–) Torí (2005–) Callao (2009–) Rikuzentakata (2014–) Reims (2017–) Taichung (2018–) Taixkent (2019–) | ||||
Lloc web | city.nagoya.jp |
Nagoya (
Història
[modifica]La ciutat va ser fundada l'1 d'octubre del 1889[4] però va ser totalment destruïda durant els bombardejos de 1945 en el context de la Segona Guerra Mundial i reconstruïda després de nou.[5]
Hidrografia
[modifica]La ciutat de Nagoya inclou 57 cursos d'aigua que formen una xarxa d'aigua de 215 km de llarg i formada en gran part pel riu Shōnai, la desembocadura del qual es troba a la badia d'Ise, i els seus afluents.[6][7]
Transport
[modifica]Nagoya va ser servida per l'aeroport de Nagoya (aeroport internacional de Komaki) fins al febrer de 2005. Aquest aeroport va ser substituït per l'aeroport internacional de Chūbu, amb el mateix codi OACI ONG; la construcció d'aquest nou aeroport, en una illa artificial, Tokoname,[8] coincideix amb l'organització de l'Expo 2005, una exposició internacional que es va inaugurar a Nagakute. L'aeroport té vols internacionals i un gran volum de vols nacionals.
Un segon aeroport és l'aeròdrom de Nagoya (aeroport de Komaki, NKM) a prop del límit de la ciutat amb Komaki i Kasugai.[9] El 17 de febrer de 2005, els vols comercials internacionals de l'aeroport de Nagoya es van traslladar a l'aeroport de Centrair. L’aeròdrom de Nagoya s’utilitza ara per a l'Aviació general i com a base aèria i és el centre principal de Fuji Dream Airlines.[10]
L'estació de Nagoya, l'estació de tren més gran del món per superfície,[11] es troba a la línia Tōkaidō Shinkansen, la línia principal de Tōkaidō i la línia principal de Chūō, entre d'altres. JR Central, que opera el Tōkaidō Shinkansen, té la seu allà. Meitetsu també té seu a Nagoya i, juntament amb Kintetsu, proporciona servei ferroviari regional a les regions de Tōkai i Kansai. El metro de Nagoya proporciona servei de trànsit urbà.[12]
El port de Nagoya és el port més gran pel seu valor comercial internacional al Japó.[13][14] Toyota Motor Corporation exporta per aquest port. Amb un volum de 202.556 tones de mercaderies el 2012, també és el quinzè port del món.
Nagoya és coneguda pel seu pla ordenat de carrers, del qual és responsable el shōgun Tokugawa Ieyasu. [15][16]
Nagoya té sis línies de metro, inclosa una circular. La xarxa de carreteres i carreteres és densa i continua desenvolupant-se a Nagoya i als voltants.
Districtes
[modifica]Nagoya té 16 ku (districtes):
Personatges cèlebres
[modifica]- Minamoto no Yoritomo: fundador del shogunat Kamakura
- Tokugawa Ieyasu: fundador i primer shogun del Shogunat Tokugawa
- Oda Nobunaga: samurai japonès del període Sengoku
- Toyotomi Hideyoshi: samurai japonès del període Sengoku
- Shibata Katsuie: samurai japonès del període Sengoku
- Niwa Nagahide: samurai japonès del període Sengoku[19]
- Maeda Toshiie: samurai japonès del període Sengoku
- Katō Kiyomasa: samurai japonès del període Sengoku
- Sassa Narimasa: samurai japonès del període Sengoku
- Sakuma Nobumori: samurai japonès del període Sengoku
- Sakuma Morimasa: samurai japonès del període Sengoku[20]
- Maeda Toshimasu: samurai japonès del període Sengoku[21]
- Sakichi Toyoda: inventor[22][23]
- Kiichiro Toyoda: fill de Sakichi Toyoda, creador de Toyota Motor Corporation
- Akio Morita: cofundador de Sony
- Koji Kondo: compositor de videojocs i director de so
- Shinichi Suzuki: violinista
- Akira Toriyama: autor de Bola de Drac
- Naoko Mori: actriu[24]
- Shigefumi Mori: matemàtic, medalla Fields[25]
- Makoto Kobayashi: Premi Nobel de Física
- Susumu Tonegawa (1939 -) metge i biòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1987.
- Toshihide Masukawa: Premi Nobel de Física[26]
- Midori Ito: campió del món de patinatge artístic
- Miki Ando: campió del món de patinatge artístic
- Mao Asada: campiona del món de patinatge artístic
Gastronomia
[modifica]La gastronomia local de Nagoya “Nagoya-meshi” és coneguda per tenir un sabor intens i dolç a la vegada.
Alguns plats típics són:
Tebasaki
Es tracta de les aletes de pollastre més famoses del Japó, també conegudes com “Nagoya no Tebasaki” essent un gran acompanyament per a una cervesa freda.
És probablement un dels plats més típics i amb els que més es relaciona a la ciutat.
A part de ser consumit en izakayas (bars japonesos) també està la cadena de restaurants Yamachan (fundada el 1981) que està especialitzada en servir diversos plats de tebasaki.
