Nevenka Fernández
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 octubre 1974 (50 anys) Ponferrada (província de Lleó) |
 Regidora Ponferrada | |
| 3 juliol 1999 – 26 març 2001 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat CEU San Pablo Universitat Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | economista, política |
| Ocupador | Arthur Andersen |
Nevenka Fernández (25 d'octubre de 1974) és una economista espanyola. Va ser regidora d'Hisenda de Ponferrada entre 1999 i 2001. Actualment resideix al Regne Unit.[1] És coneguda per ser la primera espanyola a aconseguir la condemna d'un càrrec polític, Ismael Álvarez, alcalde de Ponferrada, per assetjament sexual després que s'introduís el delicte en el Codi Penal espanyol de 1999.[2][3][4]
Trajectòria
[modifica]Llicenciada en Econòmiques per la Universitat CEU-San Pablo i master en Auditoria per la Universitat Complutense de Madrid, va treballar a la gestoria Arthur Andersen a Madrid. Va acabar la carrera poc abans de les eleccions municipals de 1999 quan Carlos López Riesco li va proposar la número tres de la llista del Partit Popular de Ponferrada liderada per Ismael Álvarez.[5] Després de la victòria electoral va assumir la regidoria d'Hisenda a l'ajuntament de Ponferrada.[2] El setembre de 2000 va demanar la baixa per depressió a l'ajuntament i el març de 2001 va denunciar per assetjament sexual l'alcalde Ismael Álvarez.[5] El Partit Popular no li va fer costat i els seus companys es van posar de part d'Ismael Álvarez. Després de moltes dificultats per trobar feina a Espanya després de la denúncia per assetjament sexual, es va traslladar al Regne Unit on viu en l'actualitat.[6]
Denúncia d'assetjament sexual
[modifica]El setembre de 2000 va demanar la baixa per depressió a l'ajuntament de Ponferrada i va mudar-se a Madrid. Nevenka, va denunciar haver estat assetjada sexualment quan tenia 26 anys i laboralment l'any 2000 pel llavors alcalde de Ponferrada Ismael Álvarez, membre del seu propi partit, el Partit Popular després de de la fi de la relació durant alguns mesos, iniciada a la fi de 1999.[7] El 26 de març de 2001 Nevenka Fernández va denunciar públicament Ismael Álvarez per assetjament sexual.[8]
L'abril de 2001 va ratificar la querella per assetjament davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid i va dir: «Parlar m'ha salvat».[9]
La Asociación para la Defensa de la Mujer Acosada, que inicialment havia exercit l'acusació particular, es va retirar poc abans de començar el judici argumentant que havia perdut la confiança en Nevenka Fernández.[10];La sentència, del 30 de maig de 2002, va imposar a l'exalcalde Álvarez, la pena mínima, però el cas va fer història: per primera vegada un polític espanyol va ser condemnat per assetjament sexual.[10]
Álvarez va ser condemnat pel Tribunal Superior de Castella i Lleó a nou mesos de presó, una multa de 6.480 euros i una indemnització a la víctima de 12.000 euros per assetjament sexual. Álvarez va dimitir com a alcalde de Ponferrada el dia que publicar la sentència, ni el PP l'hi va demanar ni cap llei l'hi va exigir.[11] Ana Botella, dona del llavors president del Govern, José María Aznar, va lloar l'actuació de l'assetjador: «Cal tenir un respecte total per l'alcalde de Ponferrada, que ha tingut una postura impecable en dimitir abans que hi hagi una sentència ferma», va assenyalar.[12] De la mateixa postura va ser el llavors president del senat i del Partit Popular a la Comunitat de Madrid, Pío García-Escudero.[13]
El fiscal, José Luis García Ancos, que va ser apartat del cas,[14] va sotmetre la víctima a un polèmic interrogatori qüestionant la seva denúncia: «Vostè no és l'empleada d'Hipercor que li toquen el cul i ha d'aguantar-se perquè és el pa dels seus fills!» i va assenyalar en una entrevista de ràdio que deia que, d'un dels testimoniatges del judici, «es desprenia que es volia dir que Nevenka, que era una col·legiada, era una puteta».[10]
Durant les conclusions, tant la fiscalia com l'acusació particular van incidir en la importància que tenia per a aquest cas la prova pericial, en la qual cinc especialistes en psiquiatria i psicologia van coincidir que la denunciant no fabulava quan es querellava i que els seus símptomes eren clarament els d'una persona assetjada.[11]
Conseqüències
[modifica]Nevenka va guanyar la batalla judicial, però va perdre la batalla social. Després de la denúncia li va resultar difícil trobar feina a Espanya i finalment va anar a viure a Londres[13][7] mentre Álvarez va seguir a Ponferrada i va tornar a presentar-se a les eleccions municipals el 2011 a les quals va obtenir 5.719 vots, cinc regidors i un 16,53% dels suports. Va ser la tercera força política més votada i aquest resultat polític li va atorgar un paper decisiu en la configuració de l'alcaldia. A més, va tenir el suports d'Amancio Prada.[15]
El periodista Juan José Millás va escriure el 2004 el llibre Hay algo que no es como me dicen: El caso de Nevenka Fernández contra la realidad sobre el cas Nevenka.[10][16]
El cas va esdevenir un referent històric per ser la primera espanyola a obtenir la condemna d'un càrrec polític, per assetjament sexual després que s'introduís el delicte en el Codi Penal de 1999. Va ser especialment recordat el 2017 quan va sorgir el moviment Me Too.[7]
Docusèrie Nevenka
[modifica]Netflix va estrenar el 5 de març de 2021 la sèrie documental Nevenka, dirigida per Maribel Sánchez-Maroto, en la qual Nevenka Fernández trenca el seu silenci després de vint anys de la denúncia i de la sentència.[8][13][17][18]
Referències
[modifica]- ↑ El enigma, resuelto: por qué no hemos sabido nada de Nevenka Fernández en 20 años, Mujer Hoy, Elena de los Río, 9 de febrero de 2021
- ↑ 2,0 2,1 «La nueva vida de Nevenka», 02-06-2002. [Consulta: 8 febrer 2021].
