Vés al contingut

Natàlia Ridao i Sais

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNatàlia Ridao i Sais
Biografia
Naixement9 abril 1978 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Palafrugell (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióesportista Modifica el valor a Wikidata
Esportpatinatge artístic sobre rodes Modifica el valor a Wikidata

Natàlia Ridao i Sais (Palafrugell, 9 d'abril de 1978) és una patinadora artística sobre rodes.[1] Als 18 anys marxà a Barcelona a estudiar medicina i durant tres anys va combinar els estudis amb el patinatge. Després d'assolir la medalla de plata al mundial 1999 es va retirar per seguir els estudis de medicina.[2] Actualment és metge adjunt de Medicina Física i Rehabilitació a l'Hospital de Sabadell.

Trajectòria

[modifica]

Patina amb el Club Patinatge Artístic Palafrugell fins 1997, amb Anna Camarero com a entrenadora. El 1998 competeix amb el Club Patí Sentmenat i l'any següent, amb el Club Patí Lloret, ambdues ocasions amb Judith Damesón d'entrenadora.[3]

Inicia les competicions oficials als 8 anys en categoria benjamí. Durant tota la trajectòria amb el Club de Palafrugell comparteix pista, entrenadora, amistat i competició directe amb Sandra Rodríguez Duque. Inicia les competicions a nivell Catalunya i Espanya als 9 anys (categoria Aleví) i des d'aleshores fins al final de la meva carrera esportiva (categoria Sènior 1999) competeix i assoleix medalla cada any en totes les competicions a nivell Catalunya i Espanya. El 1989 va rebre el títol de millor esportista de Palafrugell en la nit de l'Esport.[4] El 1990 van rebre el Premi Peix Fregit de l'Any.[5] El 1994 va rebre l'homenatge de l'esport de la vila en la Nit de l'Esport Palafrugellenc.[6]

Títols

[modifica]
  • 1991: Campionat d'Europa categoria Jeneusse. Holanda. Medalla Plata en modalitat lliure. Medalla de Plata en modalitat Combinada.[7]
  • 1992: Campionat d'Europa categoria Jeneusse. Suissa. Medalla d'Or modalitat lliure. Medalla Plata Combinada.[8]
  • 1993: Campionat d'Europa categoria Jeneusse. Calafell. Medalla bronze modalitat lliure.[9]
  • 1996: Campionat d'Europa categoria Junior. Dinamarca. Medalla bronze modalitat lliure.[10]
  • 1997: Categoria Sènior absoluta.[11]
  • 1997: Espanya. Reus: 1º Figures obligatòries. 3ª en modalitat lliure i combinada.
  • 1997: Europa. Itàlia: 3ª en Figures obligatòries.
  • 1997: Mundial. Reus: 5ª Classif en modalitat Combinada.[12]
  • 1998: Categoria Sènior absoluta.
  • 1998: Espanya. Fuengirola: 1ª classif en modalitat Combinada. Plata figures obligatòries. Bronze en lliure.
  • 1998: Europa. Portugal: 1ª Classif en Figures obligatòries i 1ª classif en Combinada.[13]
  • 1998: Mundial. Colombia: 4ª classif en modalitat combinada.[14]
  • 1999: Categoria Sènior absoluta.[15]
  • 1999: Espanya. Barcelona: 1ª classif en figures obligatòries, 2ª en combinada i 3ª en lliure.
  • 1999: Europa. Alemanya: 2ª classif figures obligatòries. 2ª classif en combinada.[16]
  • 1999: Mundial. Austràlia: 2ª classif en combinada.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Pequeño grande héroe». Sport.
  2. ↑ «Natàlia Ridao i Sais, campiona del món de patinatge artístic». Crònica d'un any, 1999.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Natàlia Ridao (Lloret) impressiona amb el disc llarg i és subcampiona del món». El Punt, p. 62.
  4. ↑ «Els títols de millors esportistes palafrugellencs recauen en Natàlia Ridao i Lluís Pagès». Crònica d'un any, 1989.
  5. ↑ «Natàlia Ridao i Sandra Rodríguez primeres Peix Fregit de l'Any». Crònica d'un any, 1990.
  6. ↑ «Es repartien els premis als millors esportistes locals». Crònica d'un any, 1994.
  7. ↑ «Sandra Rodríguez i Natàlia Ridao, campiones d'Europa de la "Jeunesse"». Crònica d'un any, 1991.
  8. ↑ «Rodríguez i Ridao van dominar el Campionat Europeu». Crònica d'un any, 1992.
  9. ↑ Chicano, Dani «Sandra Rodríguez guanya el campionat d'Europa de la categoria "jeunesse"». El Punt, 15-09-1993.
  10. ↑ «Títol europeu per Sandra Rodríguez». Crònica d'un any, 1996.
  11. ↑ «Nous èxits de Rodríguez i Ridao». Crònica d'un any, 1997.
  12. ↑ «Natàlia Ridao i Sandra Rodríguez, campiona i subcampiona d'Espanya». Crònica d'un any, 1987.
  13. ↑ «Ridao guanya la combinada a l'europeu absolut i Rodríguez, el programa lliure». El Punt, 07-09-1998.
  14. ↑ «Ridao, quarta al mundial». Crònica d'un any, 1998.
  15. ↑ «Ridao s'imposava al campionat català absolut». Crònica d'un any, 1999.
  16. ↑ «Ridao i Rodríguez, bona actuació a l'europeu». Crònica d'un any, 1999.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Natàlia_Ridao_i_Sais&oldid=32803149»