Vés al contingut

Nerea Pérez de las Heras

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNerea Pérez de las Heras
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1982 Modifica el valor a Wikidata (41/42 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, comunicadora, activista pels drets de les dones Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEl País
Marie Claire
Vogue
Esquire Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaAna Garriga Espino Modifica el valor a Wikidata
X: nadatespante Instagram: nereaperezdelasheras Goodreads author: 18943702 Modifica el valor a Wikidata

Nerea Pérez de las Heras (Madrid, 1982)[1] és una periodista i comunicadora espanyola, autora del monòleg teatral Feminismo para torpes (2016). Gràcies a la seva gran repercussió, la peça es va convertir en una sèrie de vídeos emesos per El País,[2] i posteriorment també en un llibre homònim publicat per l'Editorial Martínez Roca del Grupo Planeta.[3][4]

Trajectòria

[modifica]

Es va llicenciar en Història de l'art per la Universitat Complutense de Madrid (UCM) en 2005 i, posteriorment, va cursar el Màster de Periodisme de El País entre 2008 i 2009. Com a periodista, ha treballat en la redacció de diferents mitjans com El País, Vogue, Marie Claire o Esquire.[2] A més, ha col·laborat amb les revistes El País Semanal, SModa, Mujer Hoy, Condé Nast Traveler i Glamour, així com al programa de ràdio A vivir que son dos días de la Cadena SER i amb el programa Las que faltaban de la plataforma de televisió Movistar+.[5]

Feminismo para torpes

[modifica]

Fent el seu treball per a revistes de moda va ser quan es va fer conscient de la necessitat del feminisme per a modificar el paper de la dona en una societat patriarcal.[6][7] Aquesta presa de consciència es va convertir en un monòleg còmic titulat Feminismo para torpes en 2016.[3] L'obra utilitza escenes quotidianes, creades a partir d'experiències personals, per a analitzar els missatges que les dones reben sobre com comportar-se així com les dificultats que es troben en un món d'homes. També fa un repàs per les fites de la història del feminisme i els tòpics usats pels qui neguen l'existència del masclisme.[8]

L'espectacle, que va ser concebut originalment perquè fos una obra a cavall entre un monòleg d'humor i una conferència divulgativa, es va estrenar en 2016 a la Sala Equis i La Juan Gallery a Madrid, i en 2018 va començar a programar-se en el Teatro del Barrio, també a Madrid.[9][10][11]Compta amb dos actors més en escena, Laura Jabois i Luis Miguel Ríos, que ajuden a escenificar les situacions de masclisme en els entorns laborals, lúdics o en Internet de les quals es parla en el monòleg.[12]

Després de l'èxit com a humorista amb aquesta obra, Pérez de les Heras va produir en 2018 i 2019 una sèrie de vídeos per al periòdic El País sota el mateix nom, en els quals es critiquen des de l'humor els rols i comportaments masclistes existents de la societat.[1] I, continuant amb l'èxit del monòleg i dels vídeos, en 2019 va publicar amb l'Editorial Martínez Roca del grup Planeta el llibre homònim Feminismo para torpes, que va rebre molt bones crítiques.[3][4][13][14]

El 2017, la tercera edició del festival Princesas y Darthvaders comissariat per la periodista i escriptora Lucía Lijtmaer al centre cultural La Casa Encendida de Madrid, va acollir un taller d'autodefensa desenvolupat per Pérez de les Heras a partir del monòleg Feminismo para torpes.[15][16]

El desembre de 2021, Pérez de las Heras va estrenar Cómo hemos llegado hasta aquí al Teatro del Barrio de Madrid, una obra d'humor i anàlisi social escrita al costat de la publicista i guionista Olga Iglesias i dirigida per Andrea Jiménez.[17][18][19]

Podcasts

[modifica]

Des de 2021, dirigeix i presenta al costat d’Inés Hernand el podcast d'actualitat política Saldremos mejores dins de la plataforma Podium Podcast.[20][21] Aquest programa durant la pandèmia per COVID-19 i el títol fa esment a la possibilitat de millorar com a societat després del viscut durant el confinament i les restriccions posteriors.

A l'abril de 2022, Pérez de les Heras va començar amb el periodista Antonio Nuño l'emissió del podcast El normal sobre temàtica LGBT en la Cadena SER.[22]

Al setembre de 2023, es va anunciar l'adaptació del pòdcast Saldremos mejores a una secció titulada Íbamos a salir mejores, pero... dins del programa Hora 25 dirigit i presentat per Aimar Bretos a la Cadena SER.[23] Aquest anunci es va produir després d'un accident sofert per Pérez de les Heras durant l'estiu i que va tenir com a conseqüència l'amputació de la seva cama dreta per sota del genoll.[24][25]

Obra

[modifica]
  • 2016 – Feminismo para torpes. Monólogo.
  • 2018 – Feminismo para torpes. Vídeos para El País.
  • 2019 – Feminismo para torpes. Ed. Martínez Roca. Barcelona. ISBN 9788427045309.

