Neotamandua

*Neotamandua*
Període
	Miocè mitjà - Pliocè superior
Estat de conservació
	Fòssil
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Pilosa
Família	Myrmecophagidae
Gènere	Neotamandua ; Gaetano Rovereto, 1904
Espècies
	N. australis; N. borealis; N. conspicua; N. greslebini; N. magna;

Neotamandua és un gènere extint de mamífers pilosos de la família dels mirmecofàgids que visqueren a Sud-amèrica des del Miocè mitjà fins al Pliocè superior, fa entre 3 i 15,5 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils al grup Honda (Colòmbia) i les formacions Andalhuala i Collón Curá (Argentina).^[1] Se sap que tenien un estil de vida arborícola. Eren més grossos que els tamàndues, però més petits que el formiguer gegant d'avui en dia. L'espècie N. borealis és l'avantpassat directe d'aquest últim.^[2] El nom genèric Neotamandua significa ‘nou Tamandua’.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Entrada «Neotamandua» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 23 febrer 2025].
↑ Defler, 2019, p. 208.

Defler, T. History of Terrestrial Mammals in South America: How South American Mammalian Fauna Changed from the Mesozoic to Recent Times (en anglès). Springer, 2019. DOI 10.1007/978-3-319-98449-0. ISBN 978-3-319-98448-3.