Miso katsu
Un altre deliciosa especialitat de Nagoya és el miso katsu, carn de porc arrebossada i fregida amb una saborosa salsa a base de miso, acompanyat de col ratllada i arròs.
El resultat és un sabor intens i un toc de dolçor que es complementa molt bé amb el sabor cruixent de la carn de porc. El misokatsu es serveix àmpliament en restaurants i també en konbinis en safates (bento). Una de les imatges més famoses del miso katsu ve de la famosa cadena de restaurants de Nagoya, Yabaton (fundada el 1947) on apareix un porc vestit de lluitador de sumo.
Hitsumabushi
Nagoya és el major productor d'anguila d'aigua dolça (unagi) del país, que normalment es rosteix a la graella, es banya d'una rica salsa obscura i es serveix sobre arròs. El bol de fusta tradicional va acompanyat amb una tassa d'arròs, un plat de condiments i una olla de brou. Un plat gourmet relativament car.
Kishimen
Els kishimen són fideus de blat amples i plans similars als udon. Un plat exquisit i econòmic.
Torrada d'Ogura
Aquest plat consisteix en un pa suau i torrat anomenat Shokupan (pa) que es cobreix de mermelada dolça d'azuki, mantega i crema batuda com a acompanyament.
Sovint es pot trobar com a opció d'esmorzar a les cafeteries de Nagoya i és molt apreciat pels japonesos
Esports
[modifica]Club | Esport | Lliga | Seu | Fundació | Logotip | Mascota |
---|---|---|---|---|---|---|
Chunichi Dragons | Beisbol | Nippon Professional Baseball | Nagoya Dome | 1936 | Shaolon & Paolon, dracs blau i rosa.
Doala, koala blau | |
Nagoya Grampus | Futbol | J League Division 1 | Toyota Stadium
Mizuho Athletic Stadium |
1991 | Grampus-kun, orca. | |
Nagoya Diamond Dolphins | Bàsquet | B. League | Dolphins Arena
Park Arena Komaki |
1950 | DD, delfí blanc. | |
Toyota Verblitz | Rugbi | Japan Rugby League One | Toyota Stadium
Mizuho Rugby Stadium |
1941 | Riger | |
Wolfdogs Nagoya | Voleibol | V. League 1 | Entrio, Inazawa | 1961 | Woldo-gun, gos negre. | |
Daido Steel Phoenix | Handbol | J Hanbdall League | Nagoya | 1964 | Fènix |
Agermanaments
[modifica]La ciutat compta amb cinc agermanaments:[27]
- Los Angeles, Estats Units d'Amèrica[28]
- Ciutat de Mèxic, Mèxic[29]
- Sydney, Austràlia[30]
- Torí, Itàlia[31]
- Reims, França[32]
Nagoya en mitjans audiovisuals
[modifica]Videojocs
La ciutat de Nagoya apareix representada en el videojoc Yakuza 5 (龍が如く5 夢、叶えし者 Ryū ga Gotoku 5: Yume, Kanaeshi Mono) un videojoc d'acció i aventura desenvolupat i publicat per Sega per PlayStation 3 al desembre 2012 al Japó, que no arribaria a occident fins al 2015 en format digital, tenint una versió remasteritzada per a PlayStation 4 des de 2019.
La ciutat apareix a la Part 4 de la història, en la qual encarnem el paper del personatge Tatsuo Shinada, un exjugador de beisbol professional.
La ciutat és una representació del barri de Sakae (anomenat Kineicho al joc) on apareixen llocs famosos com la roda de Sunshine Sakae, la torre de televisió de Nagoya juntament amb el Hisaya Ōdori Park o la zona d'Oasis 21 amb la pista de gel, el mirador ovalat de vidre i l'Aichi Arts Center. També hi ha restaurants famosos com el Yamachan o Kaburaya i diverses referències a Toyota, Komeda's Coffee o el dolç local Kaeru Manju. Els plats típics com tebasaki, misokatsu, hitsumabushi o kishimen són ben presents. A més a més, a través del protagonista i els seus vincles amb altres personatges de la ciutat, es poden observar curiosos detalls i mites sobre la societat de Nagoya.
Referències
[modifica]- ↑ Louis Frédéric. Le Japon (en francès). Éditions Robert Laffont, octubre 1996, p. 793-794 (Bouquins). Frédéric1996. ISBN 978-2-221-06764-2. OCLC 36327575.
- ↑ ; Alcaldia de Nagoya«Geography & Climate» (en anglès). www.city.nagoya.jp. [Consulta: 14 gener 2019].
- ↑ Leszczynski, J.; Shukla, M. Practical Aspects of Computational Chemistry II: An Overview of the Last Two Decades and Current Trends. Springer Netherlands, 2012, p. 11. ISBN 978-94-007-0923-2 [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ Reed, E.J.. Japan: Its History, Traditions, and Religions: With the Narrative of a Visit in 1879. Cambridge University Press, 2012, p. 205. ISBN 978-1-108-04568-1 [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ United States Strategic Bombing Survey. The Effects of Air Attack on the City of Nagoya. United States Strategic Bombing Survey, Urban Areas Division, 1947. ISBN 978-0-598-65247-8 [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ ; Mairie de Nagoya«Urban Improvement» (en anglès). www.city.nagoya.jp. [Consulta: 14 gener 2019].
