Foneria Tipogràfica Neufville

Infotaula edificiFoneria Tipogràfica Neufville
Dades
Tipus	Edifici industrial
Cronologia
1922	construcció, Arquitecte: Claudi Duran i Ventosa
1998	destrucció
Característiques
Estat d'ús	enderrocat o destruït
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Vila de Gràcia (Barcelonès)
Localització	Travessera de Gràcia, 183-185 i Mare de Déu dels Desemparats, 14-16
	41° 24′ 08″ N, 2° 09′ 32″ E / 41.40211431°N,2.15896569°E
Activitat
Propietat de	Neufville

La Foneria Tipogràfica Neufville era una fàbrica, actualment desapareguda, situada a la Travessera de Gràcia cantonada amb el carrer de la Mare de Déu dels Desemparats de la Vila de Gràcia (Barcelona).

Descripció

Es tractava d'un edifici industrial de planta baixa i dos pisos, estructurat entorn d'un pati central i amb façanes a dos carrers. Aquestes tenien obertures bipartides a la planta baixa i al segon pis i un coronament amb barbacanes i teulada als dos extrems del carrer de la Mare de Déu dels Desemparats, que trencaven la monotonia de la resta.^[1]

Història

El 22 de març del 1885, Jacob de Neufville, procedent de Frankfurt del Main, va fundar la Foneria Tipogràfica Jacob de Neufville, amb seu al carrer del Bruc, 125.^[2]^[3] Uns anys més tard, es va retirar per motius de salut i l'empresa va continuar amb el nom de Successor de Jacob de Neufville.^[4] Cap a finals de segle, els tallers es van traslladar al carrer de Santa Teresa, 10 de Gràcia.^[5]

El 1898, la Neufville fou adquirida pel jove Georg Hartmann (1880-1954), nou propietari de la Bauersche Gießerei (Foneria Bauer) de Frankfurt,^[a] per a convertir-la en la seva filial a Espanya.^[7] El 1922, en va assumir la direcció el seu fill Carl G. Hartmann (1899-1950) i es va construir la nova fàbrica de la Travessera de Gràcia, segons el projecte de l'arquitecte Claudi Duran i Ventosa (1864-1925).^[8]^[9] El 1927, la companyia va canviar la seva denominació per Foneria Tipogràfica Neufville SA, i en aquella època va esdevenir el principal subministrador de maquinària per a les arts gràfiques a l'estat espanyol.^[10]^[11]^[12] Gràcies a la tipografia Futura, dissenyada per Paul Renner el 1924, la Neufville assoliria el lideratge entre les empreses del ram a nivell internacional, juntament amb la Bauersche Gießerei i la seva filial BauerType Foundry de Nova York. A la dècada del 1930, la majoria d'impremtes l'havien adoptada com a tipografia per defecte, fent-ne el tipus de plom més venut en la història.^[13]^[9]

El 1963 en va assumir la direcció Wolfgang Hartmann, fill de Carl. Entre el 1971 i el 1988, la Neufville va adquirir diverses foneries: Fundición Tipográfica Nacional (1971), Bauersche Gießerei (1972), Fonderie Typographique Française (1974), Lettergieterij Amsterdam (1984), Ludwig & Mayer (1985) i Fonderies Réunies de Caractères du Liban (1988), consolidant-se així com a líder mundial del sector.^[9]

El canvi tecnològic que suposà el pas de la tipografia de plom a la digitalització va fer que a principis de la dècada del 1990 la foneria deixés de funcionar i l'edifici de la Travessera de Gràcia es destinés a oficines i magatzem.^[9] El 1995 va tancar definitivament,^[b] i el 1998 va ser enderrocat per a donar pas a un bloc d'habitatges de Núñez i Navarro, permetent així l'eixamplament de la Travessera previst en el Pla General Metropolità del 1976. La pèrdua d'aquest edifici va suposar un fort cop per al patrimoni industrial de la ciutat.^[15]^[9]

Notes

↑ Aquesta companyia va ser ser fundada el 1837 per Johann Christian Bauer (1802-1867). A la seva mort, continuaren el negoci els seus fills Alexander i Konrad. El 1873 va ser venuda a L. A. Schorr i Eduard Kramer, i el 1880 va marxar Schorr i s'hi va incorporar Gustav Fuchs. El 1895, aquest es va retirar del negoci i el 1898 ho va fer Kramer, venent l'empresa a Georg Hartmann, que la va reorganitzar. El 1912 va adquirir la foneria Numrich & Co. a Leipzig, i el 1916 la foneria Flinsch a Frankfurt. El 1927 va establir una sucursal a Nova York, la BauerType Foundry. El 1928, conjuntament amb H. Berthold AG de Berlín i D. Stempel AG, va adquirir la foneria Genzsch & Heyse d'Hamburg, i el 1940 va adquirir la foneria Otto Weisert, de Stuttgart. A la mort de Hartmann el 1954, la Bauersche Gieβerei va passar a mans del seu gendre Ernst Vischer. Finalment, el 1972 va tancar i les seves matrius van passar a la Neufville.^[6]
↑ Aquest mateix any, es va crear la Fundición Tipográfica Bauer SL (actualment Bauer Types SL), empresa dedicada en exclusivitat a la creació, distribució i implantació de tipografies digitals com a continuadora de l'antiga Neufville. Algunes de les seves matrius van ser traslladades al Departament de Disseny i Imatge de la Universitat de Barcelona, integrat avui en el Departament d'Arts Visuals i Disseny de la Facultat de Belles Arts. El 1999, va sorgir Neufville Digital com a un acord empresarial (joint venture) entre Bauer Types de Barcelona i Visualogik dels Països Baixos.^[14]

