Elio Antonio de Nebrija
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Antonio Martínez de Cala e Hinojosa  1444 Lebrija (Província de Sevilla) | ||
| Mort | 2 juliol 1522 (77/78 anys) Alcalá de Henares (Comunitat de Madrid) | ||
| Sepultura | Capella de San Ildefonso (Alcalá de Henares), restes sense localitzar | ||
| Altres noms | Elio Antonio de Nebrija | ||
| Residència | Lebrija Bolonya Salamanca Alcalá de Henares | ||
| Formació | Universitat de Salamanca Universitat de Bolonya | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Lingüística | ||
| Ocupació | filòleg, professor d'universitat, traductor de la Bíblia, lexicògraf, gramàtic, humanista, traductor, lingüista | ||
| Ocupador | Universitat de Salamanca Universidad Complutense de Madrid Universitat de Bolonya | ||
| Professors | Pedro de Osma | ||
| Alumnes | André de Resende i Cristóbal Escobar | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Fills | Francisca de Nebrija | ||
.jpg)
Elio Antonio de Nebrija (Lebrija, Sevilla 1441 - Alcalá de Henares, 2 de juliol de 1522), també anomenat Antonio de Lebrija, fou un defensor de l'humanisme espanyol, autor de diverses obres sobre gramàtica i lexicografia. Va destacar també pel suport a la impremta a la ciutat de Salamanca.
Pensament
[modifica]Nebrija va estudiar humanitats a Salamanca i estava fortament influït per la cultura clàssica. Va redactar una de les primeres gramàtiques d'una llengua romànica.[1] Va dividir l'oració en vuit parts, que serien el germen de les categories més populars. El seu estudi sobre el castellà servia, però, per aprendre millor el llatí per comparació, autèntica llengua de cultura per a ell. Va afirmar que el castellà venia d'un llatí corromput i que s'havia de restaurar la llengua original. Nebrija és l'autor de la coneguda frase: "siempre la lengua fue compañera del imperio" usada sovint posteriorment per justificar el colonialisme espanyol.[2]
El 1505, tot i ser un protegit dels Reis Catòlics, Antonio va ser acusat per l'inquisidor general, fray Diego de Deza, qui li va confiscar totes les seves obres, per haver comparat la Vulgata (la versió oficial de la Bíblia admesa per Roma) amb les versions originals en hebreu i grec i haver trobat que hi havien greus errors de traducció.[3]
Obres
[modifica]- Introductiones latinae, 1481
- Gramática de la lengua castellana, 1492
- Axel Schönberger (ed.): Die "Gramática de la lengua castellana" des Antonio de Nebrija: kastilischer Text und kommentierte deutsche Übersetzung der ersten spanischen Grammatik aus dem Jahre 1492, Teil 1: 1. Buch: Lautlehre und Orthographie; 2. Buch: Prosodie und Metrik'', Valentia, Frankfurt am Main 2016 (traducció alemanya i explicació científica dels dos primers llibres de la gramàtica castellana. És la primera traducció de la gramàtica de Nebrija).
- Diccionario latino-español, 1492
- Vocabulario español-latino, 1495
- Reglas de ortografía española, 1517
Referències
[modifica]
- ↑ L'exemplar personal de Nebrija, amb anotacions de puny i lletra de l'autor, es conserva a la biblioteca del Real Colegio de España de Bolonya, on Nebrija va estudiar
- ↑ «Presentación de la Gramática de Nebrija» (en castellà). Asociación cultural Antonio de Nebrija. Arxivat de l'original el 20 d’agost 2013. [Consulta: 29 gener 2014].
- ↑ Muñoz Páez, Adela. Sabias. La cara oculta de la ciencia (en castellà). Penguin Random House, 1/3/2018, p. 131. ISBN 9788499927022.
-
"Reglas de orthographia en la lengua castellana" (1517) -
Estàtua d'Antonio de Nebrija per Anselmo Nogués, a l'exterior de la Biblioteca Nacional espanyola, a Madrid.
_Reglas_de_orthographia_en_la_lengua_castellana.png)
_Madrid_01.jpg)