Narodni dom
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici i edifici bancari  | |||
| Arquitecte | Max Fabiani | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura modernista | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Trieste (Itàlia) | |||
| ||||
El Narodni dom o la Casa de la Cultura Eslovena,[1][2][3] també conegut com l'Hotel Balkan,[4] era un edifici que s'emprava com a espai de trobada de a la minoria nacional eslovena de la ciutat de Trieste. Incloïa un teatre, un hotel i nombroses associacions culturals. És conegut per haver estat incendiat l'any 1920 pels feixistes italians, fet que el va convertir en un símbol de la repressió italiana de la minoria eslovena d'Itàlia.[5] L'edifici va ser restaurat entre 1988 i 1990.
Història
[modifica]Narodni dom va ser dissenyat per l'arquitecte eslovè Maks Fabiani l'any 1902. Fabiani va dissenyar l'edifici amb el concepte d'estructura tècnico-racional, amb la façana de pedra monumental. Es va acabar l'any 1904.[6][7] Tenia una façana ornamentada i un equipament d'última generació que incorporava un generador elèctric i calefacció central.
El 13 de juliol de 1920, com a reacció als incidents de Split que culminaren amb l'assassinat del comandant de la marina italiana Tommaso Gulli l'11 de juliol, Narodni dom va ser cremat pels Camises negres, dirigits per Francesco Giunta.[8] L'acte va ser elogiat per Benito Mussolini, que encara no havia assumit el poder, com una capolavoro del fascismo triestino («obra mestra del feixisme de Trieste»).[5] Va formar part d'un pogrom més ampli contra els poble eslovè i altres eslaus al mateix centre de Trieste i el presagi de la violència consegüent contra els eslovens i els croats a la Venècia Júlia.[8]
El 15 de maig de 1921, menys d'un any després de l'incendi, l'arquitecte Fabiani es va convertir en membre del moviment feixista italià. El motiu de la seva incorporació al partit i la seva activitat política els anys següents encara no està clar.[9][10]
La novel·la autobiogràfica de Boris Pahor La pira al port descriu el seu testimoni de com els feixistes van cremar l'edifici.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Sluga, Glenda. The Problem of Trieste and the Italo-Yugoslav Border: Difference, Identity, and Sovereignty in Twentieth-Century Europe. Nova York: State University of New York Press, 2001, p. 208.
- ↑ Hametz, Maura Elise. Making Trieste Italian, 1918–1954. Rochester, NY: Woodbridge, 2005, p. 21.
- ↑ Kmecl, Matjaž. Treasure Chest of Slovenia. Ljubljana: Cankarjeva založba, 1987, p. 316.
- ↑ Sluga, Glenda. The Problem of Trieste and the Italo-Yugoslav Border: Difference, Identity, and Sovereignty in Twentieth-Century Europe. Albany, NY: State University of New York Press, 2001, p. 50.
- ↑ 5,0 5,1 «Il confine orientale: una terra, molti esodi». A: Sestani, Armando. I profugi istriani, dalmati e fiumani a Lucca (en italià). Instituto storico della Resistenca e dell'Età Contemporanea in Provincia di Lucca, 10 febrer 2012, p. 12–13.[Enllaç no actiu]
- ↑ Rožič, Janko (2010). "46. seminar slovenskega jezika, literature in kulture: Slovanstvo v slovenskem jeziku, literaturi in kulturi". (en eslovè)
- ↑ Pahor, Milan «90 let od požiga Narodnega doma v Trstu» (en eslovè). , p. 14–15 [Consulta: 28 febrer 2012]. Arxivat 14 October 2012[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ 8,0 8,1 (en eslovè) , p. 14–15 [Consulta: 28 febrer 2012]. Arxivat 14 October 2012[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-10-14. [Consulta: 31 maig 2022].
- ↑ «Kdo je bil Maks Fabiani» (en eslovè). Radio Koper, 27-02-2015.
- ↑ https://www.primorske.si/plus/7--val/je-bil-zagrizen-fasist-ali-pa-so-ga-v-to-vlogo-pot
- ↑ 324.cat. «Boris Pahor, un dels últims testimonis de l'horror nazi, mor als 108 anys», 30-05-2022. [Consulta: 31 maig 2022].
Bibliografia
[modifica]- Kacin Wohinz, Milica (2010): Alle origini del fascismo di confine – Gli sloveni della Venezia Giulia sotto l'occupazione italiana 1918–1921, ISBN 8890342285, Gorica, p. 307