Narcís Solà
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XV  Perpinyà (Catalunya del Nord) |
| Mort | segle XVI Perpinyà (Catalunya del Nord) |
| Activitat | |
| Ocupació | metge, cirurgià |
Narcís Solà va ser el nom de dos metges perpinyanencs, pare i fill, que visqueren entre els segles XV i xvi.
Atesa la similitud de noms, professions, contemporaneïtat, naixença a Perpinyà i residència a Barcelona, en el seu moment hom els distingia per Narcis Solà primer i Narcís Solà segon. Aquesta distinció apareix al títol de les Concòrdies... de 1535, en un manuscrit factici conservat a la Universitat de Barcelona[1] i també[2] en una llista de metges i cirurgians que assistiren a una reunió en el col·legi d'Apotecaris i on coincidiren ambdós.
- Narcís Solà primer (Perpinyà, segle xv - mort després de 1535 i abans del 1546?) va ser metge i cirurgià reial, a més de professor[3] de l'Estudi de Medicina de Barcelona. Fou autor de la traducció catalana d'un text renaixentista de medicina, la Cirurgia de Pere de Argilata (Pietro d'Argellata). Aquest s'imprimí a Perpinyà el 1503, amb revisió[4] dels perpinyanencs doctors en medicina Francesc Servent i Alfons de Torrelleo, i el cirurgià Joan Gelabert, amb la impressió possiblement[3] a costa seva. Fou el segon llibre[5] estampat a la capital del Rosselló. Posteriorment (1505)[4] traduí i feu imprimir un altre text mèdic, la Pràctica... de Gui de Chaulhac (o de Caulac). Ambdues obres foren impreses per Joan Rosembach. El seu nom tornà a apàreixer en una disposició del 1506 del Col·legi de cirurgians de Barcelona, prohibint que els descendents de jueus exercissin l'ofici; signaren la disposició Narcís Solà i tres altres "prohòmens l'any present de la confraria e col·legi dels cirurgians"[6]
- Narcís Solà segon (Perpinyà, ? - abans[6] del 6 de març del 1557), fill de l'anterior, era el 1518 cirurgià i batxiller en medicina abans[7] de doctorar-se (al 20 de juny del 1526 rebé els graus acadèmics de "llicenciat, mestre i doctor" [en medicina]). Va ser metge reial, professor i canceller (1539-1557)[8] de l'Estudi de Medicina de Barcelona. El 1535 corregí i edità[2] la nova edició de les Concòrdies dels farmacèutics de Barcelona (la primera edició, del 1511, és la segona[2] farmacopea publicada al món). Feu testament el 1556, i el 1557, ja traspassat, la seva dona Joana encarregà un encant dels béns i un inventari dels llibres, com ho registra un document[9] conservat a la Biblioteca de Catalunya.
- Enric Solà, fill de Narcís Solà segon, va estudiar a Barcelona i s'hi graduà batxiller en arts (1555) i batxiller i doctor en medicina (1556). Va ser mestre de Bernat Caxanes. El 1598 era metge del tribunal de la Inquisició de Barcelona.[6]
En un volum manuscrit[1] que aplega un gran nombre d'escrits diversos (conservat a la biblioteca de la Universitat de Barcelona), s'apleguen textos de "Narcissi Solani primi", sense datar, d'un Narcís Solà del 1546, 1553, 1555 i 1556, i d'un Enric Solà que hi indica "cum ut Solano, parenti meo" i "qui avo medico, patrem rei medicae professorem habens, eidem facultati a crepundiis, ut aiunt, fuerim dicatissimus".
Obres
[modifica]- Argilata, Pere de; Solà, Narcís (traductor). Ací comenssa la cirurgia del reverende meritissim doctor en arts e en medicina lo reverend mestre Pere de Argilata déla ciutat de Bolonia, lo qual estat treduit de lati en lengua vulgar cathalana per lo venerable en Narcis Sola, batxeler en arts e en medicina, cirurgia, ciutedà de Barcelona, corrigit emendat per los reverendissims doctors en arts e en medecina mestre Francesch Servent e mestre Alfonso de Torelleo e mestre Johan Gelabert, cirurgià, tots de la villa de Perpinyá. Perpinya: Johan Rosembach, 1503.
- Chaulhac, Gui de; Solà, Narcís (traductor). Pratica o reportori utilissim de cirurgia, o Cirurgia petita [traduït del llatí per Narcís Solà, físic i cirurgià]. Barcelona: Iohan Rosembach e Carles Amoros, 1508.
- Pedrosa, Joan; Rossell, Joan Llàtzer; Solà, Narcís (corrector). Concordie pharmacopolarum barcinonensium in medicinis co[m]positis a Narcisso Solano secundo. Barcinone: Petrum Monpezat ... et collegio pharmacopolarum predicte ciuitati, 1535.
Notes i referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Descripció detallada del manuscrit Ms 561, a la Base de Dades de Manuscrits Catalans de l'Edat Moderna». [Consulta: 1r novembre 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Suñé Arbussà, Josep M. «La Concordie pharmacopolarum Barcinonensium 1535». Les concòrdies dels apotecaris de Barcelona del segle XVI. Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona [Barcelona], vol. I, 2007, pàg. 26-36. ISBN 9788447531998
- ↑ 3,0 3,1 «Narcís Solà». Gran Enciclopèdia Catalana en línia [Consulta: 1r novembre 2013].
- ↑ 4,0 4,1 Cifuentes i Comamala, Lluís. La ciència en català a l'Edat mitjana i el Renaixement. Barcelona: Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, 2006. ISBN 8447531201. Segona edició (primera, 2002)
- ↑ Gallart i Bau, Josep «Aportació de les traduccions rosselloneses del segle xix a la construcció del sistema lingüístico literari català». Anuari Verdaguer, 17, 2009, pàg. 285.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Fernández Luzón, Antonio. La universidad de Barcelona en el siglo XVI [tesi doctoral]. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2003.
- ↑ Riera Blanco, Manuel «L'Estudi General de Barcelona, noves investigacions». Gimbernat, 51, 2009, pàg. 89 i 91.
- ↑ Fernández Luzón, Antonio. La universidad de Barcelona en el siglo XVI. Barcelona: Publicacions i edicions Universitat de Barcelona, 2005. ISBN 9788447528516. p. 209
- ↑ «Fitxa de l'inventari dels béns de Narcís de Solà, doctor en medicina, fet a Barcelona del 12 de març al 29 d'octubre del 1557». [Consulta: 1r novembre 2013].