Naxi
|
No s'ha de confondre amb pera Nashi. |
| Na | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | nakhi, mosuo |
| Parlants nadius | 350.000 (2010) |
| Autòcton de | Yunnan i Tibet |
| Estat | Xina |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües sinoaustronèsiques llengües sinotibetanes llengües birmo-qiànguiques Llengües qiànguiques llengües naiques | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-3 | nbf |
| Glottolog | naxi1245 |
| Ethnologue | nxq |
| IETF | nxq |
El naxi -pronunciat nɑ˩çi˧-, (també conegut com a nakhi, nasi, lomi, moso o mo-do) és una llengua tibetobirmana, un grup de llengües parlades per unes 310.000 persones concentrades a la ciutat de Lijiang, al districte autònom de Yulong Naxi (玉龙 纳西族 自治县) de la província de Yunnan, Xina. Nakhi és també la denominació del grup ètnic que la parla.
Classificació
[modifica]Hi ha almenys dos idiomes naxi: el naxi oriental (o naxi pròpiament dit) és força homogeni, mentre que el naxi occidental (o na) consta de diversos dialectes mútuament inintel·ligibles.
Es proposa comunament en els estudis xinesos que aquestes llengües es troben dins de les llengües lolobirmanes: per exemple, Ziwo Lama (2012) classifica el naxi com a part de la branca de llengües yi. No obstant això, Thurgood i La Polla (2003) afirmen que "la posició de naxi... encara no està clara malgrat molta especulació", i la deixa sense classificar en les tibetobirmanes.[1] Guillaume Jacques Alexis i Michaud (2011)[2] classifiquen el naxi dins del grup naic d'una proposada branca na-qiangic.
L'estructura sintàctica és similar a altres llengües tibetobirmanes parlades a Yunnan.
Ús
[modifica]Segons el cens xinès del 2000, 310.000 persones parlen nakhi, i 100.000 d'aquestes són monolingües. Aproximadament, 170.000 parlen xinès, tibetà, bai o anglès com a segona llengua. Gairebé tots els parlants viuen a Yunnan, però alguns estan al Tibet, i és possible que alguns visquin a Birmània.
L'idioma és parlat comunament per part dels nakhi en la vida quotidiana i la llengua té poc de perill d'extingir-se aviat, encara que l'alfabetització escrita continua sent-ne una rara habilitat. L'idioma es pot escriure en alfabet llatí i geba, però poques vegades s'utilitzen en la vida quotidiana i poques persones són capaces de llegir el naxi.
Els tres dialectes més comuns són lijiang, lapao i lutien. El lijiang, que es parla a la part occidental del rang de la llengua, és el més uniforme dels tres i està fortament influenciat pel putonghua i altres dialectes de Yunnan, dels quals utilitza un gran nombre de manlleus de paraules del putonghua. Els dialectes orientals no presenten aquesta marcada característica del lijiang i presenten moltes diferències dialectals.
Fonemes
[modifica]L'alfabet que s'utilitza aquí és l'alfabet pinyin del 1957:
Consonants
[modifica]| Labial | Labiodental | Dental | Retroflexa | Alveolar-palatal | Palatal | Velar | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| oclusiva sorda | p b | t d | c ? | k g | ʔ | |||
| Aspirada oclusiva | pʰ p | tʰ t | cʰ ? | kʰ k | ||||
| oclusiva sonora | b bb | d dd | ɟ ? | ɡ gg | ||||
| oclusiva prenasal | ᵐb nb | ⁿd nd | ᶮɟ ? | ᵑɡ mg | ||||
| africada sorda | ts z | tʂ zh | tɕ j | |||||
| Africada aspirada | tsʰ c | tʂʰ ch | tɕʰ q | |||||
| Africada sonora | dz zz | dʐ rh | dʑ jj | |||||
| Africada prenasal | ⁿdz nz | ⁿdʐ nr | ⁿdʑ nj | |||||
| fricativa sorda | f f | s s | ʂ sh | ɕ x | x h | |||
| fricativa sonora | v v | z ss | ʐ r | ʑ y | ɣ w | |||
| Nasal | m m | n n | ɲ ni | ŋ ng | ||||
| Lateral | l l | |||||||
| Vibrant | r ? | |||||||
| Semivocal | w u, ɥ iu | j i |
Vocals
[modifica]En el dialecte lijiang, hi ha nou vocals, a més de la sil·làbica /v̩/. Aquestes són: /i, e, æ, ɑ, y, ɨ, ə, o, u/. També hi ha un final /əɹ/, escrita er.
Tons
[modifica]N'hi ha quatre tons: alt nivell, de nivell mitjà i baix nivell (o caiguda) i, en poques paraules, de gran alçada. S'escriuen -l, -, -q, -f.
Referències
[modifica]- ↑ The Sino-Tibetan Languages, pp. 19–20
- ↑ Jacques, Guillaume, and Alexis Michaud. 2011. "Approaching the historical phonology of three highly eroded Sino-Tibetan languages: Naxi, Na and Laze." Diachronica 28:468-498.
