Nastassja Martin
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1986  (37/38 anys)Grenoble (França) |
| Formació | École des hautes études en sciences sociales - antropologia social, etnologia (–2014) |
| Director de tesi | Philippe Descola |
| Activitat | |
| Camp de treball | Antropologia, edició, literatura i periodisme d'opinió |
| Ocupació | antropòloga, escriptora de no-ficció, periodista d'opinió, escriptora |
| Premis | |
| |
Nastassja Martin (Grenoble, 1986) és una antropòloga francesa.[1][2] És coneguda pel seu llibre Croire aux fauves en què descriu l'atac d'un os.[3][4]
Biografia
[modifica]Nastassja Martin va créixer als Alps[5] abans de traslladar-se a París per a estudiar Antropologia a l'École des hautes études en sciences sociales.[6]
Als 23 anys va conviure amb al poble kutchin,[7] una societat caçadora-recol·lectora d'Alaska,[8] per a realitzar la seva tesi doctoral sota la direcció de Philippe Descola.[9] El 2016 va publicar Les Âmes sauvages, el relat de la seva experiència a Alaska amb aquesta comunitat.[10]
L'agost de 2015, mentre es trobava a les muntanyes de Kamtxatka, a Sibèria, per fer un estudi antropològic amb els evens,[11] Martin va ser atacada per un os.[12] L'animal li va desfigurar la cara i va perdre un tros de mandíbula.[13] A partir d'aquesta experiència va escriure una història que es va publicar l'octubre de 2019[14] amb el títol de Croire aux fauves, on relata la seva trobada amb l'os, el seu renaixement i la seva visió animista del món.[15][16]
L'any 2020 va participar en una comissió d'estudi contrària al projecte d'ampliació del domini esquiable fins a la Grava i el massís dels Escrinhs.[17] El seu llibre A l'est des rêves, publicat l'any 2022, busca superar els estigmes del pensament colonial i basat en l'antropocentrisme.[18]
Referències
[modifica]- ↑ «Nastassja Martin, anthropologue, 33 ans : la femme qui a vu l'ours» (en francès). www.franceinter.fr. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Nastassja Martin : "Nous avons tous une âme ou une intériorité, que nous soyons plantes, animaux ou humains"» (en francès). Madame Figaro, 23-12-2019. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ Antón, Jacinto. «Una antropóloga atacada por un oso: “Mientras me mordía la cara podía ver el interior de su boca, fue horrible”» (en castellà), 09-11-2021. [Consulta: 6 maig 2023].
- ↑ Andrés Gómez. «El día en que un oso atacó a Nastassja Martin», 16-01-2022. [Consulta: 6 maig 2023].
- ↑ «Nastassja Martin, une vie à la lisière des mondes» (en francès). La Croix, 03-08-2016. ISSN: 0242-6056 [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Nastassja Martin» (en francès). http://las.ehess.fr. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Nastassja Martin : «Je ne présentais pas une menace»» (en francès). Libération.fr, 17-03-2019. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Les âmes sauvages. Face à l’Occident, la résistance d’un peuple d’Alaska» (en francès). France Culture. Arxivat de l'original el 2022-01-24. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ Marie-Hélène Fraïssé «« Croire aux fauves », de Nastassja Martin : l’étreinte de l’ours» (en francès). Le Monde.fr, 07-11-2019 [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Les âmes sauvages. Face à l’Occident, la résistance d’un peuple d’Alaska» (en francès). Le Monde diplomatique, 01-08-2016. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Nastassja Martin, la femme qui s'est battue avec un ours» (en francès). www.ledauphine.com. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Nastassja Martin : “L’ours venait de droite, moi de gauche, nous nous sommes rentrés dedans”» (en francès). Télérama.fr. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ ««Croire aux fauves», la leçon d’un instant de survie» (en francès). Libération.fr, 04-12-2019. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Croire aux fauves de Nastassja Martin : qu'a vu l'ours ?» (en francès). En attendant Nadeau, 03-12-2019. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Nastassja Martin: "Il faut repenser le vivant qui est lui-même en train de se repenser"» (en francès). France Culture. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Nastassja Martin, la femme qui a failli se faire dévorer par un ours» (en francès). L'Obs. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Le tournant écopolitique de la pensée française» (en francès). Le Monde.fr, 02-08-2020 [Consulta: 15 gener 2021].
- ↑ Nicolas Weill «Nastassja Martin : « Faire sortir l’anthropologie des cénacles fermés »». Le Monde, 16-10-2022.