Vés al contingut

Narcissus papyraceus subsp. panizzianus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuNarcissus papyraceus subsp. panizzianus Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaAmaryllidaceae
GènereNarcissus
EspècieNarcissus papyraceus
SubespècieNarcissus papyraceus subsp. panizzianus Modifica el valor a Wikidata
Arcang., 1894
Nomenclatura
BasiònimNarcissus panizzianus Modifica el valor a Wikidata

Narcissus papyraceus subsp. panizzianus és una espècie herbàcia, perenne i bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies. És originària de Portugal, sud-oest d'Espanya, França i Itàlia.

Descripció

[modifica]

És una planta bulbosa amb les flors de color blanc. La inflorescència conté fins a 20 flors fortament perfumades en una umbel·la. Es distribueixen des del sud d'Europa al nord d'Àfrica.[1]

Taxonomia

[modifica]

Narcissus papyraceus subsp. panizzianus va ser descrita per (Parl.) Arcang. i publicat a Compendio della Flora Italiana ed. 2: 148, l'any 1894.[2]

Etimologia

Narcissus nom genèric que fa referència del jove narcisista de la mitologia grega Νάρκισσος (Narkissos) fill del déu riu Cefís i de la nimfa Liríope; que es distingia per la seva bellesa.

El nom deriva de la paraula grega: ναρκὰο, narkào (= narcòtic) i es refereix a l'olor penetrant i embriagant de les flors d'algunes espècies (alguns sostenen que la paraula deriva de la paraula persa نرگس i que es pronuncia Nargis, que indica que aquesta planta és embriagadora).

papyraceus: epítet llatí que significa "com a paper".[3]

Sinonímia
  • Narcissus panizzianus Parl., Fl. Ital. 3: 128 (1858).
  • Narcissus tazetta var. panizzianus (Parl.) Baker, Gard. Chron. 1869: 1015 (1869).
  • Narcissus papyraceus var. panizzianus (Parl.) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 711 (1882).
  • Narcissus tazetta subsp. panizzianus (Parl.) Baker, Handb. Amaryll.: 8 (1888).
  • Narcissus barlae Parl., Fl. Ital. 3: 129 (1858).
  • Narcissus papyraceus subsp. barlae (Parl.) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 711 (1882).[4]

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]