Neith-Hotep
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | valor desconegut  | ||
| Mort | segle XXXI aC | ||
| Sepultura | Naqada (en)  | ||
| Faraó | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | política | ||
| Altres | |||
| Títol | Faraó Reina consort | ||
| Família | Dinastia I d'Egipte | ||
| Cònjuge | Narmer | ||
| Fills | Benerib, Aha | ||
Neith-Hotep (Nj.t ḥtp - "[la deessa] Neith és amable") o Neith-Hotepu (Nj.t ḥtpjw - "[la deessa] Neith està satisfeta") va ser la primera reina de l'antic Egipte, cofundadora de la I Dinastia amb el seu marit Narmer.
Títols
[modifica]Els dos títols coneguts de Neith-Hotep, eren els habituals de les reines durant la I Dinastiaː[1]
- Primera de les Dames (ḫntỉ)
- Consort d'aquell que és estimat per les Dues Dames (sm3ỉ.t nb.tỉ)
Genealogia
[modifica]El matrimoni dinàstic de Neith-Hotep i Narmer, que inicia el període tinita amb la unificació de l'Alt i el Baix Egipte, sembla estar representat al cap de maça de Narmer.[2] De fet, abans del seu matrimoni amb Narmer, rei tinita de l'Alt Egipte, Neith-Hotep era una princesa del Baix Egipte.
Una altra teoria, basada en la ubicació de la seva tomba, fa de Neith-Hotep un membre de la línia reial de Naqada.[3]
Neith-Hotep se la considera, doncs, l'esposa de Narmer[1][4] i la possible mare del faraó Hor-Aha,[5] la reina Benerib. També se l'ha considerat la dona d'Hor-Aha.[6]
Enterrament
[modifica]| Neith-Hotep en jeroglífic | |||
| |||
La tomba de Neith-Hotep era una gran mastaba situada al districte sud de la necròpolis de Naqada, que va ser excavada per Jacques de Morgan[7] l'any 1897. La mastaba ha desaparegut des de llavors a causa de l'erosió.
Les inscripcions dels recipients, etiquetes i segells de les tombes d'Hor-Aha i Neith-Hotep són el que suggereix que la reina era la seva mare d'Aha i que va morir durant el seu regnat.
L'elecció del cementiri de Naqada com a lloc d'enterrament de Neith-Hotep sembla indicar que és originària d'aquesta província. Això confirma la idea que Narmer es va casar amb ella perquè era membre de l'antiga línia reial de Nagada.
Objectes arqueològics
[modifica]El nom de Neith-Hotep s'ha trobat en varis llocs:
- Es va trobar un segell d'argila amb els noms de Hor-Aha i Neith-Hotep en una tomba de Nagada.[4][8] Un altre segell amb l'únic nom de Neith-Hotep es va trobar a la tomba reial de Naqada. Aquests dos segells es troben avui al Museu Egipci del Caire.
- El nom de Neith-Hotep està inscrit en dos gerros trobats a la tomba de Djer, nét de Neith-Hotep.[9] A prop del complex funerari de Djer, tombes addicionals han donat fragments d'ivori amb el nom de Neith-Hotep.[9]
- Un fragment d'un gerro d'alabastre trobat prop de les tombes reials d'Umm al-Qa'ab porta el nom de Neith-Hotep.[10]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Tyldesley, 2006.
- ↑ Emery, 1961.
- ↑ Roth, 2001, p. 31-35.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Dodson i Hilton, 2004, p. 130.
- ↑ Grajetski, 2005.
- ↑ Wilkinson, 1999, p. 291.
- ↑ de Morgan, 1897.
- ↑ Malek, Moss i Porter, 1937, p. 88-89.
- ↑ 9,0 9,1 Malek, Moss i Porter, 1937, p. 78.
- ↑ Malek, Moss i Porter, 1937, p. 89.
Bibliografia
[modifica]- de Morgan, Jacques. Recherches sur les origines de l'Egypte : Ethnographie préhistorique et tombeau royal de Negadah (en francès). París: Ernest Leroux éditeur, 1897.
- Dodson, Aidan; Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt (en anglès). Thames & Hudson, 2004. ISBN 0-500-05128-3.
- Emery, Walter. Archaic Egypt (en anglès). Pelican Books, 1961. ISBN 978-0-14-020462-9.
- Grajetski, Wolfram. Ancient Egyptian Queens: a hieroglyphic dictionary (en anglès). Londres: Golden House Publications, 2005. ISBN 0954721896.
- Malek, Jaromir; Moss, Rosalind L. B.; Porter, Bertha. Topographical Bibliography of Ancient Egyptian Hieroglyphic Texts, Statues, Reliefs and Paintings (en anglès). vol. 5. Griffith Institute, 1937. ISBN 978-0900416101.
- Roth, Silke. Die Königsmütter des Alten Ägypten von der Frühzeit bis zum Ende der 12. Dynastie (en alemany). Otto Harrassowitz Verlag, 2001. ISBN 9783447043687.
- Tyldesley, Joyce. Chronicle of the Queens of Egypt (en anglès). Thames & Hudson, 2006. ISBN 0-500-05145-3.
- Wilkinson, Toby. Early Dynastic Egypt (en anglès). Londres: Routledge, 1999. ISBN 978-0-415-26011-4.