Narcís Farró i Albert
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 març 1826  Sarrià de Ter (Gironès) |
| Mort | 30 octubre 1889 (63 anys) Girona |
| Causa de mort | homicidi, ferida per arma de foc |
 Batlle de Girona | |
| 1r maig 1873 – 29 maig 1873 ← Joaquim Riera i Bertran | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Republicà Democràtic Federal |
Narcís Farró i Albert (Sarrià de Ter, 13 de març de 1826 - Girona, 30 d'octubre de 1889)[a] fou un propietari i polític català.
Biografia
[modifica]Va néixer a Sarrià de Ter el 13 de març de 1826 i un parell de dies després, el 15 de març de 1826 fou batejat a l'església de la Mare de Déu de la Misericòrdia, fill de Ramon Farró i Farró i de Coloma Albert i Massot.[1][2] L'11 de març de 1868 es casà a l'església de Sant Feliu de Girona amb Càndida Subirats i Farró, una cosina seva, motiu pel qual van haver de demostrar que el matrimoni no era forçat i que ella no havia trobat un altre espòs.[1]
Narcís Farró fou membre del comitè local del partit republicà-federal.[3] Després de la Gloriosa, l'octubre de 1869, capitaneja una insurrecció a Girona contra el govern de Madrid que acabà sent sufocada i en el mateix mes foren sumariats per aquesta causa.[4][5] Després de l'abdicació d'Amadeu I el febrer de 1873, entrà a l'Ajuntament de Girona com a primer tinent d'alcalde sota l'alcaldia de Joaquim Riera i Bertran.[6][7] Quan Riera dimiteix el 21 d'abril de 1873, tot just uns mesos després, passa a ocupar l'alcaldia, encara que també durant poc temps, ja que el 29 d'abril del mateix any decideix també presentar la dimissió adduint un trasllat de domicili a Banyoles.[6][8] El juliol de 1873 fou nomenat comandant del batalló de voluntaris de la República.[9] Un parell de mesos després del cop d'estat del General Pavía, fou nomenat diputat provincial de la Diputació de Girona representant el districte electoral de Brunyola i Sant Martí Sapresa, al partit judicial de Santa Coloma de Farners.[6][10]
Finalment, a quarts d'onze del matí del 28 d'octubre de 1889, mentre caminava pel carrer dels Ciutadans de Girona, fou assassinat d'un tret al clatell, presumptament propiciat per Joaquim Duran i Turrós, un altre propietari de Sarrià de Ter amb qui Farró havia tingut plets judicials en el passat.[11][12][13][14][15]
Notes
[modifica]- ↑ Segons el diari «El Posibilista» fou el dia 28.
Bibliografia
[modifica]- Clara i Resplandis, Josep. Alcaldes de Girona, 1868-1874. Girona: Ajuntament de Girona, 2017, p. 75-86. ISBN 978-84-8496-228-1 [Consulta: 7 febrer 2021].
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Clara i Resplandis, 2017, p. 75.
- ↑ Llibre de Baptismes de la parroquia de Sarrià, Bisbat de Gerona, p. 52 [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ «COMITE LOCAL Republicano Federal de Gerona.». Boletín Republicano de la provincia de Gerona, 18, 23-06-1869, pàg. 1 [Consulta: 6 febrer 2021].
- ↑ Clara i Resplandis, 2017, p. 75-77.
- ↑ «Providencias judiciales - Registro núm. 1697». Boletín Oficial de la Provincia de Gerona, 128, 25-10-1869, pàg. 3 [Consulta: 6 febrer 2021].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Clara i Resplandis, 2017, p. 79.
- ↑ «GACETILLA GENERAL». La Lucha, 498, 27-02-1873, pàg. 1 [Consulta: 6 febrer 2021].
- ↑ «GACETILLA GENERAL». La Lucha, 576, 31-05-1873, pàg. 3 [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ «GACETILLA GENERAL». La Lucha, 621, 25-07-1873, pàg. 2 [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ «Gobierno de la provincia de Gerona». Boletín Oficial de la Provincia de Gerona, 30, 11-03-1874, pàg. 1 [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ Clara i Resplandis, 2017, p. 83.
- ↑ «El suceso de ayer». Diario de Gerona de Avisos y Noticias, 28, 31-10-1889, pàg. 5-6 [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ «NOTICIAS». El Independiente, 39, 02-11-1889, pàg. 2 [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ «GACETILLA». El Posibilista, 37, 03-11-1889, pàg. 3 [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ «Noticias locales y generales». La Lucha, 3933, 06-11-1889, pàg. 2 [Consulta: 7 febrer 2021].
