Nannoniïta
 Nannoniïta | |
|---|---|
.jpg)  | |
| Fórmula química | Al₂(OH)₅F |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.FE. |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,688(3) Å; b = 5,024(2) Å; c = 9,734(4) Å; β = 90,77(2)° |
| Grup espacial | p21/b |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2024-010 |
| Any d'aprovació | 2024 |
| Publicat a | European Journal of Mineralogy |
| Símbol | Nnn |
| Referències | [1] |
La nannoniïta és un mineral de la classe dels òxids. El nom honra a Roberto Nannoni (1943–2022) per la seva contribució al coneixement de la mineralogia toscana. Nannoni, llicenciat en ciències geològiques a la Universitat de Pisa, va ser professor de ciències a secundària, i col·laborador del Museo Provinciale di Storia Naturale de Livorn del 1972 al 1998 i, durant els anys vuitanta, conservador honorari de la col·lecció mineralògica d'aquell museu.[2]
Característiques
[modifica]La nannoniïta és un hidròxid de fórmula química Al₂(OH)₅F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional en el mes de juny de l'any 2024.[3] Va ser publicada a la revista internacional European Journal of Mineralogy per Cristian Biagioni et al. en el mes de desembre de 2024 amb el títol «Nannoniite, Al₂(OH)₅F, a new mineral from the Cetine di Cotorniano mine (Tuscany, Italy)».[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions del Museu d'Història Natural de la Universitat de Pisa (Itàlia), amb els números de catàleg: 20071 i 20072.[3]
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Cetine di Cotorniano, situada al municipi de Chiusdino, dins la província de Siena (Toscana, Itàlia).[3] Es presenta en forma d'agregats esfèrics formats per cristalls micròmetrics incolors o blancs.[2] Aquest mineral ja havia estat trobat amb anterioritat en altres dos jaciments, com la pedrera Francon, a Montreal (Quebec, Canadà),[4] o la pegmatita Tennvatn, a Sørfold (Nordland, Noruega),[5] però no havia estat degudament caracteritzat.
Referències
[modifica]
- ↑ «Nannoniite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 agost 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Biagioni, Cristian; Mugnaioli, Enrico; Lorenzon, Sofia; Mauro, Daniela; Musetti, Silvia; Sejkora, Jiří; Belmonte, Donato; Demitri, Nicola; Dolníček, Zdeněk «Nannoniite, Al2(OH)5F, a new mineral from the Cetine di Cotorniano mine (Tuscany, Italy)». European Journal of Mineralogy, 36, 6, 11-12-2024, pàg. 1011–1022. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-36-1011-2024 [Consulta: 12 desembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 80». European Journal of Mineralogy, 36, 4, 15-08-2024, pàg. 599–604. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-36-599-2024 [Consulta: 19 agost 2024].
- ↑ Jambor, J. L.; Sabina, A. P., Ramik, R. A., Sturman, B. D. «A fluorine-bearing gibbsite-like mineral from the Francon quarry, Montreal, Quebec». The Canadian Mineralogist, 28, 1, 1990, pàg. 147-153 [Consulta: 12 desembre 2024].
- ↑ Husdal, Tomas «Nyfunn av mineraler fra Tysfjord-pegmatittene, Nordland» (en noruec). Norsk Mineralsymposium 2019, 2019, pàg. 31-46 [Consulta: 12 desembre 2024].