Reconeixements

[modifica]

Pérez de les Heras ha estat la presentadora del Festival Internacional por Mujeres de les edicions de 2019 i 2020, on es mostren els millors llargmetratges fets per dones i cerca visibilitzar a dones directores de tota mena de pel·lícules de ficció, documental o animació.[26][27]

El dia 27 de juny de 2022, vespra del 28 de juny, Dia Internacional de l'Orgull LGBTI, li va ser lliurat el Reconocimiento Arcoiris, atorgat pel Ministeri d'Igualtat d'Espanya i la Direcció General de Diversitat Sexual i Drets LGTBI, per la visibilitat del feminisme lèsbic i transincluyente en un àmbit tan masculinizado com el de la comèdia i els monòlegs.[28]

El 10 d'abril de 2024, es va anunciar el Premi Ondas Globals del Pòdcast Ondas Millor Pòdcast Conversacional, a Saldremos mejores, de Nerea i Inés Hernand, ex aequo, amb Meterse al Rancho, de Santiago Alarcón.[cal citació]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 S.L, EDICIONES PLAZA. «Nerea Pérez de las Heras: "Un feminismo que no cuestiona el capitalismo es un feminismo fallido"» (en castellà). [Consulta: 18 enero 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 León, Pablo «“La ultraderecha española es ‘kitsch’ y cursi”» (en castellà). , 07-06-2019 [Consulta: 1r juliol 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Díaz, Paka. «Nerea Pérez de las Heras: “Encuentro un ego aplastante en hombres mediocres”» (en espanyol europeu), 03-03-2019. [Consulta: 17 juny 2019].
  4. ↑ 4,0 4,1 Miranda, Marta García. «'Feminismo para torpes' o cómo hablar de feminismo haciendo el avioncito con la cuchara» (en castellà), 07-03-2019. [Consulta: 31 juliol 2020].
  5. ↑ «Nerea Pérez de las Heras – European Lab Madrid» (en espanyol europeu). [Consulta: 31 juliol 2020].
  6. ↑ «Charlamos con Nerea Pérez de las Heras, creadora de Feminismo Para Torpes» (en castellà), 20-03-2020. [Consulta: 31 juliol 2020].
  7. ↑ Week, Madrid Woman's. «Nerea Pérez de las Heras: "No estamos pidiendo movidas muy extrañas, estamos pidiendo dignidad para vivir" • Fundación Woman's Week» (en castellà), 9 enero 2020. [Consulta: 31 juliol 2020].
  8. ↑ «'Feminismo para torpes': una guía práctica para combatir el patriarcado con humor». [Consulta: 31 juliol 2020].
  9. ↑ «El humor punzante de "Feminismo para torpes" llega al Teatro del Barrio» (en castellà), 28-09-2018. [Consulta: 18 juliol 2020].
  10. ↑ «Feminismo para torpes» (en espanyol europeu), 20-09-2018. [Consulta: 18 juliol 2020].
  11. ↑ Fanjul, Sergio C. «El clic del humor feminista» (en castellà). , 02-02-2018 [Consulta: 31 juliol 2020].
  12. ↑ Martínez, Rocío. «Shows' violetas: feminismo para todos» (en castellà), 19-06-2017. Arxivat de l'original el 19 de junio de 2021. [Consulta: 31 juliol 2020].
  13. ↑ «Nerea Pérez: "Las mujeres no envidiamos el pene, como decía Freud, sino sus privilegios"» (en castellà). [Consulta: 31 juliol 2020].
  14. ↑ «Nerea Pérez: "En las elecciones nos jugamos un retraso bestial en derechos de la mujer"» (en castellà), 13-04-2019. [Consulta: 31 juliol 2020].
  15. ↑ López, Por Mar. «Princesas y Darth Vaders 2017» (en castellà). [Consulta: 31 juliol 2020].
  16. ↑ Arranz, María «Feminismo para torpes» (en castellà). , 09-06-2017 [Consulta: 31 juliol 2020].
  17. ↑ «¿Cómo hemos llegado hasta aquí? - Teatro del Barrio» (en castellà). [Consulta: 21 març 2022].
  18. ↑ «Cómo hemos llegado hasta aquí» (en castellà), 16-06-2021. [Consulta: 21 març 2022].
  19. ↑ «¿Cómo hemos llegado hasta aquí? 39º Festival de Otoño» (en anglès). [Consulta: 21 març 2022].
  20. ↑ García, Beatriz. «'Saldremos mejores', el podcast que te cuenta con gracia por qué te afectan (y mucho) las noticias de actualidad | Placeres» (en castellà), 22-10-2021. [Consulta: 21 març 2022].
  21. ↑ Diezminutos.es, Por. «Inés Hernand y Eva Soriano serán las presentadoras de 'La Noche D'» (en espanyol europeu), 11-03-2022. [Consulta: 21 març 2022].
  22. ↑ SER, Cadena. «SER Podcast: Escucha todos los episodios de Cadena SER» (en espanyol europeu). [Consulta: 14 setembre 2023].
  23. ↑ SER, Cadena. «Inés Hernand y Nerea Pérez de las Heras presentan en 'Hora 25' 'Íbamos a salir mejores, pero..."» (en espanyol europeu), 04-09-2023. [Consulta: 6 setembre 2023].
  24. ↑ Serralta, María. «Nerea Pérez de las Heras cuenta lo que ha aprendido tras el accidente que le amputó parte de la pierna» (en castellà), 05-09-2023. [Consulta: 6 setembre 2023].
  25. ↑ SER, Cadena. «Nerea Pérez de las Heras vuelve al micro tras su amputación de pierna: "Besaos las rodillas porque son súper importantes. Yo mantengo las dos y es una muy buena noticia después de estar a punto de palmarla"» (en espanyol europeu), 04-09-2023. [Consulta: 6 setembre 2023].
  26. ↑ «¡Tres premios de cine!» (en espanyol europeu), 01-04-2019. [Consulta: 31 juliol 2020].
  27. ↑ Pastor, Custodio «Miradas necesarias» (en castellà). , 29-03-2019 [Consulta: 31 juliol 2020].
  28. ↑ «Igualdad. 16/06/2022. 2º Reconocimientos Arcoíris a personas destacadas en la visibilización, apoyo y defensa de los derechos de las personas LGTBI [Comunicación/Notas de prensa]» (en castellà). [Consulta: 30 novembre 2022].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nerea_Pérez_de_las_Heras&oldid=34354516»