Natàlia Dolgorúkova
| |||
| Nom original | (ru) Ната́лия Бори́совна Долгору́кова  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | (ru) Наталья Борисовна Шереметева 17 gener 1714 (Julià) | ||
| Mort | 3 juliol 1771 (Julià) (57 anys) Kíiv (Ucraïna) | ||
| Sepultura | Monestir de les Coves de Kíiv | ||
| Religió | Cristianisme ortodox | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Literatura i literatura de memòries | ||
| Ocupació | escriptora | ||
| Família | |||
| Família | Sheremetev family (en)  | ||
| Cònjuge | Ivan Dolgorukov | ||
| Fills | Mikhail Dolgorukov | ||
| Pares | Boris Petrovich Sheremetev i Anna Saltykova | ||
| Germans | Pyotr, Count Sheremet'yev MIkhail Sheremetev | ||
Natàlia Boríssovna Dolgorúkova, rus: Ната́лия Бори́совна Долгору́кова, nascuda Xereméteva, rus: Шереметева (Sant Petersburg, 1714-Kíev, 1771), filla del comte Borís Xeremétev, i una de les primeres escriptores russes.[1]
Nascuda comtessa, la seva vida fou bastant atzarosa. El 1729 es va casar amb el príncep Ivan Dolgorúkov, amic íntim del tsar Pere II. Però amb la mort del tsar i l'arribada al tron de l'Imperi Rus d'Anna Ivànovna de Rússia, el matrimoni va ser deportat a Beriózovo, Sibèria. Després d'una denúncia i acusació de traïció, el seu marit va ser executat a Nóvgorod el 1739. A ella se li va permetre tornar a Moscou amb els dos fills del seu matrimoni.
Més tard va decidir traslladar-se a Kíev, per ingressar al convent de l'Ascensió Flórovski el 1758. Des del seu retir va redactar les seves memòries, i es convertí en la primera dona russa a publicar una autobiografia. La seva atzarosa vida i la fluïdesa del seu estil van fer del llibre un èxit, amb la qual cosa es va convertir també en una figura popular en la seva època.
Referències
[modifica]- ↑ D.S. Mirsky. A history of Russian literature from its beginnings to 1900. Northwestern University Press, 1999. Page 60.
Bibliografia
[modifica]- Segura Graíño, Cristina. Diccionario de mujeres en la historia. Madrid: Espasa Calpe, 1998. ISBN 84-239-8631-4.
