Nahum Tate
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1652 (Julià)  Dublín (Irlanda) |
| Mort | 30 juliol 1715 (Julià) (62/63 anys) Londres |
| Sepultura | Southwark St George the Martyr (en)  |
| Poeta llorejat del Regne Unit | |
| 23 desembre 1692 – 30 juliol 1715 | |
| Dades personals | |
| Formació | Trinity College, Dublin |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, traductor, llibretista, dramaturg, escriptor, escriptor d'himnes |
| Període | Generació del segle XVII |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pare | Faithful Teate |
| Premis | |
    
| |
Nahum Tate (1652 – 30 juliol 1715) fou un poeta irlandès, escriptor d'himnes i lletrista, qui esdevingué el poeta oficial d'Anglaterra l'any 1692.
Vida
[modifica]Nahum Teate nasqué a Dublín d'una família de clergues puritans. Era el fill de Faithful Teate, un clergue irlandès que havia estat rector de Castleterra, Ballyhaise, fins que la seva casa fou cremada i la seva família atacada després que passés informació al govern sobre plans per la rebel·lió irlandesa de 1641.[1] Després de viure als habitatges del rector del Trinity College de Dublín, Faithful Teate es mudà a Anglaterra, com incumbent a East Greenwich al voltant de 1650, i "predicador de l'evangeli" a Sudbury de 1654 a 1658, abans de retornar a Dublín al voltant de 1660. Publicà un poema en la Trinity titulat Ter Tria, així com alguns sermons, dos dels quals va dedicar a Oliver i Henry Cromwell.[2][3]
Nahum Teate seguí el seu pare al Trinity College l'any 1668, i es graduà l'any 1672. Al voltant de 1676 s'havia mudat a Londres i escrivia per viure. L'any següent havia adoptat l'ortografia Tate, que romandria fins a la seva mort, l'any 1715, en Southwark, Londres.[4] Fou enterrat a St George Southwark l'1 d'agost de 1715.[5]
Obres
[modifica]
Tate publicà un volum de poemes a Londres l'any 1677, i regularment escrigué per al teatre. Dedicà Brutus of Alba, or The Enchanted Lovers (1678), una tragèdia sobre Dido i Enees, a Charles Sackville, 6è comte de Dorset; que va ser adaptada al libretto per l'òpera Dido i Enees de Henry Purcell (de l'any 1688 o abans). The Loyal General, amb pròleg de Dryden, fou representada al Teatre Jardí de Dorset l'any 1680.
Aleshores, Tate començà a fer una sèrie d'adaptacions de drames elisabetians. La seva versió de Richard II de William Shakespeare alterà els noms dels personatges i canvià el text de manera que cada escena, per utilitzar les seves paraules pròpies, era "plena de respecte a la Majestat i la dignitat de les corts"; però, malgrat aquestes precaucions The Sicilian Usurper (1681), com s'anomenava la seva versió, fou suprimida en la tercera actuació a causa d'una possible interpretació política. L'any 1681, Thomas Betterton representà la versió de Tate d'El Rei Lear, que ometia completament el personatge del Tonto i acabava de manera feliç amb el matrimoni entre Cordelia i Edgar.[6] (Encara que Joseph Addison protestà contra aquesta mutilació de Shakespeare, Samuel Johnson defensà la justícia poètica de l'adaptació de Tate). Coriolà va esdevenir The Ingratitude of a Commonwealth, representada al Teatre Reial l'any 1682. La farsa de Tate Duke and no Duke (impresa per primer cop l'any 1685, però representada al Teatre Reial) imitava Trappolin suppos'd a Prince d'Aston Cockayne. Tate va continuar aquesta sèrie fins a l'any 1707.
Referències
[modifica]- ↑ «hymnwriters». Arxivat de l'original el 2006-01-04. [Consulta: 9 febrer 2015].
- ↑ Ter Tria, or the Doctrine of the Three Sacred Persons, Father, Son, and Holy Spirit; Principal Graces, Faith, Hope, and Love; Main Duties, Prayer, Hearing, and Meditation
- ↑
Bennett, Henry Leigh. «Tate, Nahum». A: Dictionary of National Biography. Londres: Smith, Elder & Co, 1885–1900.
- ↑ nndb
- ↑ http://search.ancestry.co.uk/Browse/View.aspx?dbid=1624&path=Southwark.St+George+the+Martyr.1695-1732.237
- ↑ «King Lear». Arxivat de l'original el 2001-06-08. [Consulta: 9 febrer 2015].
- Selected Writings of the Laureate Dunces, Nahum Tate (Laureate 1692-1715), Laurence Eusden (1718–1730), and Colley Cibber (1730–1757) (Studies in British Literature, V. 40): Peter Heaney, editor.
- Lynch, Jack (2007). Becoming Shakespeare: The Strange Afterlife That Turned a Provincial Playwright into the Bard. New York: Walker & Co.
Enllaços externs
[modifica]- Literary Encyclopedia article on Nahum Tate
- Tate's King Lear, 1749 edition: online text
- Dido's Lament Arxivat 2018-03-14 a Wayback Machine. – Research leading to a narrative account of how Nahum Tate contributed to Henry Purcell's opera Dido and Aeneas