Neocentropogon mesedai
Aparença
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Scorpaeniformes |
Família | Scorpaenidae |
Gènere | Neocentropogon |
Espècie | Neocentropogon mesedai (Klausewitz, 1985)[1][2][3] |
Neocentropogon mesedai és una espècie de peix pertanyent a la família dels tetrarògids i a l'ordre dels escorpeniformes.[4][5]
Etimologia
[modifica]Neocentropogon deriva dels mots grecs neos (nou), κέντρον (kéntron, fibló) i pogon (barba).[6]
Hàbitat i distribució geogràfica
[modifica]És un peix marí i batidemersal (fins als 383 m de fondària),[7] el qual és un endemisme de la mar Roja[8][9][10][3]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans[8] i el seu índex de vulnerabilitat és alt (62 de 100).[11]
Referències
[modifica]- ↑ Matsubara K., 1943. Studies on the scorpaenoid fishes of Japan (II). Trans. Sigenkagaku Kenkyusyo No. 2. 171-486.
- ↑ Klausewitz, W., 1985. Tiefenwasser-und Tiefseefische aus dem Roten Meer. XI. Neocentropogon mesedai n. sp. aus dem Mesobenthos. Senckenb. Marit. v. 17 (núm. 1/3): 15-23.
- ↑ 3,0 3,1 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
- ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid, Espanya.
- ↑ Goren, M. i M. Dor, 1994. An updated checklist of the fishes of the Red Sea (CLOFRES II). The Israel Academy of Sciences and Humanities, Jerusalem, Israel. 120 p. Pàg. 21. [1]
- ↑ 8,0 8,1 FishBase (anglès)
- ↑ Golani, D. i S. V. Bogorodsky, 2010. The fishes of the Red Sea - reappraisal and updated checklist. Zootaxa 2463:1-135. Pàg. 22.
- ↑ Species in Red Sea - FishBase (anglès)
- ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
Bibliografia
[modifica]- Quéro, J.-C., J. Spitz i J.-J. Vayne, 2011. Une éruption volcanique débusque Neocentropogon profundus (Tetrarogidae, Scorpaenoidei) à l'île de la Réunion (océan Indien). Cybium, vol. 35 (núm. 2): 99-103. [2]