Necròpolis del Molar
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Fulgenci (Baix Segura) i Guardamar del Segura (Baix Segura) | |||
| ||||
.jpg)
La Necròpolis del Molar és un jaciment arqueològic de l'edat del ferro i d'època ibèrica localitzat al País Valencià, entre Sant Fulgenci i Guardamar del Segura. Descobert l'any 1908, és de tipus necròpolis i s'ha obtingut una cronologia inicial del 570-525 aC. Les primeres campanyes d'excavació es van produir entre el 1929-1930, amb un seguiment d'intervencions l'any 1982. A nivell d'enterrament, es donen tant inhumacions com incineracions. Es va abandonar l'assentament cap al 430-375 aC, sense símptomes de violència.
Localització
[modifica]La necròpolis està situada entre els termes municipals de Sant Fulgenci i Guardamar del Segura. Està al peu del vessant sud de la Serra del Molar, a uns 30 metres d'altitud, limitant amb els terrenys humits i pantanosos que constituïen l'antic estuari del Segura. A l'est de la necròpolis hi ha una zona de dunes, a prop ja de la costa actual. La necròpolis del Molar es troba a la faldilla del pendent sobre la qual s'assenteix el poblat ibèric de l'Oral, mentre que l'altre poblat ibèric de la Serra, es trobaria més distant.
Descobriment
[modifica]L'any 1908, Ibarra va donar notícia del descobriment d'una escultura acèfala de toro ibèric a la Serra del Molar. Dues dècades després es va donar a conèixer oficialment l'existència de la necròpolis, en els voltants de la qual les labors agrícoles havien tret a la superfície ceràmica, pedres llaurades, restes de bronze i unes arracades d'or.
Datació
[modifica]La tipologia dels materials permet defensar per a la necròpolis una cronologia centrada entre el 570 i 525 aC i entre el 430 i 375 aC, descrivint, per tant, dues fases diferenciades. La data inicial ens la donen els fragments de copa de Siena, i la final les ceràmiques àtiques de vernís negre.
Campanyes arqueològiques
[modifica]La Comissió Provincial de Monuments d'Alacant va finançar les campanyes arqueològiques realitzades en la necròpolis en els anys 1929 i 1930, les quals van ser dirigides respectivament per Lafuente i Senent. Al 1982, Monraval va dur a terme nous treballs a la necròpolis, donant a conèixer les restes d'un probable banquet funerari, incloent-hi materials d'elaboració local i d'importació grega amb una datació en el primer quart del segle IV aC. La vaixella al·ludida, composta per plats, copes i àmfores, estava acompanyada per un mànec de ganivet en os i restes de fauna domèstica.
Rituals
[modifica]A la necròpolis es van donar tant les inhumacions com les incineracions, sent aquestes últimes més nombroses i recents.
Inhumacions
[modifica]Al Molar, les inhumacions es donen tant en pou com en cista. Els materials més probablement vinculats a aquestes inhumacions són les joies d'or, els aiguamans de bronze, els escarabeus i un compte de collaret de pasta vítria. Semblen tombes del període orientalitzant, perquè manifesten una clara influència fenícia, amb paral·lels en les necròpolis de Villaricos i El Jardí. És possible que aquestes fosses continguessin el cadàver en una caixa de fusta. La inhumació en cista documentada al Molar està formada per sis lloses de pedra a penes llaurades, que formen un habitacle rectangular per a l'esquelet.
Incineracions
[modifica]Les incineracions realitzades en el lloc van estar sotmeses a un cerimonial vistós, que incloïa banquets, libacions, danses i ofrenes funeràries. En el "ustrino", després d'encesa la pira i consumit el cadàver, es procedia a una sèrie d'ofrenes en favor del difunt. Algunes estructures de forma quadrangular, recobertes d'un paviment a base de valves de mol·luscos, van poder haver estat utilitzades per a la rentada dels ossos després de la seva cremació. Els objectes musicals documentats, com címbals i cròtals, ens permeten imaginar els balls que s'efectuarien en la necròpolis amb motiu de les incineracions.