Referències

↑ Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona, 2000, p. 67.
↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración (sección de anuncios), 1886, p. 44.
↑ La Ilustració catalana, 31-5-1886, p. 251-252.
↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración (sección de anuncios), 1888, p. 35.
↑ Anuario-Riera, 1897, p. 458.
↑ Bauersche Gießerei (en alemany). Klingspor Museum.
↑ Anuario-Riera, 1905, p. 837.
↑ AMCB, Q127 Foment 661/1922.
↑ ^9,0 ^9,1 ^9,2 ^9,3 ^9,4 «FÀBRICA NEUFVILLE. Fosa tipogràfica. Travessera de Gràcia 183-185. (1922-1998)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 27-02-2018.
↑ La Gaceta de las artes gráficas, del libro y de la industria del papel, 1-10-1929, p. 18.
↑ La Gaceta de las artes gráficas, del libro y de la industria del papel, 1-2-1935, p. 17.
↑ La Gaceta de las artes gráficas, del libro y de la industria del papel, 1-3-1935, p. 17.
↑ La Gaceta de las artes gráficas, del libro y de la industria del papel, 1-2-1935, p. 15.
↑ «Neufville Digital».
↑ Vivanco, Felip «Barcelona asiste a la lenta desaparición de su patrimonio industrial». La Vanguardia, 16-10-2000, pàg. 3.

Bibliografia

Basiana, Xavier; Checa Artasu, Martí; Orpinell, Jaume «Fundición Tipográfica Neufville, S.A.». Barcelona, ciutat de fàbriques. Nau Ivanov, 2000, pàg. 96-97.
Moret, Oriol «Tres catálogos generales de Fundición Tipográfica Neufville: preliminares». InfoDesign. Revista Brasileira de Design da Informação, vol. 16, 2, 2019, pàg. 248-263.

Enllaços externs

Basiana, Xavier; Orpinell, Jaume «Fundición Tipográfica Neufville, S.A., 1997-1998 (fotografia, 85 x 65 cm)». Barcelona, ciutat de fàbriques. MACBA.
«FÀBRICA NEUFVILLE. Fosa tipogràfica. Travessera de Gràcia 183-185. (1922-1998)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 27-02-2018.
«Neufville Digital». Luc Devroe.

[7] Aquesta companyia va ser ser fundada el 1837 per Johann Christian Bauer (1802-1867). A la seva mort, continuaren el negoci els seus fills Alexander i Konrad. El 1873 va ser venuda a L. A. Schorr i Eduard Kramer, i el 1880 va marxar Schorr i s'hi va incorporar Gustav Fuchs. El 1895, aquest es va retirar del negoci i el 1898 ho va fer Kramer, venent l'empresa a Georg Hartmann, que la va reorganitzar. El 1912 va adquirir la foneria Numrich & Co. a Leipzig, i el 1916 la foneria Flinsch a Frankfurt. El 1927 va establir una sucursal a Nova York, la BauerType Foundry. El 1928, conjuntament amb H. Berthold AG de Berlín i D. Stempel AG, va adquirir la foneria Genzsch & Heyse d'Hamburg, i el 1940 va adquirir la foneria Otto Weisert, de Stuttgart. A la mort de Hartmann el 1954, la Bauersche Gieβerei va passar a mans del seu gendre Ernst Vischer. Finalment, el 1972 va tancar i les seves matrius van passar a la Neufville.^[6]

[16] Aquest mateix any, es va crear la Fundición Tipográfica Bauer SL (actualment Bauer Types SL), empresa dedicada en exclusivitat a la creació, distribució i implantació de tipografies digitals com a continuadora de l'antiga Neufville. Algunes de les seves matrius van ser traslladades al Departament de Disseny i Imatge de la Universitat de Barcelona, integrat avui en el Departament d'Arts Visuals i Disseny de la Facultat de Belles Arts. El 1999, va sorgir Neufville Digital com a un acord empresarial (joint venture) entre Bauer Types de Barcelona i Visualogik dels Països Baixos.^[14]

[1] Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona, 2000, p. 67.

[2] Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración (sección de anuncios), 1886, p. 44.

[3] La Ilustració catalana, 31-5-1886, p. 251-252.

[4] Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración (sección de anuncios), 1888, p. 35.

[5] Anuario-Riera, 1897, p. 458.

[6] Bauersche Gießerei (en alemany). Klingspor Museum.

[8] Anuario-Riera, 1905, p. 837.

[9] AMCB, Q127 Foment 661/1922.

[:0-10] 9,0 ^9,1 ^9,2 ^9,3 ^9,4 «FÀBRICA NEUFVILLE. Fosa tipogràfica. Travessera de Gràcia 183-185. (1922-1998)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 27-02-2018.

[11] La Gaceta de las artes gráficas, del libro y de la industria del papel, 1-10-1929, p. 18.

[12] La Gaceta de las artes gráficas, del libro y de la industria del papel, 1-2-1935, p. 17.

[13] La Gaceta de las artes gráficas, del libro y de la industria del papel, 1-3-1935, p. 17.

[14] La Gaceta de las artes gráficas, del libro y de la industria del papel, 1-2-1935, p. 15.

[15] «Neufville Digital».

[17] Vivanco, Felip «Barcelona asiste a la lenta desaparición de su patrimonio industrial». La Vanguardia, 16-10-2000, pàg. 3.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[a]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[b]

[15]

[6]

[14]