- ↑ ; Asahi Shinbun«庄内川» (en japonès). Kotobank. [Consulta: 13 gener 2019].
- ↑ Macioszek, E.; Sierpiński, G. Modern Traffic Engineering in the System Approach to the Development of Traffic Networks: 16th Scientific and Technical Conference "Transport Systems. Theory and Practice 2019" Selected Papers. Springer International Publishing, 2019, p. 217. ISBN 978-3-030-34069-8 [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ Genzberger, C.; Hinkelman, E.G.. Japan Business: The Portable Encyclopedia for Doing Business with Japan. World Trade Press, 1994, p. 139. ISBN 978-0-9631864-2-3 [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ Lee, J.W.. Aviation Law and Policy in Asia: Smart Regulation in Liberalized Markets. Brill, 2020, p. 22. ISBN 978-90-04-43958-0 [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ Pratelli, A.; Brebbia, C.A.. Urban Transport XVI: Urban Transport and the Environment in the 21st Century. WIT Press, 2010, p. 256. ISBN 978-1-84564-456-7 [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ Gunn, S.; Townsend, S.C.. Automobility and the City in Twentieth-Century Britain and Japan. Bloomsbury Publishing, 2019, p. 63. ISBN 978-1-350-07594-8 [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ Nagoya Port Authority. Port of Nagoya, 2010 [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ Ogo, A.; Japan. Unʼyushō Port of Nagoya Development and the Role of Government. Survey and Design Office, Regional Office no. 4, Ministry of Transport, Government of Japan [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ «'The linear roads of Nagoya' at 名古屋.tokyo». Arxivat de l'original el 2018-09-12. [Consulta: 21 abril 2021].}
- ↑ Shelton, B. Learning from the Japanese City: Looking East in Urban Design. Taylor & Francis, 2012, p. 141. ISBN 978-1-136-73290-4 [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ Mitchelhill, J.; Green, D. Castles of the Samurai: Power and Beauty. Kodansha Europe, 2003. ISBN 978-4-7700-2954-6 [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ Wexler, P.; Hakkinen, P.J.B.; Mohapatra, A.; Gilbert, S.G.. Information Resources in Toxicology. Elsevier Science, 2009, p. 1005. ISBN 978-0-08-092003-0 [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ Fr?d?ric, L.; Louis-Frédéric; Roth, K. Japan Encyclopedia. Belknap Press of Harvard University Press, 2002, p. 722. ISBN 978-0-674-01753-5 [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ Turnbull, S. The Samurai Swordsman: Master of War. Frontline Books, 2008, p. 65. ISBN 978-1-84415-712-9 [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ Pettersson, J. The Yonezawa Matchlock. Mighty Gun of the Uesugi Samurai. Lulu.com, 2017, p. 101. ISBN 978-1-387-06449-6 [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ Wada, K. The Evolution of the Toyota Production System. Springer Singapore, 2020, p. 45. ISBN 978-981-15-4928-1 [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ Toyota Jidōsha Kabushiki Kaisha; トヨタ自動車株式会社; Toyota Jidōsha Kōgyō Kabushiki Kaisha. Toyota: A History of the First 50 Years. Toyota Motor Corporation, 1988 [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ Frankel, V.E.. Women in Doctor Who: Damsels, Feminists and Monsters. McFarland, Incorporated, Publishers, 2018, p. 86. ISBN 978-1-4766-7222-9 [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ Shigefumi Mori (en alemany) [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ Gupta, S. DICTIONARY OF PHYSICS: For students of Class VI to X. Notion Press, 2018, p. 571. ISBN 978-1-64324-694-9 [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ Agermanaments Arxivat 2016-11-27 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Los Angeles Magazine. Emmis Communications, p. 20 [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ Booth, A. Looking for the Lost: Journeys Through a Vanishing Japan. Kodansha USA, 2021, p. 307. ISBN 978-1-56836-615-9 [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ Partington, G. Sydney: First 100 Lessons (en francès). Lulu.com, 2017, p. 159. ISBN 978-0-244-63172-7 [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ Capano, F.; Pascariello, M.I.; Visone, M. La Città Altra. Storia E Immagine Della Diversità Urbana: Luoghi E Paesaggi Dei Privilegi E Del Benessere, Dell'isolamento, Del Disagio, Della Multiculturalità. Ediz. Italiana E Inglese (en italià). CIRICE, 2018, p. 1079. ISBN 978-88-99930-03-5 [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ Officialisation du jumelage entre Reims et Nagoya.
Enllaços externs
[modifica]- Lloc web oficial (japonès)
- Lloc web oficial Arxivat 2015-11-13 a Wayback Machine. (anglès)