Aixovars
[modifica]
Entre els objectes més comunament oferts als difunts estaven les armes, com a punyals, ganivets i llances, i els elements d'ús personal, com a joies d'or i plata, fíbules de colze i anulars, botons, i fermalls de cinturó d'un o més garfis. Els clots, delimitats o no per pedres i a vegades protegits per enguixades, contenien les restes cremades i les ofrenes, bé directament o en urnes. Aquestes podien ser d'orelletes perforades, derivades del tipus Creu del Negre, o globulars de coll cilíndric, documentant-se també com a recipient funerari d'època més avançada el cràter àtic de figures vermelles, relacionades amb el concepte d'urna-casa funerària. Els aixovars podien anar dins de les urnes o al costat d'elles. Les urnes podien tancar-se amb les seves tapes, amb taps de guix o amb una llosa de pedra, que al seu torn servia per a cobrir el clot. Tot indica que la necròpolis del Molar va comptar també amb caixes funeràries en fusta i pedra i amb cenotafis, dedicats als morts les restes dels quals no havien estat recuperats.[1]
Abandó
[modifica]La necròpolis del Molar va deixar d'utilitzar-se uns cinquanta anys abans que la necròpoli pròxima de Cabezo Lucero, la qual cosa indica que la desaparició dels enclavaments ibèrics es deuria més a factors propis de cada poblat que a causes d'índole regional. L'espai funerari del Molar s'articularia amb elements arquitectònics encarregats de suportar les escultures animalístiques, si bé aquest tipus de monuments no estaria associat a totes les sepultures, sinó només a unes poques. L'abandó de la necròpolis es va produir sense símptomes de violència, perquè fins i tot les escultures funeràries estan menys destruïdes que en altres cementiris ibèrics.
Bibliografia
[modifica]- Abad, L. et alii (2001). El poblamiento ibérico en el Bajo Segura. El Oral (II) y la Escuera. Bibliotheca Archaeologica Hispana 12. Madrid: Real Academia de la Historia.
- Graells, R. y Lorrio, A.J. (2017). Problemas de cultura material. Los broches de cinturón de garfios con decoración a molde de la Península Ibérica (s. VII-VI a.C.). Alicante: Universidad de Alicante.
- Jiménez-Ávila, J. (2002). La toréutica orientalizante en la Península Ibérica. Bibliotheca Archaeologica Hispana 16 (=Studia Hispano-Phoenicia 2). Madrid: Real Academia de la Historia.
- Lafuente, J. (1929). La necrópolis ibérica de El Molar (provincia de Alicante). Boletín de la Real Academia de Historia, XCIV, 617-632.
- López, E., Soriano, S. y Lara, G. (2009). Excavación arqueológica y seguimiento de obra. Rotonda en el PK 74,700 de N-332. Polígono VIII San Fulgencio (Alicante). Memoria de excavaciones inédita. Alicante.
- Mas, B., Sala, F. y Prados, F. (2017). Un hipogeo con dromos escalonado de tipología fenicio-púnica en la desembocadura del Segura. En F. Prados Martinez y F. Sala Sellés (Eds.). Fenicios y púnicos en el área ibérica. VIII Coloquio Internacional del Centro de Estudios Fenicios y Púnicos (pp. 329-345). Alicante: Universidad de Alicante.
- Monraval, M. (1992). La necrópolis ibérica de El Molar. San Fulgencio-Guardamar del Segura. Alicante: Museo Arqueológico Provincial de Alicante.
- Monraval, M. y López, M. (1984). Restos de un silicernio en la necrópolis de El Molar (San Fulgencio-Guardamar del Segura, Alicante). Saguntum, 18, 145-162.
- Peña, A. (2003). La Necrópolis Ibérica de El Molar (San Fulgencio, Alicante). Revisión de las excavaciones realizadas en 1928 y 1929. Villena: Fundación Municipal "José María Soler".
- Senent, J. (1930). Excavaciones en la necrópolis de El Molar. Memoria de la Junta Superior de Excavaciones Arqueológicas 107. Madrid: Tip. de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos.
- Uroz Rodríguez, H. y Uroz Sáez, J. (2010). Rito, religión y sociedad de la Guardamar ibérica. La necrópolis de Cabezo Lucero. En Guardamar del Segura. Arqueología y Museo (pp. 90-113). Museos Municipales en el MARQ. Alicante: Museo Arqueológico Provincial de Alicante.
Referències
[modifica]- ↑ Blogs, Mis. «LA CONTESTANIA DE LOS IBEROS Y OTROS POBLADOS: NECROPOLIS DE EL MOLAR», 23-11-2011. [Consulta: 25 gener 2022].