Natividad Llanquileo
 (2021)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Natividad del Carmen Llanquileo Pilquiman 14 juliol 1984 (40 anys)Tirúa (Xile) |
| Vicepresidenta adjunta Convenció Constitucional xilena | |
| 6 gener 2022 – 4 juliol 2022 | |
| Membre de la Convenció Constitucional xilena | |
| 4 juliol 2021 – 4 juliol 2022 | |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Maputxe |
| Formació | Universitat Bolivariana de Xile - dret Universitat de la Frontera - interculturalisme, drets humans, política pública |
| Activitat | |
| Ocupació | activista pels drets humans, advocada, líder ameríndia, política |
| Lloc web | natividad.cl |
  
| |
Natividad del Carmen Llanquileo Pilquimán, més coneguda com a Natividad Llanquileo, (Tirúa, Xile, 14 de juliol de 1984) és una advocada i política xilena d'origen maputxe.[1] Des del 4 de juliol de 2021 va exercir com a membre de la Convenció Constitucional xilena, en representació del poble maputxe (Macrozona 2: regions de Ñuble, del Bio-bío i l'Araucania).[2] Des del 6 de gener de 2022 també va exercir com a un dels seus cinc vicepresidents adjunts.[3] Ambdós càrrecs van finalitzar amb la dissolució de l'òrgan el 4 de juliol de 2022.[4]
El 2010 va ocupar el rol de portaveu durant un període de vagues de fam de comuners maputxes.[5] Aquesta manifestació, realitzada per 35 comuners empresonats a la zona sud, buscava principalment la no aplicació i derogació de la Llei antiterrorista, a més entre els comuners detinguts, hi havia dos dels seus germans.[1][6]
Família i estudis
[modifica]Va néixer el 14 de juliol de 1984 a la comunitat Esteban Yevilao de Puerto Choque, a la comuna de Tirúa, regió del Bío-Bío, a Xile.[1] És filla de Juan Luis Llanquileo Yevilao i d'Emília del Carmen Pilquimán Mariñán.[2] Va realitzar els estudis secundaris al Liceu Politècnic Caupolicán, a la comuna de Los Álamos, fins que s'hi va graduar el 2002.[2]
Va abandonar el camp i la seva comunitat per continuar els estudis superiors. D'aquesta forma, va estudiar la llicenciatura de dret a Santiago de Xile, i es va graduar com a advocada a la Universitat Bolivariana de Xile.[2] Posteriorment, es va diplomar en drets humans, polítiques públiques i interculturalitat a la Universitat de la Frontera.[6] Professionalment, va exercir com a advocada defensora de diferents maputxes detinguts i en altres casos emblemàtics.[2]
El 2018 va assumir el càrrec de presidenta del Centre de Recerca i Defensa del Sud i actualment és directora de Relació amb el medi nacional i internacional d'aquesta institució.[2]
Trajectòria política
[modifica]Convenció Constitucional
[modifica]El gener de 2021 va reunir les firmes necessàries per a presentar-se com a candidata per la regió del Bío-Bío a les eleccions del 15 i 16 de maig d'aquell any com a representant del poble maputxe als disset escons reservats per als pobles originaris, dels quals set van ser per als maputxes.[6][7][8] Va obtenir 13.124 vots corresponents a un 6,02% del total de sufragis vàlidament emesos, convertint-se en la segona candidata amb més vots entre els pobles originaris, darrere de Francisca Linconao amb el 7,15% dels vots, i conseqüentment va ser escollida com una de les 7 representants maputxes a la Convenció Constitucional.[9] En el procés de debat dels reglaments de la Convenció va participar en la Comissió de reglament. Posteriorment, es va incorporar a la Comissió temàtica de sistema de justícia, òrgans autònoms de control i reforma constitucional; i a la Comissió de drets dels pobles indígenes i plurinacionalitat.[2]
El 6 de gener de 2022 va assumir el càrrec de vicepresidenta adjunta de la Convenció, juntament amb Bárbara Sepúlveda, Lidia González, Tomás Laibe i Amaya Alvez,[10] fins a la mateixa dissolució de l'òrgan constitucional el 4 de juliol de 2022.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Natividad Llanquileo, la vocera de la huelga de hambre de 2010 que ve espacio para avanzar la agenda indígena en la Convención». Interferencia.cl, 12-04-2021. [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Fichas Convencionales Constituyentes; Natividad Llanquileo Pilquiman» (en castellà). Biblioteca del Congrés Nacional de Xile, 2022. [Consulta: 5 abril 2022].
- ↑ «Asumen vicepresidencias adjuntas para nueva etapa de la Convención Constitucional» (en castellà). ChileConvención.cl, 06-01-2022. Arxivat de l'original el 7 de gener 2022. [Consulta: 12 juliol 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Montes, Rocío. «Del Estado social de derecho al fin del Senado: claves del nuevo texto constitucional chileno» (en castellà). ElPaís.com, 04-07-2022. [Consulta: 12 juliol 2022].
- ↑ «Proponen a abogada mapuche Natividad Llanquileo para la constituyente en Chile» (en castellà). Litoralpress.cl, 11-11-2020. [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Cádiz, Pablo; Montes, Rocío. «Académicos, feministas, exministros, indígenas: los perfiles que pueden definir el futuro político de Chile» (en castellà). ElPaís.com, 15-05-2021. [Consulta: 12 juliol 2022].
- ↑ «Natividad Llanquileo logró las firmas para ser candidata constituyente» (en castellà). Cooperativa.cl, 17-01-2021. [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ «La batalla local por los escaños reservados en la constituyente» (en castellà). DiarioConcepción.cl. [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ «Francisca Linconao obtiene la más alta votación para los escaños reservados del pueblo mapuche» (en castellà). CNNChile.com. [Consulta: 15 juliol 2021].
- ↑ Román, Cecilia. «Asumen cinco de los nuevos vicepresidentes de la mesa directiva la Convención: Faltan dos cupos por definir». Emol.com, 06-01-2022. [Consulta: 6 gener 2022].
Bibliografia addicional
[modifica]- Correa Agurto, Paula. La huelga de hambre de los presos políticos mapuche y el testimonio de Natividad Llanquileo (en castellà). Santiago de Xile: Ediciones Radio Universidad de Chile, 2014. ISBN 9789563538700.
Enllaços externs
[modifica]
- Natividad Llanquileo - Lloc web oficial (castellà)