Nelly Kaplan

Nelly Kaplan
Biografia
Naixement	11 abril 1931 ; Buenos Aires (Argentina)
Mort	12 novembre 2020 (89 anys); Ginebra (Suïssa)
Causa de mort	COVID-19
Sepultura	La Roqueta de Sianha
Formació	Universitat de Buenos Aires
Activitat
Camp de treball	Assaig
Lloc de treball	Argentina
Ocupació	escriptora, assagista, directora de fotografia, realitzadora, guionista, cineasta, directora de cinema, productora
Participà en
1984	37è Festival Internacional de Cinema de Canes
1972	25è Festival Internacional de Cinema de Canes
Premis
	(2005) Comanador de les Arts i les Lletres; (14 maig 2001) Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit; (1996) Dama de la Legió d'Honor; (24 novembre 1989) Cavaller de l'Orde Nacional del Mèrit ;

Nelly Kaplan (Buenos Aires, Argentina, 11 d'abril de 1931 - Ginebra, Suïssa, 12 de novembre de 2020) fou una escriptora i cineasta anarcofeminista francoargentina.^[1]^[2]

Nascuda en el si d'una família jueva burgesa d'origen rus, el seu pare era bioquímic, i la mare cantant d'òpera, el 1953 Kaplan decideix traslladar-se a París des de la capital argentina amb vint-i-dos anys, i es va introduir en la cinematografia com a assistent i amant de director francès Abel Gance (1889-1981), un dels pioners de cinema mut. Considerada la icona feminista de la Nouvelle Vague es va donar a conèixer amb "La Fiancée du pirate", una cinta que es va convertir ràpidament en una pel·lícula de culte i fou seleccionada per la Mostra de Venècia el 1969. La pel·lícula fou protagonitzada per Bernadette Lafont, una altra musa de la Nouvelle Vague, que es va ficar en el paper d'una jove reprimida que per venjar-se de l'explotació que pateix al seu poble comença a cobrar pels seus favors sexuals.^[3]^[4]^[5]

Compromesa amb la literatura i sobretot la poesia, relacionada amb diversos escriptors, com Philippe Soupault i André Breton, va produir escrits eròtics que van haver d'afrontar la censura. El 1974 va publicar amb pseudònim la seva novel·la Mémoires d'une liseuse de draps. De Kaplan també han transcendit films com "Papa, els petits Bateaux ..." (1971), "Charles et Lucie" (1979) o "Plaisir d'amour" (1991), així com documentals centrats en artistes com Gustave Moreau, Abel Gance, Victor Hugo i Pablo Picasso. Precisament, el seu documental sobre aquest darrer personatge li valgué el 1967 el Lleó d'Or al Festival Internacional de Cinema de Venècia.^[3]

Nelly Kaplan havia acompanyat el seu company, actor i productor Claude Makowski a Ginebra, on va morir l'agost de la malaltia de Parkinson. Des d'aleshores residia en una residència d'ancians on va contraure la Covid-19, a conseqüència de la qual va morir el novembre del 2020.^[3]

Referències

↑ Fabre, Clarisse «La mort de Nelly Kaplan, réalisatrice de «La Fiancée du pirate». La cinéaste, écrivaine, collaboratrice d'Abel Gance et amie des surréalistes, disparue à l'âge de 89 ans le 12 novembre en Suisse, laisse derrière elle une œuvre libre et audacieuse». Le Monde, 13-11-2020 [Consulta: 9 desembre 2020].
↑ Genzlinger, Neil «Nelly Kaplan, Whose Films Explored Female Strength, Dies at 89 An Argentine who relocated to France, she drew acclaim with “A Very Curious Girl” and other films about female characters who empowered themselves». The New York Times, 20-11-2020 [Consulta: 9 desembre 2020].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 «La réalisatrice Nelly Kaplan, icône de la Nouvelle Vague, décède du Covid-19. La cinéaste s'est fait connaître par La Fiancée du pirate, sélectionné à la Mostra de Venise en 1969, avec Bernadette Laffont. Elle est morte jeudi à 89 ans dans un hôpital de Genève». Le Figaro, 12-11-2020 [Consulta: 9 desembre 2020].
↑ «La directora de cine Nelly Kaplan, icono de la Nouvelle Vague, muere a los 89 años». La Revista Diaria, 12-11-2020. Arxivat de l'original el 13 de novembre 2020 [Consulta: 9 desembre 2020].
↑ «Muere la cineasta Nelly Kaplan, la rompedora libertaria y feminista de la Nouvelle Vague». Naiz, 12-11-2020 [Consulta: 9 desembre 2020].

[1] Fabre, Clarisse «La mort de Nelly Kaplan, réalisatrice de «La Fiancée du pirate». La cinéaste, écrivaine, collaboratrice d'Abel Gance et amie des surréalistes, disparue à l'âge de 89 ans le 12 novembre en Suisse, laisse derrière elle une œuvre libre et audacieuse». Le Monde, 13-11-2020 [Consulta: 9 desembre 2020].

[2] Genzlinger, Neil «Nelly Kaplan, Whose Films Explored Female Strength, Dies at 89 An Argentine who relocated to France, she drew acclaim with “A Very Curious Girl” and other films about female characters who empowered themselves». The New York Times, 20-11-2020 [Consulta: 9 desembre 2020].

[figaro-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 «La réalisatrice Nelly Kaplan, icône de la Nouvelle Vague, décède du Covid-19. La cinéaste s'est fait connaître par La Fiancée du pirate, sélectionné à la Mostra de Venise en 1969, avec Bernadette Laffont. Elle est morte jeudi à 89 ans dans un hôpital de Genève». Le Figaro, 12-11-2020 [Consulta: 9 desembre 2020].

[4] «La directora de cine Nelly Kaplan, icono de la Nouvelle Vague, muere a los 89 años». La Revista Diaria, 12-11-2020. Arxivat de l'original el 13 de novembre 2020 [Consulta: 9 desembre 2020].

[5] «Muere la cineasta Nelly Kaplan, la rompedora libertaria y feminista de la Nouvelle Vague». Naiz, 12-11-2020 [Consulta: 9 desembre 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]