Naomi Kawase

Naomi Kawase
Biografia
Naixement	30 maig 1969 (55 anys); Nara (Japó)
Activitat
Ocupació	directora de cinema, productora de cinema, directora de fotografia, muntadora, guionista, actriu
Activitat	1992 -
Participà en
2022	75è Festival Internacional de Cinema de Canes
2020	73è Festival Internacional de Cinema de Canes
2017	70è Festival Internacional de Cinema de Canes
2015	68è Festival Internacional de Cinema de Canes
2014	67è Festival Internacional de Cinema de Canes
2011	64è Festival Internacional de Cinema de Canes
2009	62è Festival Internacional de Cinema de Canes
2007	60è Festival Internacional de Cinema de Canes
2003	56è Festival Internacional de Cinema de Canes
1997	50è Festival Internacional de Cinema de Canes
Família
Cònjuge	Takenori Sentō (1997–2000)
Premis
	(7 gener 2015) Cavaller de les Arts i les Lletres; (2009) Carrossa d'Or; (2007) Gran Premi del jurat de Canes, per l'obra Mogari no mori; (1997) Càmera d'Or, per l'obra Suzaku; Mainichi Film Award for Best Director (en) ;
Lloc web	kawasenaomi.com

Naomi Kawase (japonès: 河瀨直美) (Nara, 30 de maig de 1969) és una cineasta japonesa,^[1] coneguda sobretot per haver escrit i dirigit Una pastisseria a Tòquio (2015).^[2]^[3]

Trajectòria

Les seves primeres pel·lícules documentals, Ni tsutsumarete («Als seus braços», 1992) i Katatsumori («Cargol», 1994), se centren respectivament en la cerca del pare que l'havia abandonat quan era nena i en el retrat de la bestia amb qui la cineasta va conviure, de qui filma els rituals de vida i de vellesa.

Al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 2010 va presentar el documental Genpin, una reflexió al voltant del part natural i de la relació entre plaer, infantament i mort.^[4] El 2016 Kawase va ser la presidenta dels jurats Cinéfondation i de curtmetratges del 69è Festival Internacional de Cinema de Canes.^[5]

Referències

↑ González, Rodrigo. «La pandemia ha permitido que la humanidad vuelva a conectarse entre sí, a través de la tecnología», 03-07-2020. [Consulta: 21 desembre 2023].
↑ «'Hacia la luz': Naomi Kawase y el cine para invidentes» (en espanyol europeu). Fotogramas, 23-10-2017. [Consulta: 21 desembre 2023].
↑ Insausti, Mikel. «Naomi Kawase frente a la maternidad» (en castellà). Naiz, 05-08-2021. [Consulta: 21 desembre 2023].
↑ «Naomi Kawase». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 21 juliol 2020].
↑ «Naomi Kawase to Preside Over Cannes Cinefondation, Short Film Jury». [Consulta: 21 juliol 2020].

[1] González, Rodrigo. «La pandemia ha permitido que la humanidad vuelva a conectarse entre sí, a través de la tecnología», 03-07-2020. [Consulta: 21 desembre 2023].

[2] «'Hacia la luz': Naomi Kawase y el cine para invidentes» (en espanyol europeu). Fotogramas, 23-10-2017. [Consulta: 21 desembre 2023].

[3] Insausti, Mikel. «Naomi Kawase frente a la maternidad» (en castellà). Naiz, 05-08-2021. [Consulta: 21 desembre 2023].

[4] «Naomi Kawase». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 21 juliol 2020].

[5] «Naomi Kawase to Preside Over Cannes Cinefondation, Short Film Jury». [Consulta: 21 juliol 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]