Bibliografia
[modifica]- Chen Jia-Ying. 1994. "The Naxi language." In Stuart R. Milliken (ed.), SIL occasional papers on the minority languages of China 1, 25-35: Summer Institute of Linguistics.
- Lidz, Liberty A. 2010. A Descriptive Grammar of Yongning Na (Mosuo). Ph.D. dissertation. Austin: University of Texas, Austin.
- Bradley, David. 1975. “Nahsi and Proto-Burmese–Lolo.” Linguistics of the Tibeto-Burman Area 2: 1.93-150.
- Bradley, David. 1997. “Tibeto-Burman languages and classification.” Papers in Southeast Asian linguistics No.14: Tibeto-Burman languages of the Himalayas ed. by D. Bradley, 1-64. Canberra: Department of Linguistics, Research School of Pacific and Asian Studies, Australian National University.
- Fang Guoyu 方国瑜 and He Zhiwu 和志武. 1995. Nàxī Xiàngxíng Wénzì Pǔ (A dictionary of Naxi pictographic characters) (纳西象形文字谱). Kunming: Yunnan Renmin Chubanshe.
- Fu Maoji 傅懋勣. 1944. A Study of the Moso Hieroglyphic Manuscript “The Genesis and History of Mankind”, from Likiang (麗江麼些象形文’古事記’研究). Wuchang, Hubei: Wuchang University 武昌華中大學﹐中華民國三十七年.
- Fu Maoji 傅懋勣. 1984. Nàxīyǔ Túhuà-wénzì "Bái biānfú qǔ jīng jì" yánjiū 纳西语图画文字 “白蝙蝠取经记” 研究 (A study of a Naxi pictographic manuscript, “White Bat’s Search for Sacred Books”), Vol. 2. Tokyo: CAAAL.
- Guo Dalie 郭大烈 and He Zhiwu 和志武. 1999. Nàxīzú Shǐ 纳西族史 (A History of the Naxi people): Sichuan Minzu Chubanshe.
- He Jiren 和即仁 and Jiang Zhuyi 姜竹仪. 1985. Nàxīyǔ Jiǎnzh́ 纳西语简志 (A Presentation of the Naxi Language). Beijing: Minzu Chubanshe.
- He Zhiwu 和志武. 1987. Nàxīyǔ Jīchǔ Yǔfǎ 纳西语基础语法 (A Basic Grammar of Naxi). Kunming: Yunnan Minzu Chubanshe.
- Li Lincan 李霖灿, Zhang Kun 张琨 and HE Cai 和才. 1953. Móxiē Xiàngxíng Wénzì zìdiǎn 麽些象形文字字典 (A dictionary of Naxi pictographs). Hong Kong: Shuowenshe. (New edition published by Yunnan Minzu Chubanshe in 2001 as “纳西象形标音文字字典”.)
- Michailovsky, Boyd; Michaud, Alexis «Syllabic inventory of a Western Naxi dialect, and correspondence with Joseph F. Rock’s transcriptions». Cahiers de Linguistique - Asie Orientale, 35, 1, 2006, pàg. 3-21.
- Michaud, Alexis. “Replicating in Naxi (Tibeto-Burman) an experiment designed for Yorùbá: An approach to ‘prominence-sensitive prosody’ vs. ‘calculated prosody’”, Proceedings of Speech Prosody 2006, Dresden
- Michaud, Alexis. Three extreme cases of neutralisation: nasality, retroflexion and lip-rounding in Naxi. Cahiers de linguistique - Asie Orientale (2006). 35, 23-55
- Michaud, Alexis «Three extreme cases of neutralisation: nasality, retroflexion and lip-rounding in Naxi». Cahiers de Linguistique - Asie Orientale, 35, 1, 2006, pàg. 23-55.
- Michaud, Alexis (2006). Tonal reassociation and rising tonal contours in Naxi. Linguistics of the Tibeto-Burman Area 29, 61-94
- Michaud, Alexis (2006) and He Xueguang. Reassociated tones and coalescent syllables in Naxi (Tibeto-Burman). Journal of the International Phonetic Association 37(3): 237-255 (2007).
- Ramsey, S. Robert (1987). The Languages of China. Princeton University Press, Princeton New Jersey ISBN 0-691-06694-9
- Rock, Joseph. 1963-1972. A Na-Khi — English encyclopedic dictionary. Roma: Instituto Italiano per il Medio ed Estremo Oriente.
- Matisoff, James A. 2003. Handbook of Proto-Tibeto-Burman: system and philosophy of Sino-Tibetan reconstruction. Berkeley & Los Angeles: University of California Press.
- Thurgood, Graham. 2003. “A subgrouping of the Sino-Tibetan languages: The interaction between language contact, change, and inheritance.” The Sino-Tibetan languages ed. by G. Thurgood and R. LaPolla, 3-21. London: Routledge