- ↑ Perro mundo. Cuando Nevenka Fernández denunció el acoso sexual del entonces alcalde de Ponferrada, sufrió el aislamiento de la izquierda y los movimientos feministas, seguramente porque era de derechas, guapa e inteligente, Juan José Millas, El País, 8/12/2017
- ↑ «Nevenka Fernández y el precio de la verdad». El País, 26-02-2021 [Consulta: 28 febrer 2021].
- ↑ 5,0 5,1 Ordaz, Pablo «El destierro de Nevenka» (en castellà). , 11-05-2002 [Consulta: 9 febrer 2021].
- ↑ Rodrigo Pérez Barredo. «Desvanecida Nevenka» (en castellà), 06-05-2012. [Consulta: 9 febrer 2021].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Nevenka, la primera que se atrevió a denunciar al jefe acosador: ganó pero vive exiliada» (en castellà), 09-12-2017. [Consulta: 8 febrer 2021].
- ↑ 8,0 8,1 Cinemanía. «'Nevenka': la docuserie de Netflix aborda la histórica condena por acoso sexual a un político en España» (en castellà), 08-02-2021. [Consulta: 8 febrer 2021].
- ↑ «Nevenka recupera la sonrisa» (en castellà), 20-04-2001. [Consulta: 8 febrer 2021].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «Further | Nevenka Fernández y el acoso sexual antes de #MeToo». Arxivat de l'original el 2021-03-06. [Consulta: 8 febrer 2021].
- ↑ 11,0 11,1 «El alcalde de Ponferrada dimite tras ser condenado por acoso sexual a Nevenka Fernández» (en castellà), 30-05-2002. [Consulta: 8 febrer 2021].
- ↑ «Nevenka Fernández se queja por el trato que ha recibido del PP» (en castellà), 04-06-2002. [Consulta: 8 febrer 2021].
- ↑ 13,0 13,1 13,2 «El calvario de Nevenka» (en castellà), 09-02-2021. [Consulta: 9 febrer 2021].
- ↑ «Nevenka Fernández dice tener miedo por su familia y el ex alcalde pide que le «deje en paz»» (en castellà), 31-05-2002. [Consulta: 8 febrer 2021].
- ↑ «Nevenka nunca duerme». [Consulta: 4 març 2021].
- ↑ Intxausti, Aurora «La dignidad de Nevenka» (en castellà). , 19-02-2004 [Consulta: 8 febrer 2021].
- ↑ El calvario de Nevenka, David Torres, Público, 9 de febrero de 2021
- ↑ Caso Nevenka Fernández: todas las claves (y las injusticias) del primer Me Too de España que ahora llega a Netflix, Women Now, 9 de febrero de 2021
Bibliografia
[modifica]- Millás García, Juan José. Hay algo que no es como me dicen : el caso de Nevenka Fernández contra la realidad. 1.. Madrid: Aguilar, 2004, p. 224. ISBN 840309471X.
- Lilic, Milica «Acoso sexual en la novela testimonial sobre el "caso nevenka" de Juan José Millás». Raudem: Revista de estudios de las mujeres, 5, 2017, pàg. 165-191.
- Lilic, Milica «El acoso laboral y sexual a las mujeres en la novela española del siglo XXI». Universidad de Granada, 2019.
- Lilic, Milica. De micromachismos a acoso sexual en la novela testimonial sobre el “caso Nevenka” de Juan José Millás. Universidad Internacional de La Rioja, 2020, p. 876-890. ISBN 9788413773117.
- Lilic, Milica «La narración y su finalidad en dos novelas testimoniales sobre el acoso laboral y sexual femenino en la España del siglo XXI». Granada : Universidad de Granada, 26, 1-2021, pàg. 177-194.
- Caballero, Diego «Acoso a Nevenka, derribo del fiscal». Cambio 16, ISSN 0211-285X, 1589, 2002, pàg. 24-25.
- Santos Castroviejo, Nanina «El caso de Nevenka Fernández». Página abierta, ISSN 1132-8886, 152, 10-2004, pàg. 40-43.
- García del Cañuelo, Luis «De cómo Cantó desbarra sobre la violencia de género, mientras el PSOE de Ponferrada pacta con el edil del "caso Nevenka"». El siglo de Europa, ISSN 2254-9234, 1008, 2013, pàg. 6-7.
- José Millás, Juan «Caso Nevenka: Perro mundo». EL PAÍS, 08-12-2017 [Consulta: 7 març 2021].
- «Nevenka Fernández: todas las claves del primer Me Too de España». WomenNOW, 09-02-2021 [Consulta: 7 març 2021].
- «Nevenka Fernández rompe su silencio y relata el acoso sexual de Ismael Álvarez en un documental que estrenará Netflix». El Bierzo Diario, 08-02-2021 [Consulta: 8 febrer 2024].
- José Millás, Juan «Nevenka Fernández y el precio de la verdad». El País Semanal, 28-02-2021 [Consulta: 7 març 2021].
