Natália Nunes
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 novembre 1921  Lisboa (Portugal) |
| Mort | 13 febrer 2018 (96 anys) Ericeira (Portugal) |
| Ideologia | Antifeixisme i feminisme |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, traductora, arxivera |
| Família | |
| Cònjuge | António Gedeão |
| Fills | Cristina Carvalho |
Natália Nunes (Lisboa, 18 de novembre de 1921 - Ericeira, 13 de febrer de 2018) va ser una escriptora, traductora i assagista portuguesa.
Carrera professional
[modifica]Llicenciada en Ciències Històrico-Filosòfiques, es va formar graduar posteriorment com a Bibliotecària-Arxivera, exercint funcions en el Arquivo Nacional da Torre do Tombo i a l'Escola Superior de Belles Arts de la Universitat de Lisboa.[1]
Es va estrenar literàriament el 1952, amb l'obra Horas Vivas: Memórias da Minha Infância. En aquella època, va col·laborar en diverses publicacions, com el Diário Popular i les revistes Seara Nova i Vértice. Reconeguda activista antifeixista, el 1965 va integrar l'última junta directiva de la Societat Portuguesa d'Escriptors, abans de ser detinguda per la policia política de l'Estat Nou. En el bienni 1978-79, va formar part de la direcció de l'Associació Portuguesa d'Escriptors.[1][2][3]
La crítica li va destacar el «sentit de l'intimisme i del confessional, del misteri i de la solitud, heretat en gran part de la generació presencista» i la «temàtica femenina i d'intervenció social, ja propera al neorealisme», sent considerada com «un dels més típics casos de revolta contra l'ètica repressora de la llibertat femenina burgesa».[4][5] Entre les seves obres de ficció, destaquen les novel·les Autobiografia Duma Mulher Romântica i Assembleia de Mulheres.[6]
Vida familiar
[modifica]Va néixer a 18 de novembre de 1921, en la parròquia de Socorro, a Lisboa, filla d'Adelina de Paiva i d'António Ferreira Nunes. El 16 de juny de 1945, va casar-se a Lisboa amb António Gedeão (nom de ploma de l'escriptor i professor Rómulo Vasco da Gama Carvalho). La parella va tenir una filla, la també escriptora Cristina Carvalho.[7]
Va morir a 13 de febrer de 2018, als 96 anys d'edat, a Ericeira.[6]
Principals publicacions
[modifica]Ficció
[modifica]- 1955 - Autobiografia de uma Mulher Romântica, novel·la
- 1957 - A Mosca Verde e Outros Contos
- 1960 - Regresso ao Caos, novel·la
- 1964 - Assembleia de Mulheres, novel·la
- 1967 - O Caso de Zulmira L. , novel·la
- 1967 - Ao Menos um Hipopótamo, conte
- 1970 - A Nuvem. Estória de Amor
- 1973 - As batalhas que nós perdemos
- 1985 - Da Natureza das Coisas, contes
- 1992 - As Velhas Senhoras e Outros Contos
- 1996 - Louca por Sapatos, conte. Inclòs a Contuário Cem
- 1997 - Vénus Turbulenta, novel·la
Teatre
[modifica]- 1970 - Cabeça de Abóbora
Memòries i viatges
[modifica]- 1952 - Horas Vivas: Memórias da Minha Infância
- 1956 - Uma portuguesa em Paris
- 1981 - Memórias da Escola Antiga
Assajos
[modifica]- 1954 - Apontamentos sobre o pensamento ético de Dostoievski, a: Vértice núm. 134
- 1955 - A metafísica de Húmus de Raul Brandão, a: Vértice núm. 146
- 1956 - Da criação e organização de um instituto de Ciências Pedagógicas, a: Vértice núm. 159
- 1958 - Frei Pantaleão de Aveiro e os judeus, a: Vértice núm. 179-179
- 1960 - Uma colecção documental histórica de incomensurável valor, a: Seara Nova
- 1974 - As Batalhas que Nós Perdemos, Estudos sobre as obras de Augusto Abelaira, José Cardoso Pires e Raul Brandão
- 1976 - Confrarias, Irmandades, Mordomias. Inventário e estudo da informação histórica contida em Livros de Registo Paroquial Existentes no Arquivo Nacional da Torre do Tombo
- 1997 - A Ressurreição das Florestas, Estudos sobre a obra de ficção de Carlos Oliveira
- 2001 - Carácter humanístico e filosófico da Poesia de António Gedeão, a: Pedra Filosofal – Rómulo de Carvalho / António Gedeão
- 2004 - Notas Introdutórias, a; Obra Completa de António Gedeão
- 2006 - Apontamentos para um estudo da assinatura do poeta António Gedeão, a: António é o meu nome
Traduccions
[modifica]- 1960/61 - Dostoievski, Obras Completas, vol. I, II, IV, Edit. Aguilar, Rio de Janeiro;
- 1960/61 - Lev Tolstoi, Obras Completas, vol. I e II, Edit. Aguilar, Rio de Janeiro;
- 1964 - Konstantín Simonov, Não se Nasce Soldado, Ed. Arcádia;
- 1966 - Elsa Triolet, Jamais, Portugália Ed.;
- 1967 - Violette Leduc, A Bastarda, Portugália Ed.;
- 1968 - Balzac, Pequenas misérias da vida conjugal, Portugália Ed.;
- 1968 - Roger Portal, Os Eslavos. Povos e Nações, Ed. Cosmos.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Voto de pesar pelo falecimento de Natália Nunes» (
PDF) (en portuguès). Assemblea Municipal de Lisboa, 01-02-2018. Arxivat de l'original el 2018-11-09. [Consulta: 16 octubre 2024].
- ↑ «Centenário do nascimento de Natália Nunes» (en portuguès). Dicionário Cronológico de Autores Portugueses, Vol. V. DGLAB, 1998. [Consulta: 17 novembre 2021].
- ↑ «Óbito/Natália Nunes: Ministro da Cultura destaca perfil "antifascista e feminista"» (en portuguès de Portugal). CM ao Minuto, 13-02-2018. [Consulta: 16 octubre 2024].
- ↑ Machado, Álvaro Manuel (ed.). Dicionário de literatura portuguesa (en portuguès). Editorial Presença, 1996. ISBN 978-972-23-2084-9.
- ↑ Saraiva, António José; Lopes, Oscar. História da literatura portuguesa (en portuguès brasiler). Porto Editora, 1996. ISBN 978-972-0-30170-3.
- ↑ 6,0 6,1 «Morreu a escritora Natália Nunes, autora do romance “Assembleia de Mulheres”» (en portuguès de Portugal). Expresso, 13-02-2018. [Consulta: 16 octubre 2024].
- ↑ «Livro de transcrições de casamentos da 8.ª Conservatória do Registo Civil de Lisboa (20-05-1945 a 29-09-1945)». digitarq.arquivos.pt. Arquivo Nacional da Torre do Tombo.
Enllaços externs
[modifica]- Souta, Luís «Nas obras de cada escritor há experiência vivida - Diz a escritora Natália Nunes» (en portuguès). A Página da Educação, núm. 113, 6-2002.
- «Morreu a escritora Natália Nunes (1921/2018)» (Medium) (en portuguès). Revista Caliban, 13-02-2018.