Narcís (llibert)
| Nom original | (la) Tiberius Claudius Narcissus  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle I dC Tasos (Grècia) |
| Mort | 54 dC |
| Causa de mort | suïcidi |
| Activitat | |
| Ocupació | Ab Epistulis |
| Període | Alt Imperi Romà |
| Família | |
| Cònjuge | Claudia Dicaeosyna |
Narcís (llatí: Tiberius Claudius Narcissus) (Tasos, segle I dC - 54 dC) (llatí: Narcissus) va ser un llibert de l'emperador Claudi, sobre el qual va exercir notable influència.[1] Es cuidava de les cartes de l'emperador.
Quan Valèria Messal·lina es va voler desfer d'Api Silà, Narcís (llavors encara en bona entesa amb l'emperadriu) va revelar un somni a Claudi i l'emperador va ordenar l'execució del jove. A la conspiració de Furi Camil Escribonià, Narcís va aprofitar per fer condemnar a molts innocents mentre va deixar lliures a alguns culpables que van poder comprar la seva sort (42). L'any 43 va enviar a Vespasià com a legat de legió a Germània. Quan els soldats d'Aulus Plauci a Britànnia es van amotinar Narcís fou enviat per l'emperador a restaurar l'orde. Els amotinats no el van deixar parlar, però finalment va aconseguir el seu propòsit quan els amotinats es van penedir voluntàriament i van reconèixer a Plauci.
Messal·lina es va desfer del ministre Polibi, i Narcís es va distanciar de l'emperadriu i quan ella va fer el pas de casar-se amb Gai Sili, Narcís va revelar la iniciativa a l'emperador que era a Òstia, a través d'una prostituta molt amiga de Claudi. Narcís li va dir a l'emperador que la seva única manera de salvar-se era donar-li el comandament dels pretorians i va tornar a Roma en el carruatge de l'emperador. Quan aquest va dubtar de fer matar l'emperadriu, el mateix Narcís va ordenar la seva mort i l'emperador va rebre notícia que havia mort i no en va voler saber res més.
Narcís va ser nomenat pretor. Quan es va discutir amb qui es casaria Claudi, Narcís va donar suport a Èlia Petina i als drets de Claudi Tiberi Germànic Britànic fill de Claudi i Messal·lina. Agripina Menor, per assegurar la successió de Neró, va enviar a Narcís a Campània amb l'excusa de què hi havia un lloc on curaven la gota, de la que Narcís patia, i immediatament va matar a l'emperador. El mateix dia que Neró era proclamat Narcís fou executat a Campània, l'any 54.
Per una inscripció se sap que estava casat amb Clàudia Diceosina. Va deixar una fortuna de quatre-cents milions de sestercis.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Narcís (llibert)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ [Smith, William (editor). Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. II. Boston: Little, Brown, & Comp., 1867, p. 1138.]